SENSACIONS

de Joan Pont i Montaner

26 d'abril de 2017
0 comentaris

Records d’en Carles: Quina putada, quina merda…

Encara colpit per la mort d’en Carles (conegut internacionalment com a Negre) vull compartir alguns records de quasi de 40 anys de coneixença.

He intentat escriure alguna cosa, però porto quatre dies entre emocions desfrenades, plors i tristesa. Avui sé que és que les llàgrimes no et deixin veure el text que escrius. I cada cop que llegeixo algun text que en fa memòria tornem-hi.

Com diu el Lluís collons Negre, el més gordu dels gordus, porto tres dies pensant en tu.. No paren de venir records al meu cap, un rere l’altre, records de la meva vida, de la meva infancia, amb tu.. i és que n’han sigut tantes.. de quan assajàvem a l’ajuntament, quan venies a buscar-me a casa per que el meu pare em castigava, les vacances, pilars i més pilars. Quants cops t’hauré trepitjat? Segur que milers! Deus ser qui més bronques m’ha fotut i alhora qui més cops m’ha defensat.. cagumtot! has estat el meu referent gran part de la meva vida.. i ara? ara què? merda! ara merda!! 52 anys.. joder.. sempre et portaré al cor, renegant, peró al cor..

El primer record que en tinc és de finals dels setanta, de veure’l cridar, a la plaça Vella en una manifestació estudiantil, no recordo massa el motiu de la mani (suposo que en defensa de l’escola pública, la llibertat d’expressió…) cridava més escoles, menys policia…I a mi em  feia patir aquell crit davant la policia! Llavors encara no ens coneixíem.

El vaig  retrobar i conèixer quan em vaig incorporar als Minyons de Terrassa, el setembre de l’any 79. Castells i cultura popular van ser un dels nostres somnis. Així vam participar, per exemple, en la creació del diables. Des del principi, la Colla ha estat el centre de la nostra relació, però arribava més enllà del dia a dia de la Colla. Allà hi va fer tots els papers de l’auca, des de baix fins a cap de colla i president. L’any 91 vam coincidir ell de cap de colla i jo de president.

El Burés deia “Els minyons de debò no es moren mai, van a una plaça que hi ha entre el cel i l’ínfern i esperen allà amb la faixa mal plegada i una birra a la mà que anem arribant tots per tornar a actuar plegats” se que aquesta frase fa temps et va agradar Negre.

Queda dit doncs… allà on vagis company, tard o d’hora ens abraçarem i tornarem a fer sonar les gralles a un castell Malvat.

Gràcies per les lliçons, per les raons, pels farts de riure, les explicacions, les preguntes i els crits també. On hi hagi un castell nostre hi seràs tu SEMPRE!!!! Som l’herència del que un dia veu sembrar! Som l’orgull de tenir paios com tu al costat. A reveure Company, ens tornarem a trobar. T’estimo.

(Se que si veus això des d’on sigui diràs… em sua la polla. Però t’estimo igual)

Descansa tranquil Minyó indòmit, que la terra et sigui molt lleu amic, REFERENT, company.

Durant anys vam compartir vacances, amb ell, després amb la seva companya i la meva, i també vacances amb les filles, parlant de la Colla, del país i també del temps. País Basc,Cap de Creus, Astúries, Andorra, l’Empordà… Durant uns anys vam estar molt units. Després, el meu allunyament de la Colla per la meva malaltia, el meu retraïment ha fet que hàgim perdut el contacte freqüent.

En Pep Forn ha escrit Allà on anava, no deixava indiferent a ningú. Era directe, intens, sense pèls a la llengua, però un tros de pa.

Amb el cor esqueixat, llàgrimes als ulls i un racó permanent a la nostra memòria, hem acomiadat al nostre company i amic.  DEP Carles.

Vam tornar a coincidir quan coordina el programa d’Esquerra a les municipals,on jo hi havia aportat algun suggeriment cap els anys dos mil, sobre coses de medi ambient o de cultura.

L’ Isaac ha dit El seu caràcter fort, a voltes irreflexiu en l’ús de la paraula, mai va emmascarar per tots aquells qui el vàrem conèixer personalment a un professional inqüestionable, algú profundament compromès amb el futur de la seva ciutat i el seu País, Catalunya i, sobretot, una bona persona.

I malgrat tot, quan la seva incontinència verbal li va jugat una mala passada, els seus no el van ajudar prou. Estava passant un mal moment.

A la revista castells, en Falcato diu Ara que ja no hi ets, em ve present que vam parlar ben poc de nosaltres com a castellers. I mira que n’hem passat de tots colors i hem fet coses plegats l’un a sobre l’altre o al mateix pis. Sempre parlant de temes tècnics, socials i de gestió. Crec que això era conseqüent amb la nostra visió dels castells. Com a castellers ens sentíem peces d’un tot, peons d’un equip. No recordo qui em va dir que, n’hi ha que fan castells en una colla i n’hi ha que senzillament són d’una colla. Tu, Negre, erets d’aquest darrer grup. Per això portaves malament els protagonismes i la cobdícia excessiva, el xovinisme intern i l’aprofitar-se de l’entitat com a únic motiu de pertinença.

En Carles ha estat tot un personatge, intel·ligent, treballador, irreverent, vehement, provocador, que tant aviat et “maltractava” verbalment al patí d’assaig com et seduïa en una conversa tranquil·la per participar en algun projecta engrescador. Tenia una capacitat d’anàlisi de la realitat impactant, sempre anava un pas o dos per davant. Era irònic, a voltes sarcàstic però també curiós.

No vaig anar a acomiadar-te. No hagués suportat les emocions. Manllevant moltes paraules, aquest és el meu trist comiat.

Com deia l’Ovidi, que siguin unes bones vacances.  https://www.youtube.com/watch?v=rnNMPBxHtzM

 

Terrassa, 26 d’abril de 2017

P.D. Subscric la demanda d’en Joan Manel Oller, feta des del MónTerrassa, per un reconeixement ciutadà al Carles: I sí, reivindico, demano, gairebé exigeixo que se’t faci un reconeixement ciutadà, perquè tothom et recordi. Et mereixes un carrer, una plaça, una avinguda… et mereixes ser terrassenc de l’any. Ara que el teu president dels Minyons diu que caldria canviar-vos de local, seria fantàstic que el carrer on anessin es digués Carles Feiner i Alonso (Negre).

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!