L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Sóc jo: la brasilera del Càtering Babalusa

Ara na Biana, aqueixa somera, va i m’amolla que dia quatre d’abril he d’estar en disponibilité perquè el càtering té un compromís molt gros i l’he de fer quedar bé. Com sempre, vaja quina notícia.

Això és el que a mi em mata de na Biana: sempre diu lo mateix com un disc de vinil ratllat, i encara vol fer veure que és una cosa especial (ai, ara em ve al cap un restaurant de Tarrella, no vull dir noms, que a la carta, escrita en comanxe per variar, posava: calamares a la plancha especiales, paella especial, arroz de pescado especial…). No hi havia res que no fos especial, a aquella carta. La gràcia hauria estat posar un arròs de peix normal i municipal com els que fa tothom a Tarrella i s’ha acabat!

No passis ànsia, Bianeta, que et faré quedar bé. Quan és que jo de la teva cara n’hagi fet cul? Xerra. O no tens llengua? Quan va ser que jo et fes quedar malament o com un pedaç brut?

No pareix la mateixa na Biana des que es va morir un nòvio que tenia amagat als baixos de l’edifici d’oficines del Càtering i de totes les altres empreses del holding. Crec que la feia vestir de japonesa, perquè un dia sense voler vaig trobar més de cinc-cents quimonos en un armari encastat…
Però no n’hi digueu res, d’aquest coll, perquè sentir parlar d’això a na Bianeta encara la podria matar…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!