Literatura catalana moderna - Illes

La influència de la cultura xinesa en la poesia mallorquina contemporània. Editorial Moll publica Revolta (i II)
Miquel López Crespí

 
En el capítol anterior hem parlat de la influència de la literatura clàssica xinesa, concretament de El llibre de les odes en el poemari Revolta que acaba de publicar l’editorial Moll
En l’article anterior hem parlat de la influència de la literatura clàssica xinesa; ara ens volem referir concretament a la influència de El llibre de les odes en el poemari Revolta que acaba de publicar l’editorial Moll. La lectura posterior d’altres obres ens permeté anar coneixent la cultura i la història d’aquella civilització, vella ja quan a Europa començàvem a dominar els laberints de l’esperit. Edició de Materials publicava (Barcelona, 1967) La Xina de Mao de K. S. Karol. Pel 1965, Fondo de Cultura Económica havia tret a la llum La China contemporánea d’Edgar Snow. Més endavant sortiren (i surten encara!) nombroses publicacions referents al gran país asiàtic. Un poc abans de la transició, cap al 1974, es llegia molt entre els cercles esquerrans (sobretot maoistes) China: la larga revolución del mateix Edgar Snow. Cap al 1975 i publicat per Ediciones Era de Mèxic ens arribava un gran assaig històrico-cultural: La revolución china d’Enrica Collotti Pischel. Però tot això només era el començament del nostre interès per Xina i la seva cultura. Ara no es tracta de fer una relació exhaustiva del material que hem llegit al llarg d’aquests darrers trenta anys referent a la història i la cultura de la Xina. Només en volíem fer unes pinzellades, deixar constància d’un cert interès. Interès que a poc a poc va creant les bases, els fonaments del que serà amb els anys Revolta, el llibre que acaba d’editar l’Editorial Moll.
Mai com quan ens enfrontam amb tota la grandesa de la cultura xinesa ens adonam tant de l’etnocentrisme europeu, de la mistificació històrica que significa per als europeus haver volgut oblidar (potser per simple ignorància, per desconeixement) els gran avenços culturals (i tècnics i científics) de la cultura xinesa
És estudiant a fons la cultura clàssica xinesa com podem anar constatant el profund esperit de compromís de l’intellectual (en aquest cas l’escriptor, el poeta) amb el poble. Aquest compromís el trobam en totes les èpoques i des de temps tan remots com poden ser (i aquestes xifres posen la pell de gallina!) vint segles abans de l’inici de la nostra era. Mai com quan ens enfrontam amb tota la grandesa de la cultura xinesa ens adonam de l’etnocentrisme europeu, de la mistificació històrica que significa per als europeus haver volgut oblidar (potser per simple ignorància, per desconeixement) els grans avenços culturals (i tècnics i científics) de la cultura xinesa. A moltes contrades d’Europa encara es vivia dins cavernes quan els poetes xinesos escrivien El llibre de les Odes (recopilat per Confuci, que visqué des dels anys 551 al 479 d’abans de la nostra era).
En El llibre de les odes, malgrat que fos una recopilació -en part- de material popular reconvertit en arma utilíssima per a l’educació i formació de la classe dominant feudal, s’hi troba arreu, gens dissimulada, aquesta fèrtil creativitat del poble, dels creadors anònims de la Xina d’aleshores. Evidentment -no podia deixar de ser així- molts dels poemes del Llibre de les odes serveixen per a cantar alabances als emperadors; però enmig d’aquest encens cortesà, sorgeix aquí i allà l’esperit d’insubmissió de l’intellectual xinès. En la part que té per títol “Els himnes de Shou” s’hi troba tota la potència creativa del camperolat xinès, del seu treball, de com sofria i lluitava mil anys abans de la nostra era, feinejant a la vorera del riu Groc.
El llibre de les odes té diverses lectures. Per una part pot ser estudiat com un text que engloba tot el que s’ensenyava a la classe dominant, als servidors de la cort. El llibre abraça el treball poètic de generacions d’autors xinesos des del segle IX al IV d’abans de la nostra era. Alguns estudiosos diuen que Confuci, el recopilador, provà de treure caràcter reivindicatiu, llimar contradiccions, convertir (transformant-lo) l’alè vital del poble en un bucòlic viatge a través de contrades bellíssimes on feliços pagesos lloen eternament la saviesa dels seus opressors (les successives monarquies feudals que els oprimien; els cruels senyors de la guerra que empraven la sang com qui empra l’aigua: com si no valgués res). Però altres estudiosos han vist missatges ben diferents en moltes de les composicions més famoses del Llibre de les Odes. L’escriptor revolucionari xinès Feng Yuanshun ho analitzava hàbilment en la seva Breve historia de la literatura clásica china (Juárez Editor, Argentina, 1969). Igualment ens ho feren copsar Rafael Alberti i María Teresa León en el pròleg a Poesía china (Compañía General Fabril Editora, Argentina, 1972) i en la introducció del Romancero chino (Editora Nacional, Madrid, 1984).

En les obres que conformen el Llibre de les odes podem sentir, tal és la mestria de l’autor, com el poble patia sota injustos impostos, treballant la terra, obligat a bastir com a esclau la Gran Muralla
No hi ha dubte: la poesia clàssica xinesa és una poesia compromesa amb el seu temps, amb el poble (sense que això vulgui implicar que l’intellectual de fa dos mil anys no tengués una acurada concepció dels temes més diversos de l’univers poètic de l’home: l’amor, la soledat, el problema de la mort, l’abandonament de la persona amada, la mort dels essers estimats, la natura, una acurada descripció del paisatge…). Ho podem comprovar llegint qualsevol composició de la poetessa Cai Yen (segle II al III); de Chen Lin (segle II al III); de Wang Zan (177-217); del Príncep Zaqe (192-232)… En les obres que conformen el Llibre de les odes podem sentir, tal és la mestria de l’autor, com el poble patia sota injustos impostos, treballant la terra, obligat a bastir com a esclau la Gran Muralla. Ens arriba de sobte, amb cada vers, amb cada pàgina palpitant de vida i de sentiments, el patir concret del pobre, del pagès, obligat participar en les costoses i sangonoses guerres de conquesta dels senyors feudals i la monarquia imperial. En tot moment podem constatar com el poeta ens va veure la diferència que hi ha entre la trista existència de la vida de la pagesia i l’ociositat i corrupció de la cort que viu, sense fer feina, a costa dels injustos impostos i contribucions, damunt l’esclavatge permanent del poble treballador.

Diu un poeta anònim:
Vosaltres no sembrau, ni heu de suar per a recollir l’allada!
Però sempre teniu blat damunt la taula, munts de gra, animals
que no portau al prat!
Vosaltres no sabeu caçar, ni patiu calor anant a pescar!
Però sempre teniu taula parada i no se us acaba el menjar!
Entre els anys 343 i 339 abans de la nostra era visqué el gran poeta xinès Shu Yuan, un noble que participà en l’agitada vida política del temps de la dinastia Shu
Entre els anys 343 i 339 abans de la nostra era visqué el ran poeta xinès Shu Yuan, un noble que participà en l’agitada vida política del temps de la dinastia Shu. Per la seva defensa de determinades concepcions progressistes (a favor sempre del camperolat, en contra de les crueltats de les classes dominants, la seva pròpia classe) va ser desterrat de la cort. Entre moltíssimes obres escrigué Lisao. El poema és un cant a l’amor i un portentós manifest poètic contra la corrupció. Corrupció de la cort imperial, que denuncia sense cap mena d’embulls, així com les injustícies de l’emperador i la inutilitat dels primers ministres quant a solucionar els problemes que sacsegen la vida de la pagesia.
La lluita contra la permanent corrupció i degeneració imperials el portà a escriure aquest poema que nosaltres, intellectuals del segle XX, podríem subscriure íntegrament:
M’estim viure desterrat, morir lluny.
Tot és millor que obrar com ells, els corruptes,
els cínics sense sentiments.
M’estim més morir sol, com m’ensenyaren els savis antics,
allunyat de sedes i palaus,
fent costat al poble, als honrats.
Aquesta va ser la lliçó que m’ensenyaren els antics.
Sens dubte Confuci és l’intellectual que dóna cohesió a la classe terratinent xinesa justificant, amb la seva filosofia, l’explotació del poble treballador xinès
També ha influït -i crec que molt- en Revolta, Confuci. I aquí hauríem de fer unes precisions. És evident que Confuci treballa (filosòficament parlant) pel manteniment de la societat feudal i esclavista xinesa. La seva filosofia no té altre objectiu que aquest (i per això, les idees de Confuci foren severament criticades en temps de la Revolució Cultural xinesa (1966). Confuci, provinent de la més rància noblesa xinesa, en va ser un dels intellectuals més destacats, i tota la seva obra es pot inscriure en la defensa d’una societat feudal que ja portava a l’esquena més de dos mil anys de domini. Sens dubte Confuci és l’intellectual que dóna cohesió a la classe terratinent xinesa justificant, amb la seva filosofia, l’explotació del poble treballador xinès. Moltes de les idees político-filosofiques de Confuci varen ser recopilades pels seus deixebles en el llibre Les Analectes. Aquesta obra -d’importància cabdal en la formació del pensament conservador xinès- consta de breus aforismes d’un estil simple i directe. I és precisament l’estil breu i directe d’aquests pensaments el que he provat de reflectir en Revolta.
L’esperit del Llibre de les Odes, el món turmentat i crític de Shu Yuan, la brevetat i concisió de Confuci… Confucionisme, taoisme, certs tocs de Mo Di (el moisme)… i la dialèctica de Marx i Engels, podríem afegir, van conformant el món que fa més de deu anys anà congriant Revolta, que ara acaba d’editar Editorial Moll. Dels escrits moistes (Mo Di) em va atreure en el llibre Mozi la senzillesa de la prosa, una mena d’aforismes molt lligats a la problemàtica de la gent del carrer. És destilla en Mo Di un soterrat combat contra els “exquisits”. Aquests, entre moltes altres possibles influències procedents de la cultura xinesa, serien els trets essencials de Revolta. És ja evident (no cal repetir-ho) que en cada un dels versos del poemari hi palpita, amb tota la seva força, aquest palpable alè de la poesia clàssica xinesa; no endebades vaig estar anys estudiant el Romancero chino publicat per l’Editora nacional el 1984; la recopilació que feren Rafael Alberti i María Teresa León, després d’un viatge a la Xina a final del seixanta; la mateixa poesia de Mao Zedong, un gran poeta clàssic, per cert, i que m’ensenyà a utilitzar, com feien els antics, les troballes dels passat per a convertir-les, dialècticament, en armes per als homes i dones del segle XXI. Igualment podem trobar a Revolta influències ben directes del filòsof Shuang Zu (es suposa que visqué cap al l’any 250 d’abans de la nostra era, en ple període clàssic de la poesia xinesa, del 550 al 250 abans de la nostra era). Altres amics m’ha fet veure en Revolta ecos del Dao Deging de Lao Tse (Laozi)… Pens que n’hi ha moltes d’influències en aquest llibre, la majoria provinents dels autors i obres abans esmentats. Però sempre tenint en compte les idees de Brecht al respecte: “Emprar dialècticament les troballes espirituals i formals del passat per a veure millor el nostre temps”. Ell ho va fer amb els pensadors budistes i taoistes. Era magistral, potser mai aconseguida des d’aleshores, aquella subtil utilització de la forma clàssica xinesa en els seus escrits per a desenvolupar propostes del segle XX i, la majoria de vegades, propostes revolucionàries antifeixistes i anticapitalistes. Confuci i Brecht (juntament amb Marx i Engels): vet aquí les influències més evidents que es poden trobar en Revolta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!