Noves Tecnologies

Bon dia, soc l’Oriol Martí i aquesta és la meva primera publicació al bloc, un bloc on parlaré de noves tecnologies i on jo mateix les provaré per poder-les explicar millor en primera persona la experiència que ofereix.

Avui us parlaré de les televisions en 3D que estan començant a ser un tema del dia a dia.

Abans de explicar-vos la meva experiència us faré un breu resum del que cal saber abans de comprar una televisió d’aquestes característiques.

El primer que cal fer ambels televisors 3D és provar-los a la botiga abans de comprar-los, ja que aquesta tecnologia no està a l’abast de tots els ulls.

Es calcula que entre el 8% i el 12% de la població no és capaç de percebre l’efecte 3D o que ho fa de forma inapreciable.

Hi ha dos tipusde televisió amb 3D: Actiu i Passiu, que seran diferenciats per el tipus de ulleres que utilitzin.

Ulleres 3D Actives:

També conegudes com “Shutter glasses”, funcionen gràcies a un sistema de micro-bateria recarregable que proveeix l’energia necessària per enfosquir alternativament cada lent.
El seu avantatge és un angle de visió molt ampli, no requereixen unprocés especial de filtrat del monitor el qual, d’altra banda, precisa d’una freqüència de refresc mínima de 120 Hz reals (no interpolats).

Aquest última és també la raó per la qual la majoria de monitors o TV HDTV antics no serveixen (siguin HD o Full HD).
Entre els desavantatges de les lents actives “Shutter” esmentem l’elevat preu de venda, a causa del sistema de bateria més emissor d’infraroig, i una lleugera tendència a enfosquir les imatges.

Altres inconvenients són el pes i dimensions per la qual cosa resultenuna mica incòmodes.
El sistema d’obturació activa és utilitzat també pels televisors DLP per visualitzar contingut tridimensional.

Ulleres 3D Passives:

Anomenades també lents polaritzades, les ulleres 3D passives són aquelles lents que no necessiten una font d’energia per mostrar continguts en 3D pel que fa posseeixen un filtre de colors (com l’antic anaglifo o el Infitec dels cinemes Dolby 3D) o un filtre de llum polaritzada (com les ulleres en els cinema RealD), sent el projector o la pantalla que s’encarrega de filtrar la imatgedirigida a cada ull.
No es requereix en aquest cas que el monitor o el TV tingui un taxa de refresc doble ja que els dos fotogrames “polaritzats” es mostren a la vegada, els ulls rebran cadascun la seva imatge gràcies al filtre de la lent.
Les més utilitzades són les ulleres 3D de polarització de les que hi ha dos tipus:

– Ulleres de polarització lineal

Dos projectors, o un projector especial a alta velocitat, s’ocupen de polaritzar la llum en feixos verticals i horitzontals, les lents polaritzades estan preparades per rebre només la llum filtrada verticalment o horitzontalment de manera que cada ull rebrà una imatge diferent que el cervell interpretarà com tridimensional. La major desavantatge d’aquesta tecnologia és el limitat anglede visió ja que en moure el cap perdrem la sensació 3D.

– Ulleres de polarització circular

Precisamentper evitar els problemes d’angle de visió, en lloc de linealment es polaritza la llum en mode circular (horari i antihorari) per la qual cosa s’elimina gairebé del tot l’esmentat inconvenient.

La granavantatge de les ulleres 3D de polarització circular és el seu pes reduït, la seva comoditat, el seu preu baix, la seu millor contrast, el major desavantatge és una lleugera pèrdua d’intensitat en els colors.

Les ulleres polaritzades empren unes lents que filtren les ones de llum i les projecten acerts angles. Cada lent només permet passar la llum que és polaritzada d’unamanera compatible, és a dir, amb cada ull només veureu una composició d’imatgesa la pantalla, cosa imprescindible per poder tenir la sensació 3D.

He fet més omenys una petita explicació del que cal saber abans de comprar.

La meva experiènciaamb aquest televisor comença ara fa dues setmanes quan em vaig començar a encapritxar a emportar-me a casa la tecnologia 3D, vaig buscar marques, models i característiques durant dues setmanes.

Vaig mirar les comparatives de sistemes actius i passius i finalment vaig decantar-me per un sistema passiu, per dos motius:

El primer és que la televisió ja em venia amb les ulleres i a un preu bastant econòmic.

El segon motiu va ser per què les ulleres actives tenen un cost elevat, si que tenen més qualitat però sabem que aquest sistema millorarà en el futur i que en les televisions properes potser ja no necessitarem ulleres per poder veure un contingut visual amb 3D, així quea quest sistema de invertir 400 euros per 4 ulleres actives el vaig deixar de banda. No val la pena.

La experiència 3D a la tele és bastant bona i les imatges realment surten de la televisió si són pel·lícules expressament en 3D, en el cas de conversió de 2D a 3D està molt ben aconseguit amb pel·lícules convencionals.

La conversió amplia la profunditat de la pel·lícula i es veu realment bé, potser a les primeres visualitzacions si que notes la vista una mica cansada o que es fa una mica pesat, però és com tot, acostumar-te.

La valoració personal que li dono a la televisió 3D és de un 8 sobre 10

No és recomanable abusar del 3D i és important  descansar lavista un cop visualitzat el contingut.

La televisióque m’he comprat és una LG, una marca amb la qual confio bastant i ja he tingut altres televisions d’aquesta marca i cap problema, la relació qualitat-preu és bona.

El model de la tele és el 32LG5500 i porta inclòs “Smart Tv”, però aquest sistema de televisióa la carta us l’explicaré en el següent article.

Gràcies per lavostra atenció i espero que us hagi agradat l’article i hagi sigut del vostre interès.

Salutacions

//

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!