Dies enrera, Miquel Iceta deia que l’autodeterminació era una collonada. No conec cap nació que, sent-ho, hi pugui renunciar. I tal com tenim el panorama en aquest Estat que patim, encara menys.
Des dels inicis d’aquesta democràcia he sentit dir que cada vegada que votem ens autodeterminem. Bé, en totes les conteses electorals que hi ha hagut en aquest país, la majoria catalanista ha estat abassegadora i, si hi volem posar peròs, la majoria ha estat nacional (partits sense lligams amb altres partits espanyols).
El dret a decidir què volem ser i com volem viure és el que no respecta Espanya. El PP, el PSOE més jacobí (els federalistes,on són?), el Tribunal Constitucional (?), la manca d’inversions, els entrebancs al desenvolupament… Es pot continuar sent federalista quan l’única alternativa a cada òstia és tornar a parar la galta i repetir la lletania de la pedagogia? No tocaria ja que el gruix de la societat civil fes un cop de cap, ja que la nostra classe política no actua unitàriament amb dignitat nacional?
Cada dia em trobo amb més amics, companys o coneguts (dels saludats encara no en puc dir res) que em diuen, des de totes les opcions polítiques democràtiques, que l’única solució que hi veuen és la independència, que Espanya no té remei, i que ja n’estan farts, d’aguantar tot el que ens cau.
Si l’opció d’Espanya és la separació, potser que algú els ho expliqués!