El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
9 de novembre de 2011
6 comentaris
Montserrat Roig ( 1946-1991) Vint anys de la seva mort
Dia 10 de novembre, 20 anys de la seva absència, ploma en mà fins el darrer dia.
– Fill diuen que cada primavera els salmons surten del mar on han viscut a l’hivern, remunten els rius, xoquen contra la rocalla, alguns s’hi estavellen, altres se’n surten i moren tot sovint allà on han nascut
– Per què, mare? És que no els agrada el mar?
– Sí, però potser el troben massa gran.
– A mi m’agrada el mar
– A mi també
– Potser troben que hi fa massa fred
– Potser sí
– Per què els salmons van a morir allà on han nascut? Com ho poden recordar?
– És que tenen molta memòria. Se’n van al mar perquè és ample i profund. Però després el llit del riu els crida.
– No els entenc els salmons.
– Fill diuen que cada primavera els salmons surten del mar on han viscut a l’hivern, remunten els rius, xoquen contra la rocalla, alguns s’hi estavellen, altres se’n surten i moren tot sovint allà on han nascut
– Per què, mare? És que no els agrada el mar?
– Sí, però potser el troben massa gran.
– A mi m’agrada el mar
– A mi també
– Potser troben que hi fa massa fred
– Potser sí
– Per què els salmons van a morir allà on han nascut? Com ho poden recordar?
– És que tenen molta memòria. Se’n van al mar perquè és ample i profund. Però després el llit del riu els crida.
– No els entenc els salmons.
– I molts de salmons moren abans d’arribar a lloc. Envesteixen les cascades, procuren saltar-les, però moltes vegades tornen a caure i el corrent els arrossega cap a mar. Però hi tornen perquè són molt tossuts. Tenen tanta força que arriben a fer salts de cinc metres per a passar les cascades. Neden contra-corrent
– I les femelles dels salmons mai no s’equivoquen, ni d’indret ni de riu.
– No s’equivoquen mai, mare?
– Mai Fragment de Mare , no entenc els salmons a El cant de la joventut, de Montserrat Roig M’ha semblat adient recollir aquest fragment que ens evoca el desig indefugible de retorn al lloc on hem nascut, aquest nedar tossut contra-corrent i la carrera d’obstacles que ens espera. Tanmateix fites essencials de la nostra identitat.
– I les femelles dels salmons mai no s’equivoquen, ni d’indret ni de riu.
– No s’equivoquen mai, mare?
– Mai Fragment de Mare , no entenc els salmons a El cant de la joventut, de Montserrat Roig M’ha semblat adient recollir aquest fragment que ens evoca el desig indefugible de retorn al lloc on hem nascut, aquest nedar tossut contra-corrent i la carrera d’obstacles que ens espera. Tanmateix fites essencials de la nostra identitat.
Record amb emoció na Montserrat, aquells ulls tan grans i plens de pipelles, el conversar assertiu i dolç, la fermesa al propòsit i als ideals. Record també que ens confonien a vegades a la Universitat potser perquè les nostres fesomies tenien trets comuns, ara pensó que metafòricament trets de femella de salmó que sap que ha d’envestir les cascades contra-corrent.
Bona nit . Llegim-la. És el millor record.
Imatge: Pilar Aymerich per a l’ AELC
Aigua entre macs de M.V.S
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…a hores d’ara. I reconeguda per molta gent.
La “retrates” (de la mà de la “seva” fotògrafa, la Pilar Aymerich) molt guapa. Ho era, la Montserrat: com a persona i com a dona…
Ara seria, probablement, una de les nostres figures culturals emblemàtiques. Ja havia arribat ben lluny, a la vida terrenal…
Nedar contra corrent, ho hem de fer tan sovint!