TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

1 de juliol de 2015
0 comentaris

“Això no val de res…”

A tots aquells i aquelles qui deien que les vagues no servien de res; a totes les persones que “passaven” de les manifestacions perquè no tenien cap efecte; als qui pensaven que les concentracions en favor de les víctimes del metro no canviarien res; a tots aquells que no tenien cap confiança en la lluita dels treballadors de Canal 9 o dels mestres del CEIP Cremona; a les persones que consideraven una pèrdua de temps el treball i la resistència de Salvem el Cabanyal, Xúquer Viu o la Plataforma per l’Ensenyament Públic; als qui pensaven que tot el treball d’Escola Valenciana -Trobades, Premi Sambori, Cinema a l’escola…- no tindria cap repercussió en el futur; a les persones que no es van creure la petita revolució del 15-M o la Primavera Valenciana; a tots aquells i aquelles que no confiaven en el gran treball d’oposició de CoalicióCompromís i d’EUPV; als que creien que “el caloret”, la corrupció i el despotisme no passarien factura al PP; a tots aquells qui pensaven que ObrintPas, Al Tall, la GossaSorda, Aspencat, Pep Gimeno “Botifarra” i tants altres “només” feien música; als qui no veien la tasca silenciosa però tenaç de tants valencians i valencianes arreu de pobles i comarques ; als qui s’havien resignat a ser eterna minoria; a tothom qui va pensar en algun moment que lluitar no pagava la pena ; a tots aquells i aquelles que sempre deien “Això no val de res…”…

Estàveu, estàvem equivocats. Tot, absolutament tot, de les grans mobilitzacions a les que fracassaren; de les lluites col·lectives i visibles a les lluites personals i insignificants; tot, absolutament tot, ha contribuït decisivament a fer fora el PP i recuperar la dignitat del País Valencià. Totes les lluites aparentment estèrils han donat el seu fruit i, ara més que mai, caldrà que continuem lluitant per reconduir el nostre esdevenir com a poble. Que ningú no torne a pensar que allò que fa no val de res i que les causes perdudes no porten enlloc. Ací estem! Gràcies a tots aquells i aquelles que confiaren en el renadiu del nostre País i creuen cegament en les paraules del poeta :

“I, via fora!, que tot està per fer i tot és possible”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!