A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

3 d'abril de 2015
0 comentaris

“Material fotogràfic” de Ximo Espinós

El dimarts dia 31 es va presentar, en la llibreria “80 Mundos” d’Alacant, la novel·la Material fotogràfic de Ximo Espinós. Un altre Ximo, González Caturla, va fer un parlament introductori. Va comentar l’emigració valenciana als EUA, durant els anys 20, i va dibuixar, amb unes quantes pinzellades, els trets més destacats de la ficció.  L’autor,  per la seua banda, va parlar de la gènesi de l’obra, dels estímuls que va tenir per escriure-la, dels informants (testimonis directes o documentals) i d’alguns altres aspectes de la novel·la. En acabant, va llegir la primera pàgina de l’obra. Es tracta d’una escena cinematogràfica, escrita amb un estil àgil, que narra la pujada al vaixell i la instal·lació en el camarot de tres joves de Llòria —transposició literària de Benilloba— que s’embarquen cap a Nova York. Són el trio de protagonistes de la història que s’anirà desplegant en triangles successius. El text, amb unes frases diàfanes i un to càlid, reporta els fets, l’ atmosfera del lloc, l’estat ànim dels protagonistes, a banda de presentar-los de manera efectiva. És, sens dubte, un bon tast de la novel·la, caracteritzada pel goig de contar i amb una gran delicadesa i contenció expressives. La llengua, ben viva —sobretot en els diàlegs— té un sabor popular. La novel·la no deixa de tenir una trama amb factura impecable. Les escenes, a l’hora de traslladar el món individual i el col·lectiu, ho fan amb subtilesa i encert.

Tot plegat, la ficcionalització ben reeixida d’un episodi de la nostra història que no resulta gens fàcil de contar atés la quantitat de material cinematogràfic que hi pul·lula. N’hi ha grans pel·lícules, com ho recordava l’autor en la presentació, però també novel·les de tota mena i en moltes literatures —des de la italiana a la basca. Nord-America i Nova York, en concret, semblen més pròxims i familiars que molts dels nostres pobles i comarques. Potser l’equilibri entre les vides dels personatges, els quefers col·lectius i els ingredients històrics és un dels millors encerts de la novel·la. Llegiu-la, s’ho val.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!