No hi ha res com el vigor, com la força que dóna fer un bon dissabte, portes i tot
I en haver acabat, fer quatre coques amb verdura, dues per regalar. Dins el forn encara n’hi ha una, feis-me pensar que d’aquí a deu minuts l’he de treure.
Ara veig com és que l’enemic, que quan ja estava malvist fer servir armes de foc venia a fer-nos les feines més feixugues, ens va guanyar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo sempre dic que guanyarem a la fi perquè la nostra causa i la nostra raó té i ha de mantenir sempre un esperit de justícia i de bondat superior a la dels nostres aràcnics enemics. Tenim doncs feina doblement feixuga: la d’aguantar el seu domini i la d’enaltir les nostres banderes. Hi han moments, quan els porta estandards no donen la talla o no hi posen ni les mans, la feina és triple perquè ens cal trobar recanvi en els que han d’alçar el penó. Tenim doncs tres coques al forn i encara ens cal avivar les brases més nostrades per coure-les.
Quatre feines ben feixugues que ens donaran el vigor per aguantar les quatre columnes amb l’estelada que han de guanyar segons el teu agut auguri en la mateixa proporció de la llei del vigor que s’adquireix per l’acció i la satisfacció de la feina ben feta.
Bon profit per les coques de verdura i a veure si un dia intercanviem regals culinaris que la boca se’m fa aigua. Seria un exemple d’intercanvi desigual, com ho és el de l’autor i el lector d’aquest bloc. Gràcies per la teva generositat.