"Això no val res, es pot comprar amb diners"
l’Àvia d’un company
La banda sonora d?un viatge de sis hores ha estat: el Xerramequ, la Conxita, el Pardal Roquer, els Paquistans ieiés, els Budellam, un llarg intent fallit de que la ràdio cantés en català, el recopilatori dels 10 anys del Llengües Vives (un miracle espaterrant) i la Troba Kung-fú. He gaudit de força moments de felicitat escoltant allò que fa un temps una colla d?amics voliem sentir (i un parell d?estirabots comarcal i generacionalment propers). En comptes d?esperar a que déu o el govern ho solucionés ens hi vam posar. I ha funcionat.
Podria fer el viatge de tornada amb les mateixes condicions: amb el segon de Pomada, el del Titani, el dels Dijous Paella, lo de la Principal de la Nit, el darrer del Roger Mas o del Joan Miquel Oliver. Però ja no intentaria engegar la ràdio. Les probabilitats són tan baixes!
Pd: tan sols he comprat un d?aquests discos.
?posen la pàtria als peus de la Religió i de la Llibertat, nosaltres podem posar la Religió i la Llibertat als peus de la nostra pàtria, perquè li donem una Religió i una Llibertat que ella mateixa ha creat sense necessitat de tenir-la d?anar a captar a casa dels altres.? F.Pujols
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tens tota la raó! a vegades em sento com una oliva al mig del desert (per dir alguna cosa) perquè sóc de les poques persones del meu entorn que escolto música gairebé exclusivament en català. i no ho faig perquè m’ho imposi, ho faig perquè m’agrada i perquè per trobar qualsevol estil no em cal anar a l’estranger, aquí fem de tot: rumba, rock, ska… i tot el que es vulgui!
al meu poble no es coneix el panorama musical català… és terrible… parlo de grups que estan fent entre 80 i 100 concerts l’any en terres catalanes, i ni els han sentit anomenar! per què? perquè, tal com dius, a les ràdios no sonen (exceptuant l’icatfm, que deu n’hi do…). i si a les ràdios no sonen, la gent d’aquí no els coneix. i com que som tancats de mena i no sortim d’aquí, no els coneixem i no els lloguem per fer concerts. i com que no els lloguem per fer concerts, tampoc els podem arribar a conèixer… i no sortim d’aquest cercle viciós!
haurem de posar ordre…
marta