Un homenot nostrat, Ricardo Gascon

UN HOMENOT NOSTRAT, RICARDO GASCÓN
Tantes vegades com tinc l’oportunitat, acostumo a escriure un missatge en positiu sobre l’àmbit de l’ensenyament. Si quelcom no ens ajuda gens ni mica és justament el fet de recrear-nos en els nostres mals endèmics, alhora que fem caure la responsabilitat de tots els mals del nostre sistema educatiu damunt de la Conselleria d’Ensenyament. De fet, ningú no es veu la gepa pròpia! La burocràcia administrativa o la desmotivació d’una part significativa del professorat conviuen amb l’elaboració d’iniciatives de primer nivell que permeten il•lusionar-nos i creure en nosaltres mateixos i en la nostra tasca a realitzar. En tots els nostres centres educatius es pot treballar braç a braç amb molts membres de la comunitat educativa que s’hi dediquen al cent per cent i aconsegueixen uns fruits extraordinàriament positius. Aquesta és la bandera a onejar!
Durant els darrers anys he tingut una estreta col•laboració, i he entaulat una molt bona amistat, amb un veritable homenot de la nostra vida educativa, Ricardo Gascón. I no li dic homenot per la seua alçada física, sinó per la magnífica feina realitzada i l’alta motivació que ha demostrat tostemps. L’amic Ricardo ha estat vinculat al món de les associacions de mares i pares durant molts anys: primerament, a l’escola de primària de Ferreries on cursaven els estudis els seus dos fills bessons, Cinta i Ferran, i posteriorment a l’institut Joaquim Bau, nom que no ens fa sentir orgullosos a uns quants educadors precisament.
Des de la presidència de l’AMPA durant els darrers anys va encapçalar innombrables activitats de caire cultural i literari, a redós de tot un programa d’actuació que tenia com a marc preferent la millora significativa de les instal•lacions del centre, com l’adequació de l’aula de música o la renovació dels aparells informàtics. La seua tasca incansable, imaginativa i eficaç ens permet gaudir de nous equipaments que són l’orgull del centre. Evidentment que no estava sol i va realitzar la tasca al costat d’un equip magnífic de pares i mares que van seguir les seues petjades, però com diu el nostre amic comú, el professor intel•lectual Manel Ollé: aquest xic val molt i ha fet molt.
La implicació dels progenitors al model educatiu s’ha incrementat força darrerament, però en el cas de Ricardo ens trobem amb un cas excepcional. La seua dedicació el portava a visitar el centre dia sí dia també, fet que el va convertir gairebé en un membre més del claustre. Bona part del seu pensament estava dedicat a la millora estructural de l’institut i, molt especialment, la seua dinamització. Va tenir una estreta relació amb el professorat del departament de cuina amb els quals va treballar tothora, car creia i creu fermament en la potencialitat de l’Escola de cuina de les Terres de l’Ebre. I aquesta frase m’agradaria repetir-la un i un altre cop! L’altra de les seues passions era el correcte desenvolupament del batxillerat artístic. Va saber valorar altament la feina extraordinària de la professora de teatre Manolita Nadal, i de tot un alumnat que es distingeix per un talent específic, innat, que cal anar descobrint i valorant.
Amb Ricardo hem tirat endavant un fastuós homenatge a Manel Ollé, un dels professors emblema del centre; l’any Manuel Pérez Bonfill, que homenatja tot un homenot de lletres i de l’ensenyament; la festivitat de sant Jordi amb molta bona lletra a l’institut, que ens ha permès treure a la llum varis llibres com: la meua traducció del poemari Long play per una ànima trista del poeta Gerard Vergés i el darrer llibre narratiu de Manuel Pérez Bonfill, La fira de sempre i altres narracions.
Ricardo és un enamorat de les lletres, un lector aguerrit i apassionat que recorda lectures i escriptors, vivències i proverbis, i està sempre al dia de la vida cultural ebrenca. És una persona, un pare, que creu en l’educació com a mitjà de superar molts entrebancs, que s’ha implicat en la formació dels seus fills i demana a crits la potenciació de l’institut, la dinamització d’activitats culturals en horari extraescolar i l’exteriorització de la vida estudiantil. Als esplèndids actes de graduació de l’alumnat de 4t d’ESO i 2n de batxillerat, se les apanyava per portar grans artistes i literats de la nostra terra, cosa que els converteix en un acte cultural de gran categoria. Aragonès de naixement, un xic tossut doncs per sang!!!, reguerenc, culte i apassionat, ha realitzat una feina impagable i li hem de reconèixer, atès que és de ben nascuts dir les coses pel seu nom i valorar les coses tal com cal. Ricardo, és un homenot de la comunitat educativa!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*