El finançament és
una de les peces clau de la proposta del nou Estatut. No és tot el que volíem,
però és més just amb els impostos que paguem, i ens ha de permetre tenir més i
millors serveis públics de qualitat. Millor finançament vol dir més polítiques
socials, perquè ens calen més escoles, més hospitals, més formació als
treballadors, més residències
per a gent gran, més atenció a la persones dependents, a la integració de les
persones immigrades o per millorar l’accés a l’habitatge.
El nou model
financer incrementa els recursos disponibles per a la
Generalitat,
alhora que garanteix que els seus ingressos procedeixen dels rendiments dels
impostos pagats a Catalunya. Per aconseguir aquesta situació de suficiència
financera es dissenya una nova “cistella d’impostos” (l’IRPF passa del 33 al
50%, l’IVA del 35 al 50% i els impostos especials del 40 al 58%) i s’ofereixen
garanties respecte la inversió estatal en infraestructures a Catalunya (s’equiparà, durant els
propers 7 anys, al pes de l’economia catalana respecte el conjunt de l’Estat). En resum, més recursos i més control dels nostres
impostos.
S’estableix que la
Generalitat
tindrà capacitat normativa sobre tots els impostos en què participa. També
es preveu la creació de l’Agència
Tributària de Catalunya per a la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de
tots els tributs propis de la Generalitat i dels estatals cedits totalment i
parcialment. I el compromís de crear, en dos anys, un consorci paritari per
gestionar la resta de tributs estatals recaptats a
Catalunya, de manera que es crearia una “finestreta única” per a la gestió de
tots els impostos recaptats a Catalunya. En definitiva, més autonomia financera.
Com sempre es diu, els catalans i les
catalanes som solidaris i ho volem seguir sent. No demanem privilegis (només faltaria!), però el
nostre esforç solidari ha de ser just i s’ha d’aplicar al desenvolupament de
polítiques reequilibradores en
altres comunitats autònomes de l’Estat. Per això s’estableix que només podran destinar aquests fons a sanitat, educació i serveis socials. Catalunya seguirà sent solidària, de forma justa i transparent.
El nou Estatut
proposa un mecanisme clar i transparent de solidaritat. Es tracta, en primer
lloc, de definir el concepte solidaritat, ja que sense aquesta definició no es
disposa de la referència que ha de donar coherència a les transferències entre comunitats.
A més, en segon lloc, l’exercici d’aquesta solidaritat s’ha de traduir, a la
pràctica, en un mecanisme d’anivellament que, sota determinats criteris, apropi
els nivells de riquesa de les diferents comunitats. Per tant, el nou Estatut no representa una limitació a la
solidaritat interterritorial.
Cal destacar que es consagra el principi d’ordinalitat,
seguint el model federal alemany, de tal forma que s’assegura que Catalunya no
pugui perdre posicions en el PIB per càpita respecte altres CCAA, un cop feta
efectiva la solidaritat.
A més, les
relacions financeres entre Catalunya i l’Estat es regularan a
través de, i en aquest ordre, la Constitució espanyola, l’Estatut i una llei
orgànica de finançament autonòmic. També és fonamental el reconeixement
d’àmbits de bilateralitat en les relacions financeres entre Catalunya i l’Estat. Aquesta
bilateralitat reforçada és important, ja que facilita el reconeixement de
l’especificitat i l’autonomia de les finances catalanes.
El títol dedicat a
les finances de la Generalitat contempla altres aspectes com ara les finances locals, els
pressupostos de la
Generalitat,
o les capacitats d’endeutament. Aquests aspectes, però, queden emmarcats en un
model de finançament que vol promoure i garantir la suficiència, l’autonomia i
la solidaritat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El 50% no surt per enlloc a l’estafatut. Se suposa que això s’acordarà amb posterioritat, però també es podria acordar sense estatutet.
Fals. El 50% no es pot contabilitzar perquè l’estat amb l’estafatut no té l’obligació de publicar les balances fiscals, i per tant és un 50% de no se sap què.
Fals. El ministeri d’hisenda alega “motius tècnics” per no presentar el desglòs de l’iva per comunitats, sobretot desglossant-hi el que aporten les grans corporacions amb seu a Madrid, i per tant, sense dades, no hi ha repartiment equitatiu.
Fals. No hi ha més recursos a Catalunya només pel fet que durant una petita part dels anys (només 7) la inversió pública de l’estat tingui relació amb el que paguem. Sobretot quan l’estat atorga les licències, i per tant, sense cap mena de rubor les hi donarà a Ferrovial, Fomento de Construcciones y Contratas i Florentino Perez.
Fals. Si no hi ha transparència en els comptes no hi ha transparència en el mètode.
Fals. Si no hi ha autonomia financera, si la caixa dels cuartos no la tenim nosaltres, no hi ha solidaritat. Hi ha expoli.
Fals. L’Agència Tributària no és DE Catalunya sinó A o PER Catalunya, perquè està representada a parts iguals però amb l’última paraula i els jutges a Madrid.
Fals. És tot mentida. No teniu arguments de veritat per defensar aquesta estafa.