Un premi, una somni, una Ítaka…(1)

Dilluns 24 de novembre esdevindrà el dia més important de la meua vida pública. La Fundació Lluís Carulla ha decidit concedir-me el premi Actuació Cívica de 2014, conjuntament amb cinc persones més d’arreu dels Països Catalans: L’Alguer, Paiporta, Mallorca, Barcelona i Girona, per tal de premiar la nostra llarga trajectòria en defensa i fidelitat a la llengua, la cultura i la nació catalanes. Personalment suposa moltíssim, malgrat que sempre m’he apartat voluntàriament de càrrecs i distincions. Aquest cop m’ha colpit de debò, molt més del que m’hagués imaginat. He fet de la catalanitat l’essència de la meua vida des de la meua noiesa. He pres part en tota mena d’activitats independentistes, fent bandera de la catalanitat tothora i sense esperar mai res a canvi.
Des de principis del segle XXI m’he entusiasmat amb el conreu de les nostres lletres fet que m’ha portat a realitzar investigacions literàries i històriques de tota mena, molt especialment relacionades amb la literatura ebrenca-catalana, la que es conrea a les comarques centrals dels Països Catalans. He conviscut, somniat, m’he il·lusionat i enlairat, amb grans literats nostrats com Joan Cid i Mulet, Roc Llop i Convalia, Artur Bladé i Desumvila, Desideri Lombarte o Gerard Vergés i Príncep. He llegit i analitzat tot un seguit de treballs d’autors nostrats i hem aconseguit recuperar-los a molts d’ells. Paral·lelament, sempre he sentit gran entusiasme pel meu poble de Campredó, al qual he dedicat igualment moltes hores d’estudi que m’ha permès indagar en la història de la població, del patrimoni templer, de fets transcendents de la nostra història, de l’escola i del futbol a nivell local.
La catalanitat m’ha mogut en tot moment. La catalanitat ha exercit de motor d’acceleració i m’ha portat a rebre premis que m’han nodrit de debò. A nivell literari he pogut assaborir tres premis d’assaig: l’Artur Bladé i Desumvila de 2008, la nostra gent de 2002 , i l’Enric Bayerri de 2004 i 2005. A més, el 2012 vaig rebre el Reconeixement a les lletres ebrenques, el qual va suposar una gran alegria i un gran orgull. Ara amb el guardó de la Fundació Lluís Carulla em sento satisfet, orgullós i carregat d’il·lusió per continuar en la meua tasca d’investigació literària i per posar el meu gra de sorra per tal d’alliberar la nació catalana, en un moment tan històric com l’actual.
M’han fet feliç, ja que és un gran honor ser el tercer ebrenc premiat en 30 anys, darrere dels mestres tortosins Jesús Massip i Joan Beltran. L’amic Beltran és un lingüista de pedra picada, el qual admiro profundament i m’emociona que el meu nom consti al costat del seu en aquest premi cultural de prestigi.
Continuarem caminant cap a Ítaka!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*