Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

Vergés, la dolça remor de la lletra a l’escola

Vull morir len-ta-ment com les acàcies que arriba l’abril i ja no rebroten, són uns famosos versos de Gerard Vergés inclosos al poemari L’ombra rogenca de la lloba (premi Carles Riba de 1981). Si l’abril de 2014 va ser el del seu adéu, el del 2015 ha estat el dels homenatges a la persona i a l’homenot de lletres. Vergés ha rebut el reconeixement institucional al màxim nivell a l’Espai d’arts Santa Mònica de Barcelona i al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa, sobre els quals s’ha escrit abastament òbviament. Ciutat i país han volgut reconèixer l’alta qualitat del poeta i el seu humanisme permanent. En aquest apunt voldria però parlar d’altres homenatges de caire estudiantil, molt importants i emotius atès que als dos instituts d’ensenyament de secundària tortosins s’han realitzat extraordinàries tasques de reconeixement d’un dels més grans poetes dels que es fan i es desfan.
A l’institut Joaquín Bau, de la mà del professor i escriptor Manel Ollé, bon amic del poeta, fa molts anys que se l’ha convertit en el veritable poeta de capçalera de diverses generacions d’estudiants de literatura catalana al batxillerat. Enguany el segon esmorzar d’escriptors de la diada de sant Jordi, que organitza l’AMPA, tornava a portar el segell de Gerard Vergés. Es va preparar un espai Vergés a la biblioteca del centre amb obra del poeta, cedida per la biblioteca Marcel•lí Domingo; va tenir lloc la xerrada-recitació Versos ebrencs a càrrec d’alumnes del 1r de batxillerat artístic i la interpretació de la cançó Maig d’amor. Joves estudiants com Esther Querol, Carla Cano, Pau Cardona, Zahra Bourique, Davínia Bailach i Fran Balart homenatjaven Vergés, el valoraven i s’hi enamoraven, en un acte que va captivar tothom, i en volem treure pit! Tanmateix, personalment vaig poder presentar Long play for a sad soul, la meua traducció personal a la llengua anglesa de l’exquisit poemari de Vergés Long play per a una ànima trista, editada per l’AMPA del centre en un acte de gentilesa i de savoir-faire que cal resaltar. La rebuda que ha tingut la traducció ha estat extraordinària, amb moltes anècdotes emotives que podria anar explicant. Vergés és altament estimat, i tot treball per la seua difusió altament apreciat. El poeta va apropar tots els sonets de Shakespeare a la d’Ausiàs, així sonen els seus versos en la parla de l’extraordinari geni, born in Stratford upon Avon.
I’m talking about a long silence melting the fresh water of the river and the bitter sea. I’m talking about a domestic river among reed-beds; I’m talking –my friend Virgil- about rich orchards, flowery orange trees and tender celery, hoes and sickles, dogs in fiels. (There in the sky gilded magpies are flying).
A l’institut Cristòfor Despuig es va organitzar un extraordinari premi de recitació de l’obra vergesiana per part de l’alumnat que s’havia d’enregistrar i penjar en format you tube. Es professors del Departament de llengua i literatura catalanes varen tenir molt d’interès en aquesta activitat, per a l’èxit de la qual van posar els cinc sentits. Posteriorment es va imprimir un bell cartell per l’ocasió que incloïa els enllaços de tots els treballs guanyadors que es poden consultar a la web del centre. Realment extraordinari! Fa un parell d’anys ja li havien realitzat un altre sentit homenatge en què es va presentar un treball documental que contenia el setè col•loqui de Despuig, basat en un conte significatiu que l’amic Gerard havia publicat en ple període de lluita contra el funest pla hidrològic nacional.
Cal enlairar aquests actes organitzats des de baix, tal com es diu popularment, des del picapedrisme més pur i bell. Vergés ha entrat amb força a l’àmbit estudiantil i cal que ens felicitem tots plegats. Ara cal fer-lo entrar al cànon de la literatura catalana perquè pugui ser estudiat en tot l’àmbit lingüístic de la nostra llengua. Nothing is more precious than a love moment, res no val tant com un instant d’amor, la melòdica veu de l’Ester i la Carla, acompanyades pel Pau a la guitarra, encara ressonen als nostres oïts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.