Haurem de fer una mica de festeta.
Per primera vegada des que vaig fer volar aquesta vella cafetera he mirat les estadístiques. Som una multitut, milers i milers. No m’hauria pensat mai que aplegaria tanta colla.
Haurem de fer les coses bé, tot ben corregit i endreçat, res de córrer com si dugués el TGV al darrere i res de saltar-me l’hac del verb haver. S’han de cuidar les formes.
Ara bé: pel que fa als continguts, no tinc la intenció de modular. Li amollaré a la descosida, no m’hi vaig posar per mossegar-me la llengua. Tenia, i tinc, moltes coses al pap que han de sortir sens falta.
Bona nit, tropa. Ja no cabríem dins dos taxis. Ara, per anar d’excursió plegats, hauríem de noliejar dos transatlàntics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si et llig és amb la certitud pel poc que te’n sé que de modular en vols saber tant com jo.
La llengua prou que se la mosseguen per naltros els venuts, deixa’ls córrer.
Abans d’encetar la dura dieta d’apassionat tecling que un altre document que tot d’una s’obrirà davant dels meus ulls cansats adreça directament a l’eternitat (sempre pòstuma) sense fer parada davant cap oficina postal (seria perdre el temps) vull anunciar-vos que avui devers les cinc (he dormit poc però ben arreu i em trob exultant de pletòrica joia creativa) he pres el determini de celebrar un any Rodo paral·lel als fastos oficials, perquè el personatge s’hi presta i a més la societat on aquesta aportació es projectarà s’assembla una cosa de no dir al personal que va amargar fins l’últim dia de la vida de Mercè Rodoreda. No sé si podrà ser simultani perquè tinc una setmana negra i això comença aviat; a més, vull revisar els meus papers, he d’examinar vells dietaris on durant anys he consignat els meus pensaments, i això aviat és dit. Però d’un vent o de l’altre, aniran sortint totes (o les que són al meu abast) les picardies que varen fer la vida impossible a na Rodo, incloses les que varen tenir lloc als escenaris de l’exili.
Fòrum:Debat general
Missatge: Magdalena, perdoni el retard, perdoni, esic tutup!!!
Magdalena, estimada senyora, perdoni que hagi trigat tant a contestar-la, però… no deixi de ser salvatge. Hi ha moments en la vida dels pobles que ens cal ser salvatges, salvatges perquè és magnífic tenir un fet nacional basat en la llengua i en la cultura, però això fa que els caníbals tinguin camp per córrer, i necessitem salvatges com vostè perquè, ara que ja no estem al pou, perquè els Països Catalans fa temps que no estan al pou, ens calen persones com vostè no sols per no tornar-hi a caure, sinó per enlairar-nos d’una vegada i que aquest vol no el torni a aturar ningú, com tantes i tantes vegades ens ha passat.
Les olives? Les collirem madures, està clar! I les deixarem pensir perquè la seva recepta té massa bona pinta per renunciar-hi.
Pomada? La que vulgui, infantil, de les que no couen, i quan li faci efecte, un glopet de Gin Xoriguer. En Sebastià ha d’aguantar, perquè als Estats Units s’ho estan prenent com cal. Un metge especialista en alzheimer, als Estats Units, dedica un dia als pacients, dos a llegir i tres a investigar. Serà una de les properes victòries de la humanitat, no ho dubti, Magdalena, no ho dubti.
I vostè no es deprimeixi. Quan li baixi la moral, vagi al bloc de la Xesca, no se’n penedirà, en sortirà reforçada. És un luxe gaudir-ne, no hi sobra res i encomana coratge. No se la perdi.
Magdalena, no coneixia el mot tutup! És fantàstic! Gràcies i cuidi’s molt.
Amb l’afecte d’en
Fornells
Tornar a la plana inicial del fòrum