Des de la Plana

Josep Usó

5 de desembre de 2016
0 comentaris

Com parlar i no dir res. III.

Fins ara, he tractat d’explicar com de fàcil és crear uns termes confusos, sense cap significat real, i que permeten convèncer una bona part de l’auditori del fet que aquell que els empra sap de què parla; i fins i tot, que en sap molt i que ens pot donar lliçons. Ara, per demostrar com funciona el mètode, escriuré un text. I ho faré dues vegades. Primer diré què diu realment el text. I després, el reescriuré amb la retòrica buida de l’argot de Peter educacional.

Instruccions per a l’avaluació.

A la sessió d’avaluació, caldrà que tots els professors de cada grup d’alumnes pose una nota de la seua assignatura a la casella corresponent per a cada alumne. Aquesta nota ha de ser numèrica i estar compresa entre 1 i 10. De passada, si hi ha algun aspecte que afecte especialment algun alumne o grup d’alumnes, també caldrà comentar-lo. La sessió la coordinarà el tutor.

Instruccions per a la sessió d’avaluació, individualitzada i col·lectiva, per part de l’equip docent, de cadascun dels grups-classe.

Quan es celebre la reunió de l’equip docent de cadascun dels grups-classe, sota la coordinació del professor tutor del grup, caldrà que cadascun dels membres de l’equip docent hi aporte la seua qualificació individualitzada. Recordeu que, per a cada alumne, l’avaluació ha de ser sumativa, integradora i positiva. A més a més, recordeu també que s’han de ponderar, segons els criteris d’avaluació evolucionadament programada, tots aquells aspectes competencials que puguen afectar el desenvolupament cognitiu apresos i adquirits al llarg de les sessions d’aprenentatge presencial que s’han desenvolupat al llarg del període lectiu que ara s’avaluarà.

Caldrà ser especialment curós en mesurar, de la millor manera possible, preferentment a través de les rúbriques programades avançades que hem anat desenvolupant en les sessions de tutoria i que hem consensuat positivament amb els alumnes, tot considerant els aspectes més significatius del procés d’ensenyament aprenentatge. Per tal de poder emplenar correctament tots els apartats, subapartats i items que s’¡esmenten en les rúbriques abans esmentades, caldrà que cada professor haja desenvolupat, al llarg de cadascun dels lapses de temps que ha compartit en l’aula amb els alumnes, uns instruments de mesura significativament exhaustius sobre cadascun dels objectius previstos en la programació didàctica. Recordeu també que aquests objectius, que abans es dividien en objectius actitudinals (envers la matèria, l’entorn sociocultural que envolta l’alumne/a i el procés d’ensenyament/aprenentatge), procedimentals (tot considerant la correcta utilització per part de cadascun dels alumnes d’aquells procediments que li permeten assolir una alta competència avançada i avaluable) i curriculars (en tot allò que fa referència als diferents continguts curriculars inclosos en la programació didàctica i que ja vam discutir en Claustre a proposta de la CCP i a partir de les propostes dels diferents seminaris didàctics), ara s’han d’integrar en les noves categories de competències. Així, tindrem les competències actitudinalment cognitives, les competències evolutivament apreses d’una manera significativament correcta, les competències educacionals resultants del procés d’aprenentatge positivament avançat i la nova categoria de les competències educativament ensenyades.

Recordeu també que el resultat de cadascuna de les rúbriques individualitzades per a cadascun dels alumnes del grup-classe, han de poder-se resumir en un únic resultat que ha de ser aquell que, per a facilitar el seu enteniment per part de l’alumne i del seu entorn afectiu més immediat (la pròpia família). Aquest resultat, malauradament i per motius d’espai al butlletí de qualificacions, s’haurà de veure resumit en un màxim de tres caràcters alfabètics i un o dos de numèrics. És a dir, que caldrà que ho puguen resumir en una xifra, sense decimals, que abaste l’interval obert que va des de l’1 fins el 10. Recordeu que no hi podeu matisar més enllà de l’apreciació de els unitats, per tal de complir amb les necessitats d’espai de l’esmentat document informatiu curosament elaborat pel programa de control de gestió docent. A banda, el propi programa afegeix una relació entre els caràcters numèrics i les expressions clàssiques d’aquests resultats avaluatius.

Evidentment, així podríeu continuar indefinidament. Només heu d’estar segurs que allò que aneu apilant són només paraules que no tenen gaire significat. I, per descomptat, mai trobareu ningú que gose dir-vos a la cara que expressions com ara “competències actitudinalment cognitives” no volen dir res. Però és ben bé així. I, si parleu de “conceptes” tan abstractes i “importants”, al davant només us podeu trobar dos tipus de persones: els adeptes de la fraseologia per a ignorants o aquells que ja tenen clar que tot això no serveix per a res més que distreure el personal. Els primers, que ni saben ni poden aprendre, us admiraran; els segons, us ignoraran. I faran ben fet.

Per acabar, podrieu provar a crear el vostre propi text. Pot resultar molt interessant i instructiu. és com una vacuna contra una malaltia cada dia més estesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!