Hem de menester estar ben equipats, si no volem fer el ridícul. Tothom va més viu que un caliu i et treuen les sabates el temps que fas un badall.
No n’hi ha prou amb la inspiració; la inspiració és molt important, és la creativitat, però hi ha d’haver un suport tècnic que li doni forma entenedora per poder-ho compartir amb l’altri. Si no, quina gràcia que allò que jo escric només em pogués servir a mi. Tot lo dia aniria en moto i m’ho passaria beníssim i al·lucinaria sobrassades de la poltrúa a tota hora. Només que jo no vaig néixer per flipar sobrassades ni per flipar res, l’únic que faig és posar el mirall a la vorera del camí i il·luminar les zones fosques amb la meva lot, per a no pegar de morros i, si jo els puc advertir, per avisar l’altri que allà hi ha un escull.
L’últim article del bloc de n’Enric Marco (Pol d’estels) m’ha inspirada; moltes vegades m’inspira. Només que avui per poder fer un bon escrit d’allò que m’ha inspirat necessit un youTube d’una pel·lícula de na Rachel Welsh que es deia VIAJE ALUCINANTE quan la vaig veure una i mil vegades. Era un viatge en submarí a través del torrent circulatori humà… Per poder ficar el submarí amb na Rachel Welsh i la resta de l’equip mèdic dins la vena d’aquell pacient que necessitava una intervenció quirúrgica des de dins, el varen reduir i el varen varar damunt d’una gota de sèrum, varen succionar la gota amb una xeringueta hipodèrmica i ho varen injectar dins la vena del pacient…
Qualcú em podria ajudar a trobar aquest vídeo, si és que està penjat a youTube o a part o banda?
Gràcies a l’avançada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!