Des de la Plana

Per fi, tota la cúpula del PP de València ha segut imputada per blanqueig de capitals. Tota la cúpula. Al voltant de 50 persones. 20 regidors i una trentena d’assessors. Tots. Per fi, després de tants i tants anys d’alegria i bona vida, es comença a veure la realitat. El jutge els atribueix un delicte de blanqueig de capitals. Segur que, si ara es grata una miqueta, es veurà de seguida que tots eren com una gran família. De fet, molts d’ells segur que seran família i tot. Sol anar aixina. Parents, amics i algú al qual se li deu algun favor.

Es veu que la taula de l’operació Taula donava per a molts comensals. El que està cada vegada més clar, però, és que per a que ells pogueren menjar bé, els valencians ens havíem de deixar robar amb impunitat. I encara els havíem de riure les gràcies. Com si haver estat anys i panys captius d’una banda del que semblen malfactors fóra una gràcia que ens havia caigut del Cel. I que érem l’enveja de tot el món, que ací teníem els polítics més esplèndids i millors de tots.

I hem hagut de suportar i encara suportem unes rodalies de Renfe dignes del segle XIX. Unes retallades en Sanitat i en Educació i en Dependència que s’han emportat per davant moltes vides esperant, en va, una plaça pública en una residència assistida, o una operació que no acabava d’arribar, o un fill que ha hagut de deixar la feina per atendre els pares, o que els nostres fills tingueren uns barracots per estudiar en lloc d’aules. I és que fins i tot dels barracots en feien negoci, aquea mala gent. Com de la desesperació de la gent.

I ara, quan la Guàrdia Civil els deté i han d’anar a declarar davant del jutge i ja veuen que molts d’ells poden acabar a la presó, fan careta de llàstima i segur que acabaran eixint amb aquella excusa que ells no sabien res, que agafaven els diners però no sabien d’on venien, que es pensaven que això era normal.

Segurament, seran incapaços de tornar tot el que han robat. En diners, vull dir. Perquè aquells que s’han mort esperant en una llista d’espera, a la Sanitat o a la Dependència, ja estan morts. Que els tornen la vida, si poden. O que indemnitzen els hereus en allò que fixe el Jutge. Però no hi ha mal. Si se’ls troba culpables, sempre poden treballar mentre estiguen presos a canvi d’un jornal (que no cobrarien) fins que retornen tot el que deuen. O fins que facen memòria i recorden on han amagat allò que s’han emportat i que era, i és, de tots. Que ho sàpiguen i que ho recorden fins el dia de la seua mort. No han robat diners. Han robat el benestar de tots els valencians. I de molts, de massa, fins i tot la vida. Ara, si tenen valor, que demanen perdó. Però que paguen tot el mal que han fet.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!