Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
La llista epatant de Junts pel Sí, a qui representa?
No minimitzaré l’esforç per reunir en una llista electoral estrelles de tots el àmbits socials catalans, famoses i populars o no, meritòries i lluents totes. La llista de Junts pel Sí és enlluernadora, espatarrant. El dubte però va en una altra direcció.
La llista epatant de Junts pel Sí, és una mostra de la societat civil o veritablement representa la societat civil?
És a dir, les persones que configuren la llista electoral de Junts pel Sí: Representen els col·lectius de la societat civil de que formen part? Ha hagut un procés selectiu o participatiu en què el col·lectiu ha expressat la seva voluntat que aquesta persona els representi? O per contra: Aquestes estrelles són simplement una mostra ( no diré triada a l’atzar) d’aquests col·lectius?
Quan les llistes són les convencionals dels partits és molt més fàcil contestar. Per procediments més o menys democràtics amb la veu de les bases o més autoritaris des de dalt de l’aparell, les persones de les llistes dels partits representen el partit. En aquesta llista de la societat civil la resposta es complica. Possiblement n’hi ha de tot.
Des del meu humil desconeixement intentaré esbrinar la situació de algunes de les figures d’aquesta llista, previa consulta de la Viquipèdia:
Observem els primers de la llista per Barcelona:
1. Raül Romeva i Rueda, el número u de la llista és exeurodiputat per Iniciativa per Catalunya Verds. Independent.
És a dir, no milita en cap partit ara i no representa cap partit ni entitat civil.
2. Carme Forcadell i Lluís, expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana. Independent.
És a dir, encara que expresidenta de l’ANC tampoc és la candidata que representa l’ANC.
3. Muriel Casals i Couturier, expresidenta d’Òmnium Cultural. Independent.
A diferència de l’anterior, va dimitir expressament per formar part de la candidatura. Tampoc però representa Òmnium.
Tot això per què? Si llegim a la Viquipèdia, “l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Súmate donen suport a aquesta candidatura i també a la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent atès que ambdues tenen com a objectiu la independència de Catalunya.” Possiblement és aquesta la raó.
4. Artur Mas i Gavarró, president de la Generalitat de Catalunya i de Convergència Democràtica de Catalunya. Convergència.
Primer de la llista que representa un col·lectiu. Apareix d’amagat al número quatre el presidenciable de la llista i que representa Convergència. Com podem veure en tota la llista, els únics col·lectius representats pels candidats són els propis partits. La societat civil apareix, doncs, amb membres aïllats a títol personal.
5. Oriol Junqueras i Vies, president d’Esquerra Republicana de Catalunya. Esquerra.
El segon candidat que representa un col·lectiu, en aquest cas ERC. Apareix d’amagat al número cinc el possible primer ministre d’una república presidida pel número quatre.
6. Eduardo Reyes Pino, president de Súmate. Independent.
A diferència de Muriel Casals i Carme Forcadell, Eduardo Reyes apareix com president en actiu d’una entitat, però curiosament tampoc sembla que la representi per la raó esgrimida abans, que Súmate també dóna suport a la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent.
7. Oriol Amat i Salas, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra. Independent.
Catedràtic que pel que es veu tampoc representa cap entitat docent ni professional.
Els tres següents representen les formacions polítiques que els han triat com a candidats:
8. Neus Munté i Fernández, vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya. Convergència
9. Marta Rovira i Vergés, secretària general d’Esquerra i diputada al Parlament durant la X legislatura. Esquerra
10. Jordi Turull i Negre, president del grup parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya. Convergència
L’últim de la llista:
85. Pep Guardiola, ex-jugador i ex-entrenador del F.C. Barcelona i actualment entrenador del Bayern de Munic. Independent.
Paradigma del popular o famós que tampoc representa ni culers, ni penyes, ni entrenadors ni cap associació de món del futbol, es representa a ell mateix.
Els dos primers de les llistes per Tarragona, Girona i Lleida són independents que es represente a sí mateixos seguits per representants del partits. El primer per Girona és Lluís Llach i Grande i (podem dir el mateix que de Pep Guardiola), no representa ni músics ni col·lectius d’artistes ni propietaris de vinyes que jo sàpia. Es representa a sí mateix.
Aquesta llista és, en resum, una llista que representa els partits, ja que els membres dels partits figuren com a representants dels partits, fonamentalment Convergència i Esquerra. La resta de membres de la llista apareixen com a independents, a títol personal. Per tant, no representen les entitats o col·lectius de que formen part. Són una mostra admirable de la societat civil, però sense el compromís de representar legítimament i explícitament cap de les organitzacions mitjançant un procés en el qual l’organització li dona el mandat de la representació parlamentària. O si més no, no queda clar ara per ara. Tenim el cas confús de Eduardo Reyes que delata la possibilitat de més casos com ell. És independent o representa Súmate? No ho sé. Caldría explicar millor la naturalesa de la candidatura.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La propera vegada que facis un anàlisi et demanaria una mica de seriositat i dedicar-hi més temps. La feina ben feta, per favor! De fet, fa riure. Sento dir-ho. La representativitat real la donarà els vots que obtenguin. Però, de fet, abans de que es voti, una manera de veure fins a quin punt representa o no una part de la societat catalana són el 40 mil “candidats” que donen la cara, fent pública els seus noms i cognoms davant de tota la societat catalana i espanyola. Podem comparar aquesta xifra amb els militants de les CUP, ICV, PSC, C’s, PP? Si es cert que els 40 ml no paguen quota, però posar en públic el seu nom en un moment tan decissiu es una acció molt més compromessa.
No el vull donar: la teva resposta és evident i comparto l’afirmació, són els resultats electoral els que definitivament donen la representativitat democràtica a les llistes electorals. La meva pregunta va adreçada a tenir un perfil més clar de la polaritat política de la llista ( partits Convergència Esquerra)- (societat civil organitzada políticament) a fi de prendre posicions electorals. Crec que la llista està clarament ancorada en el pol partits polítics de l’estatus.
Totes les llistes electorals es representen a elles mateixes. I els individus que s’hi presenten, tres quarts del mateix. Normalment a qualsevol llista -fins i tot a les anomenades alternatives o antisístemiques- hi apareixen “independents/independentes”, amagant o no als/a les partidistes (sense anar gaire lluny, el cap de llista de la CUP per Barcelona és un independent; i que jo sapiga no representa al col·lectiu periodístic o a Súmate).
La manera de triar les llistes seria bó de saber-ho, malgrat que dita coneixença de segur que faria augmentar l’abstenció.
Igualment interessant seria saber la manera de fer el programa electoral (encara que algunes llistes això ja ho tenen més que superat: “Donat i beneit”, que diuen alguns cues de llista. “Pasando…”, que dirien uns altres).
Atentament
PS: Molt bó això de la representativitat dels propietaris de vinyes. Tindria d’haver-hi també algun representant “oficial” (de manera oficiosa crec que n’hi ha un munt) de tastadors de porc.
JRRiudoms, suposo que normalment passa això que dius que les llistes es representen a elles mateixes i la falta de transparència sobre la confecció de les llistes. El moment excepcional que vivim però, hauria donat per a més participació organitzada de la societat civil, sense complexos i no apareixer amagats com a independents amb l’ensenyorament dels partits al costat. Esperem que el Procés Constituent s’active amb més participació ciutadana i representació de les entitats civils.