Des de la Plana

Encara no fa ni vint-i-quatre hores del resultat del referèndum del Brexit i les conseqüències ja són impossibles d’amagar. Més enllà dels nombrosos apocalipsi que s’havien anunciat en cas que guanyés el Sí – que és exactament el que ha passat- ja puc constatar que no s’ha acabat el món. Excepte per la diputada laborista Jo Cox, que va morir assassinada en plena campanya d’una manera terrible i sense cap justificació. Cap ni una.

Però ja han passat unes quantes coses i encara en passaran més.

1.- El primer ministre britànic, David Cameron, ja ha dimitit del seu càrrec. Al cap i a la fi, ell ha fet campanya pel No, ha perdut, i és molt raonable que dimitisca.

2.- El ministre de l’Interior espanyol, en funcions, al qual li varen gravar hores de converses confidencials en el seu propi despatx i que es van fent públiques dia rere dia, encara no ho ha fet. Fins i tot ha enviat policies a la seu del diari que va publicant les seues converses. Lògicament, el diari, en no presentar cap ordre judicial, no els ha donat res.

3.- El govern escocès, tenint en compte que a Escòcia ha guanyat la opció de mantindre’s dins de la UE, ha anunciat un nou referèndum per tal d’abandonar el Regne Unit de la Gran Bretanya.

4.- Els polítics espanyols, des del primer fins el darrer, amb un Brexit que els ha esclatat a la cara en la darrera jornada de la seua patètica campanya electoral, s’han afanyat a malparlar dels referèndums, amb l’argument més que dubtós, que “no es pot deixar decidir al poble el que s’ha de resoldre políticament”. Això em recorda els meus temps d’estudiant de batxillerat quan em parlaven del “despotismo ilustrado. Todo por el el pueblo pero sin el pueblo”. Més tard, vaig saber que “todo por el pueblo” en aquell despotisme també era mentida. En qualsevol cas, democràtics no semblen ser-ho, tota aquesta colla d’ineptes que es presenten el diumenge. Semblen massa convençuts que sense ells el món no podria funcionar. Jo crec que molts d’ells, personalment, només són un destorb per al bon funcionament de la societat. Fins ara, les úniques intervencions sensates, m’han semblat la de Joan Ribó, alcalde de València, que ha enviat un missatge de tranquil·litat als dos mil britànics que viuen allà. O la del president Puigdemont, demanant que es treballe per evitar el creixement de les opcions d’extrema dreta.

5.- Les borses, que havien baixat per temor al Brexit i que els darrers dies havien tornat a pujar perquè ja es veia que això del Brexit ja havia escampat, com les tronades d’estiu, han patit una gran patacada. En el cas de l’IBEX, més d’un 12%, la major caiguda de la seua història. D’això en trec algunes conclusions. a) Els “experts” en inversions no en saben gaire, de res. Ni d’inversions ni de previndre el que passarà cinc dies més tard. Pot ser estan sobrevalorats. b) possiblement, algun “inversor”, que és com els especuladors s’anomenen a ells mateixos, n’haurà eixit escaldat. Ja li està bé. Que n’aprenga.

6.- Les empreses que més han perdut, al voltant d’un 20% del seu valor en un sol dia, són els bancs. Es veu que ningú els té en massa estima. I és una pena, amb tots els diners públics que hem hagut de pagar per tal d’evitar que s’ensorren. Tot perquè, finalment, igual s’acaben d’ensorrar la propera setmana.

7.- Les poques persones amb les quals he pogut parlar avui no semblen especialment traumatitzades pel Brexit. La reacció majoritària és molt raonable. Si no volen estar, el millor és que se’n vagen. En general, hi ha problemes que els preocupen més. Des de l’atur fins el resultat de les eleccions del diumenge, passant per l’escàndol de les gravacions del senyor Fernández Díaz o fins i tot el to lamentable de la campanya electoral.

8.- Pel que sé, encara no ha dimitit cap autoritat de la Unió Europea. De tota manera, crec que algú haurà de plegar. Perquè tal vegada ara hi haja més demandes per eixir d’una unió que cada dia sembla més d’esquena a la gent i més dòcil i amable cap a unes elits molt deshumanitzades.

9.- Avui s’acaba la campanya electoral. Al País Valencià no hi ha gaire res per a votar com a mi m’agradaria, però al Principat jo ho tindria molt clar. Independentista. What else? Més Margallo, Rajoy, Iglesias, de Alfonso, Fernández Díaz, Montoro, Sánchez, Colau o Saenz de Santamaria?

Demà, jornada de reflexió, per aquells que encara no ho hagen acabat d’entendre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!