|
Alguns l'han titllat d'hereuada, de candidatura electoral i fins i tot
de fantasmada destinada al fracàs, i és que l'alcalde de Barcelona ha
saltat a la pantalla mediàtica amb la proposta de que la ciutat aculli
l'edició del 2022 dels Jocs Olímpics d'Hivern. Amb una gran posada en
escena (amb diners públics, és clar) i gran espectació entre els
mitjans que van ser convocats en poc temps i sense saber de què es
tractava, l'alcalde pretén sortir al pas de la davallada electoral que
preveuen totes les enquestes. Però tot plegat fa més por que una
pedregada i ja podem començar a apuntar alguns dels mals que podrien
esdevenir en la cursa cap a la cita olímpica si la proposta d'Hereu
tirés endavant. En primer lloc, res de nou. La política de l'Ajuntament de Barcelona torna a passar per l'organització de grans esdeveniments per tal de donar impuls a la ciutat, una fórmula que denota la incapacitat de fer política d'acord amb els interessos de les veïnes i dels barris barcelonins. Però com no és cap novetat, ja coneixem les conseqüències, o més aviat els objectius, que comporten aquestes operacions de màrqueting internacional. Tenim exemples clars en les grans transformacions de la ciutat als jocs d'estiu del 1992 o el Fòrum 2004. Ambdues han suposat la destrucció de barris sencers de la ciutat, especialment al Poblenou i els entorns del Besós, en els què sota la falàcia de reformar els barris, han esborrat la realitat i expulsat als veïns dels seus barris. Però sembla que el el fracàs i ridícul internacional del Fòrum 2004 no ha ensenyat res als del PSC (ni a la resta de grups que ja li han donat suport). Si cada alcalde que passa per Sant Jaume pretén passar a la història a cop d'excavadora, res bo li espera al futur de Barcelona. (segueix) Aquest cap de setmana se celebra a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona la segona edició del Fòrum Social Català. En aquesta edició, la Candidatura d’Unitat Popular ha estat convidada a participar en tres seminaris: El municipalisme en el camí de la transformació social Dissabte 30 de gener – 12 hores – Aula 3.1. -Jordi Bonet (Espai Magdalenes): sobre les possibilitats d'intervenció política municipalista més enllà de la participació electoral o institucional. -Aitor Blanc (membre de Gent de Gramenet): sobre la relació entre la lluita institucional i la lluita al carrer. El cas d'una candidatura-moviment sense representació institucional. -Montserrat Vinyets (regidora de la CUP a Sant Celoni): un projecte municipalista decisiu en la conformació d'un govern municipal; perills i oportunitats per a un projecte rupturista. -Quim Arrufat (regidor de la CUP a Vilanova i la Geltrú): municipalisme de combat en una ciutat de 65.000 habitants. Política de partit i política de moviment. Quina relació i de quina manera? Dissabte 30 de gener – 16 hores – Aula 0.2 -Ricard Gomà (ICV) -Xavier Monge (CUP-Barcelona) -Albert Recio (FAVB) -David Fernández (La Torna) El dret a decidir, més enllà de la qüestió nacional Dissabte 30 de gener – 18 hores – Aula 1.2. - Blanca Serra (de la Plataforma pel Dret de Decidir) - Àlex Maymó (regidor de la CUP a Molins de Rei) - Josep Villarroya (impulsor de la consulta popular sobre el futur del solar del teatre Princesa a València). - Joan Teran (Endavant-OSAN) Podeu consultar tot el programa d’acivitats, assemblees, documentals i exposicions del Fòrum Social Català a la pàgina: www.forumsocialcatala.cat Us recomano un article sobre la notícia de la suspensió de l'emissió per cable de la cadena RCTV a Veneçuela i altres 5 emisores més. L'ha fet la companya Laia Altarriba, periodista. Aquí teniu l'enllaç.  Article publicat a l'Accent 169 [enllaç]La proximitat de les eleccions autonòmiques, la consulta d'Arenys de Munt i l'onada del 13 de desembre, la proximitat de la sentència sobre l'Estatut de la CAC o les escissions i iniciatives al si del catalanisme polític han escalfat el debat entorn l'autodeterminació. En aquest context, partits i entitats mouen fitxa, sobretot de cara a les eleccions autonòmiques. De valoracions sobre les consultes se n'han fet moltes i ben diverses, però a banda de treballar per a les properes consultes, cal centrar el debat entorn l'estratègia que des de l'Esquerra Independentista cal jugar en el context actual per tal que la independència i el socialisme esdevingui l'aposta de futur dels Països Catalans. La CUP va decidir al juny passat que no seria present a les eleccions al Parlament de Catalunya i, cada dia que passa, estic més convençut de la decisió que vam adoptar col·lectivament. Fer un exercici de responsabilitat política com aquell, fugint de presses i pressions externes, no era quelcom fàcil. Entrar de ple en el cicle electoral hagués estat un pas en fals que hauria posat en escac tant la feina necessària per a les eleccions municipals (que han de tenir lloc només mig any després de les autonòmiques) com la credibilitat del propi projecte de la Unitat Popular. En canvi, l'Esquerra Independentista i la CUP han aconseguit quedar al marge de la guerra entre reagrupacions, sumes i laportes. Vam néixer per combatre als estats espanyol i francès i per bastir una societat justa, la nostra no es la batalla de salvapàtries de tall mesiànic. (segueix) Això de les vegueries ho han fet ben del revés que tindrem al Parlament contra la del Penedès 17 de desembre de 2009 Un missatge pels que manen ai com toqueu el Casal si els de Gràcia molt s'enfaden doncs podríeu prendre mal 14 de desembre de 2009 *Garrotin dedicat al Casal Popular de Gràcia  El proper 12 de desembre una manifestació recorrerà els carrers de la Vila de Gràcia. L'objectiu ben clar, defensar l'últim espai alliberat que queda a la Vila. Després de tants anys i tanta feina feta pel jovent del barri, l'Ajuntament encara no ha estat capaç de donar resposta a les reivindicacions del teixit juvenil de Gràcia. Han fet orelles sordes a les demandes de l'Assemblea de Joves, dels esplais i caus, d'estudiants... Res, per a (tri)bipartit tot funciona al barri de la Colometa. A continuació us deixo un seguit d'enllaços sobre el tema i el vídeo convocant a la manifestació i al concert del dia 12, tot fent-vos una crida a sortir al carrer per defensar els espais alliberats davant l'espiral d'especulació i destrucció dels nostres barris que ens expulsa per deixar pas al turisme d'executius, hotels de luxe, centres comercials i cementiris de formigó, això si, tot ben cosmopolita i (post)modern.
-Convocatòria: Dissabte 12 de Desembre, 19 hores a Pl. Diamant [Bloc del Casal] -Intervenció del nucli de Gràcia de la CUP de Barcelona al Plenari del districte demanant explicacions a l'equip de govern [enllaç al text]
Aturem el dessallotjament del Casal Popular de Gràcia from Agitacció on Vimeo. CONCENTRACIÓ de suport al jovent basc a Barcelona Divendres 27 de Novembre, 20 hores Delegació del Govern (Mallorca/Roger de Llúria) Cartell   Última hora: concentració de suport a Barcelona. Divendres 27 de Novembre: fes clic aquí.
Llegeixo diverses notícies en mitjans bascos i espanyols sobre la detenció de més d’una trentena de joves bascos i el registre d’un centenar d’espais (domicilis, casals de joves i instal·lacions municipals). L’acusació paraigües és la seva suposada militància a Segi, organització juvenil de l’esquerra independentista basca il·legalitzada en l’embogit espiral repressiu imposat pel PP-PSOE i l’Audiencia Nacional (de Orden Público). La meva incredulitat vers la informació oficial està més que fonamentada després de conèixer la realitat en més d’una ocasió, tant a casa nostra com a fora (Euskal Herria, Madrid, Astúries, Galiza, etc.), i haver vist que dista força dels comunicats oficials del règim (jutges, fiscals, policies, ministeris i comunicadors del NODO de torn). En aquesta ocasió es destaca (al Público per exemple) que molts detinguts eren representants els estudiants als òrgans de govern de les universitats, que havien signat el manifest Euskal Gazteria Aurrera!, que criticava el procés contra Jarrai-Haika-Segi, o que participaven d’activitats en casals de joves, coneguts com a Gaztetxes. La conclusió que trec d’aquestes diabòliques acusacions és que Grande-Marlaska, Garzón, del Olmo o Pedraz m’haurien de detenir immediatament. I és que soc culpable, confès i notori, d’algunes d’aquestes acusacions. He estat (formalment encara ho soc) membre de de la Junta de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona; vaig signar el manifest de suport al jovent independentista basc i he militat en organitzacions que també hi ha fet, també vaig signar el que demanava la llibertat d’Arnaldo Otegi, el de suport a independentistes gallecs i molts altres que em deixo pel camí; he participat en activitats organitzades per casals okupats a casa nostra i també en alguna ocasió he trepitjat algun Gaztetxe quan he estat de visita a Euskal Herria. Però si volen alguna prova de càrrec per detenir-me, torturar-me i empresonar-me, els donaré la que realment volen. Soc independentista, d’esquerres i crec que la solució al conflicte espanyol i francès a Euskal Herria passa per un acord polític que reconegui la territorialitat nacional basca (els set herrialdes crec que en diuen), el dret a l’autodeterminació sense límits i l’amnistia total dels presos i preses polítiques. No podria desitjar a un poble en lluita com el nostre res diferent al que desitjo per al meu: democràcia, justícia i llibertat. Suposo, però, que pel ministre Rubalcaba el pitjor serà la solidaritat amb els i les represaliades.  Article publicat a Llibertat.cat [enllaç]Llegeixo estupefacte la notícia publicada a Llibertat.cat sobre la reforma de l’Impost de Successions, amb una divertida –i enganyosa- imatge on diu “No successions, contra l’espoli fiscal”. Darrerament se n’ha parlat molt d’aquest impost, quelcom molt útil per desviar l’atenció sobre els pressupostos de l’Estat i de la Generalitat, la crisi econòmica, etc. S’han dit moltes bajanades per justificar-ne la supressió però de tot plegat només hi ha dues opcions coherents. La primera és la liberal, aquella que defensa la dreta, també la dreta socialdemòcrata, és clar, que consisteix en reduir els impostos al màxim per afavorir tant l’estalvi com el consum i que els diners es quedin en mans privades i no públiques, que per això la propietat privada és un dret humà més important que el de la vida. L’altre, la d’esquerres, que és la que defensa que aquell que no s’ha treballat ni un cèntim ha de pagar per allò que li plou del cel. Plantejats els dos extrems de manera un tant barroera i un tant còmica –que no enganyosa-, passem a fer un anàlisi més detallat sobre el tema. (segueix)  Diumenge passat vem celebrar a Barcelona la presentació pública de la CUP de la ciutat. L'acte va omplir de gom a gom l'auditori del Centre Artesà Tradicionàrius, a la Vila de Gràcia, on fins i tot hi va haver gent que va seguir els parlaments per les pantalles ubicades al vestíbul i el bar. Centenars de persones, un faristol i una estelada sota la llum del focus i una pancarta amb el lema Reinventem Barcelona de fons. A l'acte, conduït per la companya Laia Alzina de la CUP de Barcelona, hi parlava l'Aina Barahora, membre del Secretariat Nacional (ep, i ara veïna de Celrà però va nèixer i créixer a Barcelona!), l'escriptor Julià de Jòdar i finalment jo mateix, com a portaveu. Us puc assegurar, i qui hi era ho va notar, que mai m'havia posat tant nerviós. Quan vaig haver de pujar a l'escenari tot em tremolava i això va fer que em recolzés més en el guió que duia preparat del que m'hagués agradat. Havia de dir moltes coses i volia transmetre'n moltes més i crec que malgrat tot me'n vaig sortir. Òbviament quan hi penso canviaria moltes coses però els nervis segur que tornarien. No som professionals de la política ni ho volem ser, així que aquestes coses ens seguiran passant. Bé, a continuació teniu el text que vaig fer per preparar la meva intervenció a l'acte. Com d'aquí en vaig extreure un guió i a més a més vaig improvisar allò que els nervis em permetien no és exactament el què vaig dir però s'assembla prou i he mirat de canviar les coses que recordo bé perquè sigui més semblant. Gràcies a tothom per assistir a l'acte, hem començat a caminar per reinventar Barcelona i esperem comptar amb tots vosaltres. (segueix amb el text)  Article publicat a l'Accent 164 [enllaç]El projecte de reforma de la Llei d’estrangeria ja és al Congrés dels Diputats i es troba ara en fase de debat parlamentari. Al llarg dels propers mesos el PSOE, autor de la proposta, haurà de negociar amb la resta de grups la reforma per tal d’assolir la majoria suficient per aprovar-la. La proposta del govern denota un clar caràcter utilitarista dels estrangers prescindint de la seva condició humana per ser tractats només com a peces del procés productiu. Si en època de vaques magres la integració i les regularitzacions massives formaven part del discurs oficial, quan arriben vaques magres les expulsions, l’aïllament i la persecució són la recepta per precaritzar les condicions de vida i aconseguir el retorn als països d’origen. (segueix)  [CUP Barcelona] Aquest dijous 22 d’octubre la CUP de Barcelona s'ha presentat en roda de premsa sota el lema “Reinventem Barcelona”.
La convocatòria, que ha tingut lloc a l’Ateneu Barcelonès –ja
que l’ajuntament no l’havia autoritzada a la plaça de Sant Jaume-, ha
servit per explicar el nou model de ciutat que proposa aquesta
candidatura integrada per persones provinents de l’esquerra
independentista i dels moviments socials.
El portaveu, Xavier Monge, ha plantejat la necessitat
de canviar l’actual model de Barcelona al servei dels interessos
econòmics privats per una altra que atengui les necessitats socials
bàsiques dels veïns i veïnes. Segons Monge, la CUP creu necessari que
l’ajuntament respongui a les demandes ciutadanes oferint mecanisme per
a la seva participació. “L’ajuntament ha de sortir al carrer i el
carrer ha d’entrar a l’ajuntament”, ha insistit el portaveu. (segueix)
|
Accés de l'autorTitulars de Llibertat.cat CategoriesEls meus enllaços0.::ALTRES EINES::.
1.MéS BLOCS
2.PAïSOS CATALANS
3.VAL LA PENA...
4.AMèRICA DEL SUD I CARIB
5.CASTELLA
6.EUSKAL HERRIA
7.GALIZA
8.MóN ÀRAB
9.EUROPA
AGèNCIES INTERNACIONALS
COMUNICACIó FORANA
COMUNICACIó NACIONAL
ECONOMIA I TREBALL
FREAKANDó CATALà
ORGANITZACIó TERRITORIAL
TERRITORI I DECREIXEMENT
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
