Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)
W. E. Henley: "Som l'amo del meu destí. Som el capità de la meva ànima"
L’ex president del PP, Cristòfol Soler, es dóna de baixa del PP per culpa de Bauzà
Ahir divendres vam tenir un alegria: la dimissió de la secretària general tècnica de la Conselleria d’Educació, Salvadora Ginard.
Avui diumenge en tenim una de molt més grossa i sonada: l’expresident del Govern, del Parlament i del PP, Cristòfol Soler, es dóna de baixa del partit.
Com recordareu, durant la vaga de fam a sa Casa Llarga, Cristòfol Soler va demanar audiència a Bauzà, juntament amb l’expresident de Menorca i ex senador, Joan Huguet; l’ex conseller de Turisme, Jaume Cladera; i l’ex conseller d’Educació, Bartomeu Vidal. La negativa a rebre’ls durant els gairebé tres mesos que han passat ha estat la goteta que finalment ha fet vessar el tassor.
Cristòfol Soler, juntament amb l’escriptor Miquel Segura, va assistir a la manifestcaió del 29-S vestit amb la camiseta verda.
Estam d’enhorabona. Sense la vaga indefinida i sense la lluita de tot aquest any tot això no hauria estat possible. La cúpula de FAPA ara desjecta una i altra vegada la vaga quan fa un any s’hi va adherir. També va rebutjar frontalment la proposta d’aprovat general i amb deslleialtat va fer una ferotge campanya en contra per sota mà. Amb la perspectiva que dóna el temps, està clar que el seu suport a la vaga fou un acte d’oportunisme i un fet transitori i puntual.
Bé, avui la bomba informativa és que l’ex president del PP, del Govern i del Parlament s’ha donat de baixa del partit. Ja no aguanta més i com va fer Winston S. Churchill el 1904 “ha abandonat el partit abans de no haver de canviar d’idees”. Avui no està fora de lloc recordar que sense la convocatòria de vaga indefinida no hi hauria hagut 18 dies de vaga, ni concentracions multitudinàries, ni 700.000 € que van arribar a la caixa de resistència, ni la gran manifestació històrica del 29-S, ni marxes per l’ducació, ni aules buides, ni vaga de fam, ni concerts solidaris, ni la subhasta amb les obres donades pels atistes plàstics, ni tants d’altres moments memorables de lluita i, segurament, tampoc no hi hauria hagut l’esclat electural de Bauzà a les eleccions europees del 25-M on va perdre prop de 39.000 vots a Balears. De la mateixa manera que tota pedra fa paret, tot plegat ha servit per posar en evidència davant tota la població el tarannà sinistre i antidemocràtic de José Ramón Bauzá.
Els docents no ens rendim –NI ARA, NI MAI!!!–, la lluita continua, el curs 2014 – 2015 tampoc no serà normal perque començarà en vaga, dilluns, 15 de setembte. I si Bauzà no s’avé a negociar i consensuar amb la comunitat educativa (docents, pares i alumnes) abans del mes d’abril, aleshores s’haurà guanyat a pols un final de curs molt, però molt calent a les envistes de les eleccions locals i autonòmiques de 2015.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Efectivament, com diuen els compatriotes valencians, tota pedra fa paret. Cal tenir altesa de mires i recordar aquesta consigna seguit seguit als lluitadoretxos de partida de cavall i arribada d’ase que, passada la primera embranzida, ja els surt el ‘tanmateix…’ de la boca.
Endavant amb la nostra lluita!
Poco a poco el “engaño” cuasi “criminal” del Partido “Popular”, se esta desmoronando. Los auténticos Patriotas, se dan cuenta del centralismo laminador de la España cortesana, con la miopía interesada de !NO¡ reconocer las distintas culturas y sociedades existentes en la Península Ibérica, les esta pasando factura. Pronto explotara la DEMOCRACIA.