1 d'agost de 2014
0 comentaris

Sempre s’han de tenir dubtes raonables

I recuperant el fil original del bloc del Tàvec…

 

Per què preguntar tant? D’on ve tanta curiositat?

Les preguntes del TÀVEC són el fruit madur d’una llavor que la meva professora d’història va sembrar en mi tot cursant unes hores d’assignatura a segon de batxillerat.

Li reconec la passió per la història, l’habilitat de fer-la interessant, engrescadora i fins i tot amb un punt d’humor que facilitaven la memorització de dates, noms i topònims.

Però el que més recordo va ser una breu introducció al temari, una primera pregunta que és l’arrel de totes les que em formulo ara…:

“-Qui escriu la història?”

“-Els historiadors! Els escrivents! Els cronistes! Els protagonistes! Els rics! …” – Ens apressuràvem a respondre els alumnes motivats per causar bona impressió el primer dia de classe.

“-Els vencedors.” – Va respondre amb suavitat en acabar les nostres temptatives fallides.

I amb els anys, havent vist de prop i de lluny com s’escrivien algunes pàgines de la història pròpia i col·lectiva, he anat interioritzant aquesta afirmació, aquesta sentència, aquesta realitat.

Per això, a dia d’avui, quan tenim oportunitat de contrastar el passat i qüestionar alguns dogmes que ens han inculcat, quan hem après que les veritats absolutes d’una època s’han capgirat amb el temps, quan hem conegut enganys i fal·làcies diverses vestides de lleis inamovibles… és quan qüestionem que la Història que escrivim en el present expliqui la Veritat i no una versió interessada d’aquesta.

I aquí és on reprenc la introducció de la meva professora amb la que ens instruïa a l’hora de cursar i estudiar la seva assignatura:

“-Els fets i les dates són objectius… sobre els motius, les causes, les conseqüències, els culpables, les víctimes, … HEU DE TENIR DUBTES RAONABLES, perquè repeteixo, LA HISTÒRIA L’ESCRIUEN ELS VENCEDORS.”

I d’aquella primera recomanació ve la ditxosa costum de qüestionar-ho tot, de preguntar-se si allò és ben bé el que sembla que és, si és ben bé com diuen que és, si és de debò, o si simplement diuen que és com els convé que creguem que sigui.

Així que vet-ho aquí, el Tàvec seguirà preguntant i tenint dubtes raonables sobre totes i cadascuna de les respostes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!