EUROTOPIA

L’altura és a Nova York el que la humitat és a Venècia: “una condició necessària que es va convertir en un requisit previ per al seu romanticisme”, va escriure ADAM GOPNIK en el seu assaig publicat Trobades en el High Line, del fotògraf colorista Americà JOEL STERNFELD (Steidl, 2002). Aquest bell llibre està dedicat a la línia de ferrocarril que serpenteja suspès entre magatzems i lofts a la zona baixa de l’oest de la ciutat de Nova York que s’ha transformat, entre 2006 i 2009, en passeig públic, el 29 de juliol, l’Ajuntament de Nova York ha aprovat l’adquisició de l’última secció de la línia, encara no rehabilitada.

Construït el 1929, entre l’Avinguda XX i el riu Hudson, es va inaugurar el 1934, la High Line (“camí”) per permetre que els trens de mercaderies donessin servei als primers pisos dels magatzems de rajola, entre Gansevoort i el carrer 34 Street, una sèrie de “blocs”. Dissenyat per superar els desavantatges de les vies a nivell de carrer des de 1847, va reduir la congestió i també els accidents causats per les col·lisions entre les locomotores, cotxes, vianants i automòbils. No era estrany veure al que es va anomenar el “West Side Cowboys” (“vaquers de l’oest”) davant dels combois a cavall per evitar aquests accidents, el que li va valer el sobrenom a la XX Avinguda de “Death Avenue” (“avinguda de la mort “).

Però a partir de la dècada de 1950, el ràpid desenvolupament de les carreteres i els camions de transports, amb la demolició de la part sud de la High Line i la desacceleració de l’activitat. El 1980, un últim comboi va descarrilar tres vagons de titots congelats per al dia Acció de Gràcies. L’estructura es va abandonar i es va cobrir d’herba i flors silvestres que van transformar el lloc en un terrat gegant enjardinat, però poc pràctic.

El 1979, l’arquitecte nord-americà STEVEN HOLL es va proposar transformar el camí en un passeig públic i la rehabilitació d’edificis industrials en lofts i habitatges socials per als sense-sostre. Una generosa idea, que no seguirien els organismes públics: al final del seu mandat, RUDOLPH GIULIANI, alcalde de Nova York entre 1994 i 2001, va sotmetre a votació la seua demolició. Mentrestant, l’associació constituïda pels residents del barri, Els Amics de la High Line, van lluitar amb èxit contra la decisió. I l’Ajuntament va assumir el projecte de l’associació.

El nou alcalde, MICHAEL BLOOMBERG, no va tenir cap dificultat a endevinar que la zona era prometedora i que l’assistència a aquesta àrea proporcionés beneficis econòmics a la ciutat. Sota l’autoritat de la jurisdicció de parcs i jardins municipals, la High Line també ha estat millorada gràcies a l’ajuda de moltes donacions privades i segueix tractant de reunir 50 milions de dòlars (39.000.000 €) que són necessaris per al desenvolupament de la segona secció, encara en construcció, més enllà del carrer 20.

Bloomberg no es va equivocar: vells edificis de rajola ara galeries d’art, botigues de moda i restaurants, un bell mercat cobert, el Chelsea Market, una botiga d’Apple minimalista. Barrejant-se amb nous edificis (d’arquitectura d’alt disseny i d’alts lloguers), l’Standard Hotel, de súper luxe, que està maclat a la High Line i dóna als seus ocupants l’oportunitat d’unes vistes impressionants de brillants postes de sol.

Recomanem començar el passeig pel seu accés a la més meridional, al carrer Gansevoort, on la línia acaba en o tall net, i seguir el seu traçat actual fins al carrer 20, s’han instal·lat altres escales mecàniques als carrers 14, 16, 18 i 20.

La màgia del lloc té molt a veure el fet que s’han conservat i restaurat les velles vies de tren, i allà, entre la vegetació, la fusta i l’acer segueixen apareixent a trams. El traçat, dissenyat per firmes d’arquitectes paisatgistes i dissenyadors FIELDS OPERATIONS ET DILLER SCOFIDIO + RENFRO, és d’una elegància impecable: des del logotip per als bancs i plataformes de fusta, les parcel·les semblen fluir naturalment purificada de la linealitat estructural de la High Line .

Un amfiteatre construït al davant d’una obertura en forma de finestra fa l’efecte de contemplar la perspectiva de l’avinguda XX com en una pantalla de cinemascope … L’hort ecològic, dissenyat per l’holandès PIET OUDOLF de la flora trobada allà, és organitzat en espais més o menys redissenyats. S’expressa en massissos enormes, però també a través d’estretes obertures al pis de formigó.

El repte dels desenvolupadors era preservar el caràcter original i Indústria de la High Line, a la vegada que transformar-lo en un parc i passeig. En aquest sentit, la High Line rehabilitada respon perfectament a la definició de “la bellesa d’un jardí”, que va expressar el jardiner GILLES CLÉMENT a Le Monde el 2005, que va dir, “En primer lloc una resposta correcta a una pregunta donada”.

Font:

RENAUD MARCHAT, La “High Line”, jardins suspendus de New York, 16.08.10, Le Monde

http://lacomunidad.elpais.com/eurotopia/2010/08/17/la-high-line-jardines-colgantes-nueva-york/ 2010-08-17T11:54:12Z

http://www.thehighline.org/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!