Aquest post és la resposta a Avel·lí Solé, en el fil començat al bloc d’en Xavier Mir. He intercalat les meves respostes entre el text de l’Avel·lí (en cursiva). (segueix)
Avel·lí: Si el raonament succint anterior no et
convenç, doncs què li anem a fer?
Pau: Explicar-te
millor, per començar?
Avel·lí: En sofisme hagueres de treure bona nota.
Pau: Interessant…
Mira, et proposo que per cada sofisma que em trobis, et pago dos sopars. Si no
me’n trobes cap, me’n pagues un tu. Què et sembla?
Avel·lí: Liechtenstein: quina es pot dir d’aquesta
minúscula cosa feudal? Ho coneixes? Jo bastant bé. He viscut a 40 Km. de Liechtenstein
durant 17 anys i ho he visitat freqüentment. És purament feudal.
Pau: Té la renda per
càpita més alta d’Europa. Si això no et sembla prou, i consideres que el
"règim feudal" aquest que dius és tan dolent pels treballadors del país,
com és que no s’ha buidat de població cap a les veïnes Suïssa i Àustria? O és
que no els deixen sortir, com a Cuba?
Per cert, què me’n
dius de la resta? Suècia també és feudal? I Noruega? Ah, un cas curiós (que
suposo que també hauria descol·locat Marx, si fos viu): Irlanda, durant els set
segles de dominació anglesa (traduït: compartint el mateix Estat amb els
fundadors de les Trade Unions) vivia en una misèria quasi total, com ja he
explicat en un post fa temps. Quan la famosa fam de la patata, de res no els
serví formar part d’un Estat gran. Què dic, gran? Era l’imperi més extens que
hi ha hagut al planeta. Ara, setanta anys després d’aconseguir la independència,
amb només 4 milions d’habitants, està en 8ena posició en l’escala de l’HDI (índex
de desenvolupament humà), mentre que l’antiga metròpoli, el Regne Unit, està al
lloc 15è. Què me’n dius?
Avel·lí: Xina ja li va descol·locar a Marx. La seva
teoria no funcionava a Xina. La teva, si funciona? Conta’ns-el.
Pau: Espera, espera:
jo només he dit que a Catalunya ens anirien millor les coses si fóssim
independents; tu dius que no, perquè quan més gran, millor; jo et dono exemples
que diuen que no és cert en molts casos. És a dir, que invalida la teva teoria
que SEMPRE és millor el gran Estat que el petit (base de la teva argumentació).
I ara em surts que expliqui per què no funciona a la Xina? Noi, és el teu problema
si la teoria de Marx no funciona a la
Xina, no el meu. No obstant, hi ha gent que s’ha dedicat a
estudiar-ho, com els abans esmentats Ohmae o Alesina. I han arribat a la
conclusió que, en una economia oberta, sense proteccionisme -com la
globalització actual- els països que se’n surten tenen un compormís entre ser
prou grans per mantenir les economies d’escala, i prou petits per mantenir la
cohesió interna. La mida ideal estaria en els 5-10 milions de persones. A que
no endevines on som nosaltres?
Avel·lí: Índia és un món hiper-complex en el qual
–voilà– la integració macroscópica sí funciona!! El Partit del Congrés (els
"progres" d’allí, com nostre PSC, més o menys) ha guanyat grans
batalles per operar a escala Índia, contra els chiefs regionals, religiosos
obscurantistas i nacionalismes de tota mena, etc. Just el que jo vull per a
Europa: alguna cosa com el Partit del Congrés indi a escala europea, però bé
escotat a l’esquerra.
En Brasil no li va malament a l’esquerra brasilera des
que ha sumat forces a escala federal, per primera vegada. Als privilegiats de
Brasil el que li "posava" era l’esquerra desintegrada de sempre. La
primera vegada que s’han unit han aconseguit el poder. Això és el que vull dir
tot el temps que volem fer en la
UE.
En fi podríem seguir.
Pau: Perdona, però no
surts del mateix: explica’m perquè entre els 10 països amb l’HDI índex de
desenvolupament humà) més alt del món, 6 no superen els 10 milions d’habitants
si, segons tu, haurien de ser presa fàcil de les multinacionals i viure a la
misèria (o quasi).
Avel·lí: Les inhomogeneïtats a escala planetària són
tan grans que cal utilitzar teories "locals" a l’escala adequada. El
nostre àmbit / escala és la UE
a 25.
Pau: Vaja, ara allò de
"quan més gran, millor", ja no és tan cert. Anem millorant… Només
un petit detall: on són els càlculs que han dut a aquesta teoria? En què es
basa? O és que només és el teu desig?
Avel·lí: Aquí hi ha una teoria que funciona per als
interessos dels treballadors.
Pau: Insisteixo: no
m’has demostrat que aquesta teoria (per cert, està publicada en algun lloc?) funcioni.
Avel·lí: Simplement, que sapigueu que a Catalunya hi
ha una sensibilitat d’esquerra que troba el vostre desig d’un Estat format per
Ajuntament-Generalitat de Catalunya-UE contrari als interessos dels
treballadors.
Pau: I hi ha una
sensibilitat d’esquerra que troba que és molt millor per als treballadors (i
per la gent en general).
Avel·lí: Que ens coneixem …
Pau: Ah, sí? De què em coneixes, tu?
Avel·lí: Botiguers,
petits burgesos i grimpes de tots tipus ?aquests que es fiquen en política ?per
a folrar-se??, són els quals volen més poder local sense control de ningú.
Pau: Ja deia jo que
no em coneixes… Mira,
jo visc del meu sou, i pago una hipoteca.
Avel·lí: Els treballadors vam necessitar que cada
gestor dels diners públics tingui un poder damunt que li pugui manar a la presó
i mes democràcia DIRECTA (tipus Suïssa o Oregón), on la nostra influència
l’exercim millor.
Pau: Perfectament
d’acord. Per cert: Oregon, 3,6 milions d’habitants; Suïssa, 7,5 milions;
Principat de Catalunya: 7 milions; Països Catalans: 12 milions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!