LA CIGALA REIAL
És molt preocupant la generalitzada ignorància gastronòmica- i sovint menyspreu de la nostra llengua- de què fan gala els nostres mitjans- tant escrits com àudiovisuals -, sobretot en el camp de la gastronomia. Sentim i veiem escrits, “urbi et orbi”, barbaritats com “catar” i “cata” (en comptes de tastar o tast, que a més són més bonics i ens aproximen a les llengües europees), “bodega” en comptes del bonic i europeu celler (paraula també existent en anglès i francès) i molts d’ altres.
Si bé en el llenguatge parlat hi podria haver una certa disculpa (tot i que crec que no, perques s‘ entén que els comunicadors que hi parlen són professionals), el fet esdevé sagnant quan ho veiem per escrit, de forma tan reiterada com constant. Així els dies previs de Nadal el diari “El Punt-Avui” exhibia un anunci a tot color d’ una publicació pròpia sobre la cuina de Nadal on hi destacaven, amb totes les lletres, un “Arròs de cigala reial”. Per un moment vaig tenir un ensurt, i em creia que aquesta diari volia emular la revista “El Jueves” amb un plat borbònic i humorístic.
En català , certament, no existeix cap “cigala reial”. En una publicació culinària de TV3,igualment s’ insistia en la “cigala”- en aquest cas no pas reial-, que té el nom d’ escamarlà.
Però tornant al diari, en realitat es referien al crustaci que en català es diu simplement cigala, i que és plebeia, i no reial (i que no s’ ha de confondre amb l´escamarlà com fan alguns cuiners). És un crustaci parent, per la forma, de la llagosta o del llamàntol i ben conegut dels mariners. A Cadaqués en diuen bugia, però, sota a quest nom, no apareix ni al Diccionari Català Valencià Balear ni a la Gran Enciclopèdia Catalana, ni en l’ obra especialitzada Catàleg d’ espècies d’ interès pesquer de Catalunya. Dita també cigala de mar, a la Costa Brava ara és escassa- de tant en tant se’n pesca alguna al cap de Creus, i llavors els pescadors en fan un arròs que és una festa- però encara es troba correntment a Menorca i a les costes valencianes.
El seu nom llatí és Scyllarus arctus, dita també en català llagosta lluïsa, xúia i espardenyot o castanyola, però el nom estàndard és cigala.
No s’ ha de confondre aquest darrer nom-castanyola- amb el peix d’ aquest darrer nom ni molt menys, fins i to com es fa en material imprès, amb l’ escamarlà, per confusió amb el nom espanyol de cigala (que, per cert, procedeix del català).En francès han pres el nom occitano-català, cigale, per als espanyols és cigarra, i els anglesos l’ anomenen flat lobster (“llagosta plana”).
Ja hem dit que aquest superb crustaci destaca en els arrossos, fins i tot, quan la pesca era bona, afegint-hi a més una llagosta i un llamàntol.
També se’ fa un superb Suquet o Suc de peix i es pot fer a la brasa o al forn.
LA CIGALA REIAL
És molt preocupant la generalitzada ignorància gastronòmica- i sovint menyspreu de la nostra llengua- de què fan gala els nostres mitjans- tant escrits com àudiovisuals -, sobretot en el camp de la gastronomia. Sentim i veiem escrits, “urbi et orbi”, barbaritats com “catar” i “cata” (en comptes de tastar o tast, que a més són més bonics i ens aproximen a les llengües europees), “bodega” en comptes del bonic i europeu celler (paraula també existent en anglès i francès) i molts d’ altres.
Si bé en el llenguatge parlat hi podria haver una certa disculpa (tot i que crec que no, perques s‘ entén que els comunicadors que hi parlen són professionals), el fet esdevé sagnant quan ho veiem per escrit, de forma tan reiterada com constant. Així els dies previs de Nadal el diari “El Punt-Avui” exhibia un anunci a tot color d’ una publicació pròpia sobre la cuina de Nadal on hi destacaven, amb totes les lletres, un “Arròs de cigala reial”. Per un moment vaig tenir un ensurt, i em creia que aquesta diari volia emular la revista “El Jueves” amb un plat borbònic i humorístic.
En català , certament, no existeix cap “cigala reial”. En una publicació culinària de TV3,igualment s’ insistia en la “cigala”- en aquest cas no pas reial-, que té el nom d’ escamarlà.
Però tornant al diari, en realitat es referien al crustaci que en català es diu simplement cigala, i que és plebeia, i no reial (i que no s’ ha de confondre amb l´escamarlà com fan alguns cuiners). És un crustaci parent, per la forma, de la llagosta o del llamàntol i ben conegut dels mariners. A Cadaqués en diuen bugia, però, sota a quest nom, no apareix ni al Diccionari Català Valencià Balear ni a la Gran Enciclopèdia Catalana, ni en l’ obra especialitzada Catàleg d’ espècies d’ interès pesquer de Catalunya. Dita també cigala de mar, a la Costa Brava ara és escassa- de tant en tant se’n pesca alguna al cap de Creus, i llavors els pescadors en fan un arròs que és una festa- però encara es troba correntment a Menorca i a les costes valencianes.
El seu nom llatí és Scyllarus arctus, dita també en català llagosta lluïsa, xúia i espardenyot o castanyola, però el nom estàndard és cigala.
No s’ ha de confondre aquest darrer nom-castanyola- amb el peix d’ aquest darrer nom ni molt menys, fins i to com es fa en material imprès, amb l’ escamarlà, per confusió amb el nom espanyol de cigala (que, per cert, procedeix del català).En francès han pres el nom occitano-català, cigale, per als espanyols és cigarra, i els anglesos l’ anomenen flat lobster (“llagosta plana”).
Ja hem dit que aquest superb crustaci destaca en els arrossos, fins i tot, quan la pesca era bona, afegint-hi a més una llagosta i un llamàntol.
També se’ fa un superb Suquet o Suc de peix i es pot fer a la brasa o al forn.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!