Anit, l’editorial Onada va celebrar, i ja va per la tercera edició, un “sopar de lletres” amb autors i amics de l’editorial. Entre plat i plat, una bona colla d’autors van presentar, tan breument com van poder, les seues obres. En concret, les novetats del darrer any arrelades amb el territori. I, en acabar, es va homenatjar al Santjordienc Joan Ferreres i Nos.
La gràcia del sopar està, més enllà del menjar, en la companyia. T’hi retrobes amb amics que fa temps que no veus, en coneixes d’altres i xerres. Amb els veïns de taula i amb els de la resta de taules. I escoltes. I aprens. I, al final, t’adones que tot allò que fas perquè hi creus mai resta del tot en l’oblit. Que hi ha persones, institucions, famílies, empreses, pobles, polítics i ciutats que estan compromesos, tant amb la cultura com amb el patrimoni. I que, entre molts, es va bastint una xarxa sòlida. Entre tots, n’érem quasi cent cinquanta.
D’altra banda, l’editorial Onada fa una tasca molt important com a conseqüència de la seua ubicació. Penseu que Benicarló està al nord del nord del País Valencià. A molt pocs quilòmetres de la ratlla que no ho és. I allà, està el sud del Principat. Per tant, és una editorial, que cada vegada és més potent, que alguns podrien qualificar dels territoris de la “perifèria” del País. Però anit, cap dels que hi érem, no ens sentíem perifèrics. Anit érem el centre. Perquè ja arribarà un dia, en el qual serem el centre. Al cap i a la fi, només cal mirar un mapa i es veu de seguida que anit ja hi érem, al centre. Però no a l’únic. Que fa quatre dies que hi vaig ser a Catral i a Elx i allò també ha començat a moure’s sense necessitat d’haver de mirar cap al Cap i Casal.
Per cert. El sopar, al restaurant Pau, molt bo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!