Dia 13 de març vaig denunciar en el dbalears.cat la doble moral dels hotelers, que, quan ells perjudiquen els petits negocis turístics, apel·len al ‘lliberalisme’ i que, en canvi, quan són ells els perjudicats, com els passa ara a Mallorca amb l’ús de petites propietats privades per a fer-hi lloguer turístic, llavors, de ‘libre mercado’, res de res i només cerquen fer fer al seu governet titella del Consolat de Mar lleis que ho entrebanquin
Quan els hotelers començaren a dur turisme amb el règim de ‘tot inclòs’, els petits empresaris turístics manifestaren llur malestar davant aquella oferta perquè allò perjudicava greument l’oferta turística complementària a la dels hotels.
I quina va ser la resposta dels hotelers? Ben clara: que hi ha ‘libre mercado’ i que ‘es lo que el mercado pide’. Molt bé! Ara resulta que el mercat, el lliure mercat, demana venir a Mallorca a cases particulars, cases que, en teoria, són propietat privada dels seus propietaris, i resulta que, per a aquests, no n’hi ha, de ‘libre mercado’. I, emprenyats per la democratització de l’economia turística que els darrers anys ha començat a haver-hi amb el lloguer de petites propietats, els hotelers han acabussat totd’una el governet del Consolat, titella submisa i incondicional tant del gran capital com del nacionalisme madrileny, contra els petits propietaris –molts dels quals, per cert, votaren el partit del governet- i li han comanat que comenci a fer lleis tocacollons que entrebanquin el lliure ús de la propietat privada en el teòric lliure mercat en què vivim. Que el prohibesquin a poc a poc sense dir-ho tot dret. El seu superior de Madrid, en Montoro, ja amenaça d’afuar la seva hisenda contra els propietaris. Això és el ‘liberalismo’ que tant prediquen!
Moltíssimes de famílies de l’antiga gran classe mitjana mallorquina han trobat amb el lloguer de pisos o de cases de fora vila o de la vorera de mar una única via de subsistència a la crisi econòmica, una única manera de poder pagar la hipoteca que els dugueren a fer aquells anys d’España va bien’, fins i tot, un darrer remei per poder pagar els imposts anuals sobre la propietat immobiliària, que no s’aturen d’augmentar, per molt que els ingressos vagin minvant amb la crisi. N’hi ha molts, d’aquests propietaris, que s’estimarien molt més poder anar a passar l’estiu a la casa que es feren amb el seu propi esforç –i que l’Estat no els va regalar- en lloc de llogar-la. Però ara resulta que, de ‘propietat privada’, res de res. Resulta que només és privada per pagar. A l’hora de guanyar-hi qualque dobler, no: és propietat de l’Estat, que vol ser ell qui digui què hi podem fer i què no.
D’acord que el negoci turístic l’han de regular. Però l’han de regular perquè tothom en pugui fer, tant si ets un hoteler com si ets un petit propietari. I més si no tens altra manera per anar travessant econòmicament l’any.
No crec de cap manera que en Gabriel Canyellas s’hagués sotmès mai a directrius forasteres que el posassin contra el seu propi poble i contra els seus propis votants. Però aquest bergant que hi ha ara al Consolat no té cap mirament ni un a l’hora de sobreposar els interessos de l’Estat i del gran capital per damunt el poble que ell tocaria representar. O per ventura no el votaren per això? O per ventura no cobra per això la paga que tan gelosa té?
Els mallorquins hem de menester ja com a simple i elemental qüestió de supervivència construir, consolidar i donar força a un centre dreta propi, d’aquí, que deixi alenar la gran classe mitjana que ha cohesionat fins ara aquesta petita pàtria nostra enmig de mar i que li faci costat decididament. Aquesta gran classse mitja es troba butxaques buides. Tant el gran capital com l’Estat li volen xuclar d’ara endavant tot el profit de l’esforç, de la feina, de la disciplina que ha practicat, que practica i que pugui practicar en el futur.
Si ho miram amb perspectiva, no hi ha dubte que els atacs a la nostra llengua, a la nostra escola i a la nostra economia no són atacs aïllats, capricis ni quimeres del governet de torn. No: són tot batalles d’una mateixa guerra silenciosa i de llarg abast a l’hora que ens fan el gran capital i l’Estat que hi està a les ordres per prendre’ns ca nostra i deixar-nos com uns autèntics noninguns dins la nostra pròpia terra.
És ben hora de deixondir-nos!
Jordi Caldentey
Mallorca Oriental
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!