Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

26 de març de 2017
0 comentaris

Independència i polítiques d’acollida i immigració.

Vistes les evidents vinculacions dels partits independentistes amb la defensa activa de polítiques públiques xenòfiles d’apertura de fronteres nacionals i d’acollida il·limitada i indiscriminada de persones de tot el món, a desgrat de la defensa dels més desfavorits habitants dels nostres territoris.

Davant el pensament únic de tots els mitjans públics i privats, partits i sindicats, que lliguen independència i immigració a dojo,

em faig una pregunta:

Existeix la possibilitat teòrica de ser jo una persona independentista i treballar per la República Catalana i que això sigui compatible en pensar en el ciutadà que vota i dir no a la immigració indiscriminada?

És possible que la reserva del dret d’admissió per protegir el país no sigui ni racista ni xenòfoba ?

I per fi, em pregunto si:

Existeix com a possibilitat teòrica admissible, un partit independentista català i d’esquerra nacional que pensi en el contribuent d’aqui i els votants d’aqui?

En aquest cas seria un partit que no voldria un país per tothom en que casa nostra és casa vostra i als nostres fills que els bombin.

Quan votem, volem que resolguin els nostres problemes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!