Però aquesta vegada l’he enviat (era un totsol) a pondre ous de lloca
Ara mateix ha tocat a la vidriera un, amb un polo color de carabassa i la silueta esgrafiada en negre d’una bombona de butà, amb un porte-feuille on hi havia un pessic d’albarans travats; tot molt decent, amb aparença de treball honrat.
M’ha dit que venia a revisar el butà.
Aquesta vegada no l’he deixat entrar per mostrar-li que, amb un imant a la gelera, tenc els papers de Repsol en regla. I li he dit que tenc cobert fins el 2010 i que Repsol ho sap; i que quan me caduqui, Repsol em farà una trucada que tal dia vindran a revisar.
M’ha dit que ell no era de Repsol, sinó de l’Ajuntament.
Li he dit que prengués els atapins i que se n’anàs. I que el PP, si vol col·locar gent de la seva, es presentàs a les eleccións i les guanyàs. I ja que hi érem, li he demanat si és ver que el batlle d’aquí cobra cinc-mil euros cada mes, a un poble que no arriba a la meitat de Pollença. Però ja li havia estret.
Avui he quedat ben a plaer, he alenat fondo.
Fa oi aquest país. Meam quan ens posarem les piles i començarem a reaccionar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El plaer és ben compartit !!
el dia que et falli de veras i una merda vindrà ningú, salutacions