Què ha passat a Burgos? La pàtria del propi Cid campeador s’encén en flama.
Què passa a Burgos?
Aquesta és la notícia que em colpí fa un parell de dies. Des que els telenotícies de les diferents cadenes nacionals es transformaren en cròniques de tragèdies, em tallaren TV3 i fins el Canal 9, pràcticament no veig cap informatiu per televisió. I, dels diaris en paper ni sé el temps que no en compre.
Per això em sorprengué, mentre em feia un cafe a un bar on tenien la televisió engegada, veure unes imatges d’aldarulls al carrer; però amb certa violència. Pedrades, corredisses, escaparates esbotzats… Però el més impactant eren les paraules del presentador. Allò havia passat, o estava encara passant a Burgos! Ara fa anys que no hi vaig; però recorde Burgos com una ciutat de Castella la Vella d’uns cent mil i escaig habitantys, molt tranquil·la i dedicada a l’agricultura fonamentalment. No sé si encara hi estan les grans casernes que hi havia en la dècada dels vuitanta del segle passat. I la gent, molt espanyola. El personatge local més famós és el propi Cid Campeador. Poca broma. Allà és on tothom creu que els catalanoparlants, parlem així només per fastidiar. Pensar allà en disturbis i pedrades se’m feia tan estrany com imaginar-me una manifestació violenta de bisbes.
Però era, és, veritat. La gent de Burgos ha esclatat. I ho ha fet per les mateixes raons, en realitat, que tota la resta. Es tracta de construir un boulevard comercial al mig d’un barri de gent normal i corrent. I l’alcalde, com no podia ser de cap altra manera, s’ha negat a dialogar res amb els veïns. Com ho fan sempre. Perquè ells ja tenen la raó. Les urnes, i el propi Déu, els ha investit amb el càrrec. Però les màquines, a hores d’ara, segueixen aturades, hi ha hagut més de quaranta detinguts i el meu astorament no deixa de crèixer.
Possiblement, només dic possiblement, a Burgos, com a tota la resta d’Espanya, hi haurà molt d’atur. I de llarga durada. I cada vegada més misèria. I els impostos van pujant. I es veu que ara fa poc l’ajuntament va tancar una llar d’infants perquè s’havien d’invertir 13000 euros. Però ara se’n gasten 8000000 en construir un boulevard (ells escriuen “bulevar”) on segurament s’instal·laran tendes de grans cadenes que acabaran d’enfonsar el que reste del comerç local. Però que, a més, generaran entrebancs i molèsties a uns habitants que ja deuen estar fins el capdamunt de promeses de noves glòries.
I, com passa sempre, una única gota, només una, fa vessar el got, que ja feia temps que estava ple a vessar.
I els ha esclatat Burgos. Just el mateix dia en que don Mariano i una colla d’optimistes van a visitar a Obama per demanar-li que invertesca en “No job land”, com ja es coneix Espanya en certs cercles.
Realment, m’he interessat pel tema. I encara em crida més l’atenció que ni Catalunya Ràdio ni tampoc Vilaweb en diguen res, aquest matí. Peerquè em sembla molt significatiu el fet que s’encenga en protestes, fins i tot amb violència, el mateix cor de Castella. I amb persones ja d’edat considerable, expressant-se en termes prou contundents dels seus propis governants. Segons “El país”, per exemple, “Al alcalde hay que echarlo de Burgos”, en boca d’una dona de més de seixanta anys. Tot això, mentre el Cid, impàvid, aguanta el fred a cavall just a la vora de l’Arlanzón. el riu de ressonàncies mítiques que travessa la ciutat.
– Cosas veredes, Alvar.
Podria haver dit l’històric personatge al seu fidel segon.
Josep Usó.