El bloc de Jordi Castells i Guasch

Ara fa una setmana de l’aparició al mercat d’un nou vi d’alta qualitat a la D.O. Tarragona, el Vails, i deia que aquest vi contribuiria a prestigiar una D.O. on hi havia pocs cellers que havien apostat per l’alta qualitat, tot i que hi havia cooperatives amb vins prou correctes i amb una bona relació qualitat preu, ja que aquesta D.O. va perdre els cellers que van passar a formar part de la D.O. Montsant.

Un dels cellers que citava amb la voluntat de fer bons vins era el Celler Mas Vicenç, que de la mà del jove enòleg Vicenç Ferré Morató, fa un parell d’anys o anyades, les 2005 i 2006, ha tret al mercat un blanc de macabeu prou reeixit i un negre de les varietats ull de llebre i chardonnay, també de molt bona qualitat.

Aquest celler és entre el Pla de Santa Maria i Cabra, és a dir tocant pràcticament a la Conca de Barberà i a una certa alçada. Segurament és un dels referents més sòlids d’aquesta D.O., juntament amb altres referències de les quals parlaré més endavant.

Sempre he comparat la D.O. Tarragona amb la D.O. del Llenguadoc a l’estat francès, on la part més interior, tocant el Plateau de Larsac, és on es fan el millors vins d’aquesta zona, amb pobles con Saint Saturnin, Montpeyroux, Aniane o els Pic St. Loup. Aquest seria el cas del la D.O. Tarragona, amb les finques que hi ha sota la serralada de Miramar, on trobem el Celler Mas Vicenç i el celler que ha tret fa pocs dies el Vails, sense descuidar la part de la serralada de Llaberia que mira al Camp de Tarragona, i altres cellers dels quals parlarem més endavant.

D.O. Tarragona.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!