En la Carta als meus estudiants de filosofia escrita el 03/12/2012, Marina Garcés diu: “Si us escric i si és urgent és perquè ara ja no és sempre. … És que la universitat ja fa anys que silenciosament navega cap a la seva transformació radical, amb un full de ruta del que no en som part. … La nostra obediència m’avergonyeix. Només tenim dues opcions: o fugim d’aquí, com molts ja estan fent, o fem de la nostra extra-vagància un desafiament. Desafiament a què? A la racionalitat instrumental i calculadora que colonitza les nostres vides a mesura que avancen els efectes de la despossessió a la que som sotmesos. …”
“Hacer filosofia es confiar en que todos podemos pensar por igual pero que nunca pensaremos todos igual.” (Marina Garcés – Filosofia inacabada-2015).
“La destrucció del planeta és el principal problema actual” (‘Àrtic‘: Entrevista a Marina Garcés, 24.11.2015).
——————————————
Jose Manuel Perez Rivera, gran coneixedor de Zygmunt Bauman, que té a punt de publicar un llibre nou que es diu “El renacimiento de la Gran Diosa. Epifanía ceutí” (introducció del llibre), en relació a silenciar la ment, diu: “Si quieres un consejo, vete al campo o la playa a primera hora de la mañana. Busca un rincón donde predomine el silencio. Una vez allí cierra tus ojos y limpia tu mente. Durante unos minutos no pienses en nada. Concéntrate en la respiración. Expira e inspira de manera consciente. Con la inspiración del aire fresco te llegará también la inspiración de tu vida. Olvídate de tu cuerpo, de tu aparente materialidad. Lo importante ahora es que tu alma individual participe del alma eterna. Somos un solo con el Ser.”
———————————————-
“És normal que vulguem ser feliços, però hem oblidat totes les formes de ser feliços. Només ens en queda una: la felicitat de comprar”. Segons Bauman, la felicitat pot derivar del treball ben fet. Però la societat del segle XXI no es defineix pel que fa sinó pel que compra. “… sabem que mantenir aquest nivell de consum no és sostenible”. “És necessari canviar el destí, però primer cal aturar el tren”. “Esteu condemnats… a viure una època molt interessant. Espero que us arromangueu”. “Ens estem especialitzant i fent-nos cada vegada més i més estrets de mires”, critica Bauman. Segons l’autor de L’amor líquid, en el passat hi havia molts coneixements obligatoris per a la gent educada/instruïda. “Ara pots ser un gran expert en un tema i un complet ignorant en un altre”, afirma. Els valors líquids descrits pel sociòleg Zygmunt Bauman a Tiempos Líquidos són els signes dels temps actuals: Res és per sempre, sòlid; tot és efímer, líquid. Un context en què es fa difícil viure una vida plena, amb sentit. … la societat ha passat de tenir uns fonaments estructurals estables i sòlids a ser una societat líquida, en la qual les estructures socials ja no perduren els temps suficient per solidificar-se i, per tant, no serveixen a l’individu com a fonaments on construir la seva acció humana i on recolzar la seva escala de valors. … la disminució de la durabilitat de les unitats familiars en seria un exemple. … [tot això] fa que la paraula comunitat -entesa com a xarxa de vincles que uneixen els diferents individus- cada vegada estigui més buida de contingut. La necessitat que tenim de concebre tots els nostres desitjos, aquí i ara, debiliten valors com l’esforç, la perseverança o el treball que caracteritzarien una societat sòlida. En conclusió, segons Bauman, aquesta nova societat líquida, a la qual estem immersos, provoca que els individus cada cop hagin de ser més flexibles per adaptar-se a diferents contextos permanentment canviants, estiguin disposats a canviar sempre de tàctica, no tinguin unes aspiracions vitals ben marcades i tendeixin a abandonar tot allò que comporti compromís i lleialtat, exemple del canvi d’estat que adquireixen alguns valors que fins aleshores havien caracteritzat la societat sòlida que hem deixat enrere. Una societat sòlida que, el mateix Bauman no descarta que un dia torni, especialment com a conseqüència de la crisi econòmica, quan la societat angoixada per la incertesa i el futur voldrà recuperar la seguretat i tornarà a apostar per la solidesa.
—————————————
Des del meu punt de vista, avui per avui, no tenim una societat amb capacitat d’entendre la necessitat de tornar a la societat sòlida i per tant serà el poder -la Troica- qui farà i desfarà al seu gust; només una infima part de la societat s’està organitzant, no per reformar aquesta societat, sinó per a crear-ne una de nova -la Revolució Integral; la resta cada dia més nombrosament esclavitzats. A Catalunya i espero que a tota la nació sencera, la CUP sigui entesa com l’eina per a la RI, sinó anirem encara més lents per anar tant lluny com calgui. Mentrestant les cooperatives integrals ja fa uns anys que funcionen i a nivell internacional ja ha començat la FairCoop, la cooperativa de la Terra per l’equitat econòmica, el cofinancement lliure i cooperatiu i la Consultoria de desobediència fiscal a la Troica amb traducció catalana aquí
—————————————
També vaig conèixer l’Òscar Guayabero amb un parell de vídeos interessants: para-dissenyador i curador de l’exposició “Disseny per viure“, sobre el paper del disseny en la transformació social, i Conversa Caràcter a l’Arts Santa Mònica amb Bibiana Ballbé.
—————————————–
El 24 de gener 2016 vaig escriure a la meva cronologia de FB: “Ni idea, però ja que en parla l’admirat Barnils @andreubarnils, llegiré Patrycia Centeno @PoliticayModa https://t.co/EcBg4rRJhL”. Avui, segueixo sense entendre-hi gaire, tot i que el llenguatge no verbal i específicament el llenguatge visual, cada dia és més evident que, no tant sols comunica sinó que està considerat com un sistema de raonament important. La Núria Güell, entre d’altres, també m’ho ha fet veure.
——————————————
Un altre del meus últims descobriments és Núria Güell: “El meu procés creatiu s’inicia amb la ràbia. Els projectes neixen d’indignar-me amb situacions, mogudes que no entenc i que em creen un malestar interior. I el procés és idear un projecte del tema en qüestió”. “El que faig és investigar el mateix fenomen des de moltes disciplines diferents, sempre: sociologia, filosofia, economia, dret… Sempre quatre o cinc per construir-me una imatge complexa del tema en qüestió. I després, quan ja ho entenc, penso què vull fer. És a dir, penso la idea: ‘Vull expropiar els bancs’. Llavors he de plantejar-me com convertir això en un projecte artístic”. “Els projectes els entenc com històries de vida, relacions amb persones… Dedico mesos a una moguda, però moltes vegades he d’agafar rols diferents dels que jo no sóc. Ara no sé gaire què sóc, la frontera entre la meva vida i els meus projectes no està clara. Visc tota l’experiència i després el difícil és pensar com ho fico dins d’un museu, em costa, i no m’interessa gaire tampoc….”. “El meu treball té una part que té a veure amb l’activisme”. “Sí, per mi l’art és un pretext. He de vigilar com ho dic, perquè la gent se’m pot tirar a sobre –riu–. Sí que m’interessa molt l’espai de reflexió que es produeix dintre de l’espai del museu, que això normalment a fora no ho trobes, perquè ja és un temps que vas amb el cap obert… Però sí, la formalització final és el que menys m’estimula de fer, és el que em fa més pal. M’agrada més el procés, amb la gent, investigant…”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!