–
Ofereixo un tast molt petit –mínim, però contrastat– de l’obra originalíssima d’aquesta poetessa nord-americana, nascuda el 1830 a Amherst, Massachusetts, i morta el 1886 al mateix llogaret, d’on comptades vegades arribà a treure el nas.
El Poema núm. 19 és un dels primers que va escriure, i és un cant de vida. El núm. 829 és, en essència, un cant de mort.
–
.
Un sèpal, pètal, i una espina
Un matí qualsevol d’estiu –
Un flascó de Rosada – Una Abella o dues –
Un Ventijol – una revolada en els arbres –
I sóc una Rosa!
.
A sepal, petal, and a thorn
Upon a common summer’s morn –
A flask of Dew – A Bee or two –
A Breeze – a caper in the trees –
And I’m a Rose!
–
Feu el Llit ben ample –
Feu el Llit amb Por –
Aguaiteu allí fins el Judici
Excel·lent i Just.
Que el Matalàs sia recte –
Que el Coixí sia rodó –
Que cap soroll groc d’Albada
Interrompi aquest Començ –
.
Ample make this Bed –
Make this Bed with Awe –
In it wait till Judgment break
Excellent and Fair.
Be its Mattress straight –
Be its Pillow round –
Let no Sunrise’ yellow noise
Interrupt this Ground –
[Traduccions de Linus Fontrodona]
–
[Prenc l’original d’acord amb l’edició de Thomas H. Johnson: “The Complete Poems of Emily Dickinson” (London, Faber & Faber, 1970).]
Cal tenir present la peculiaríssima, gens usual puntuació, ja que en l’obra d’aquesta autora el disseny del poema resulta tan important com el mateix contingut; des del primer guió o parèntesi fins l’última majúscula, tot té un significat.
Les xifres que faig constar entre claudàtors rere el nombre del poema indiquen, primer, la data de composició, i després –quan s’escau—, la de publicació (aquestes darreres són pòstumes, com és prou palès).
–
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!