el Belda

La dotzena, aquella xifra entranyable. Ara fa quatre anys se’ns va acudir de fer una festa on hi convisquessin l’amor pel País i l’amor per la cultura dels anys seixanta (del segle passat!).
Va ser una llavoreta sembrada pels companys de la Vella Guarda Sabadellenca (en forma de dj’s o bé de conjunt, Dj No i Zimmer i els Trist Trash Trio), l’indispensable Pardal Roquer, l’Albert Oliana a les escúters, els nanos del Capi de l’Ametlla del Vallès (gràcies pel contacte, Martí!)i el material cedit pel Pipo de la Garriga.

Doncs com qui no vol la cosa, la xarxa ha pres forma, l’hàbit s’ha extès i el fil i la trama s’han anat teixint. Hi ha hagut Aplecs al Vallès, a Osona, al Barcelonès, al Segrià i al Rosselló. I han nascut un munt de bones relacions.
Els fruits materials han sigut un seguit de brodats, xapes i una col·lecció que ens enorgulleix de reculls de música de l’època, els “Modernismes Aborígens”.
D’aquí dos caps de setmana en presentarem el quart. Cada any ens proposem de trobar noves perles aborígens per no repetir-hi els i les intèrprets i aprofundir en les meravelles de la nostra Terra.
Ja sabeu on serem el 28 i 29 d’octubre, al Vallès, gaudint en família dels nostres amors. Us aconsellem que si el tema us atrau hi treieu el nas o si més no, feu una ullada a modernismeaborigen.blogspot.com per sabeu de quin peu calça la cosa.

Salut i modernor!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!