…generalment tingudes per adverses, que fan referència als dies vinents (a veure quan substituïm l’horribilis eufemisme ‘cap de setmana’ per una manera més afortunada de dir-ne). La població de cada vegada té menys recursos per fer front a l’oci que no es pugui gaudir/consumir en un poligon d’oci. Pareixem de Búger pareixem de Muro pareixem de Llorito.
Anar en un lloc on els dies assolellats són meravellosos no vol dir que els dies plugimosos hagin de ser desgraciats; poden ser tant o més meravellosos, ho siran. Són diferents, això és tot. Si plou, farem el joc dels eivissencs: la deixarem caure. Jo no hauré d’entrar els canyissos perquè encara no els he trets. Ara bé: si fos el mes d’agost tindria tomàquets assecant-se, o figues, o vés a saber què.
A més, nosaltres vivim dins una bambolla (reivindic BAMBOLLA. En Costa ho deia així i jo no sóc ni siré mai ningú ni ho pretenc per esmenar la planeta a n’en Costa). Bimbolla, bimbolla… Quin doi bimbolla. Res de bimbolles: bambolles i prou. Bombolles ja està massa manyuclat, en Josep Pla ja ho va dir a bastament; a nosaltres ens pertoca treure les cascarrulles a uns altres mots. A estopejar mots, idò, com deu-mil llamps!
Gràcies al periscopi-claraboia (l’únic que ens va quedar, després del gran temporal de novembre 2001)controlam vols escandinaus, gavines voladores, nivols decoratius només perquè aquell roseret els vegi, na mariavictòria els immortalitzi i na marieta i en F els trobin. I els trons i llamps, per jo.
Nosaltres som peixos, però des del privilegiat punt de vista amb què ens miram la feta, els peixos són l’altri: els que volen i els que passen pel carrer. Ha ha ha ha hahahahahahahahahahah! Ai, quin riallam (me compix).
De bon humor. De bon rotllo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què ho celebro?
Perquè no hauré de fer feina. Si plou no hi haurà incendis i no hi haurà sortides per apagar focs i podré gaudir dels meus amics sense negligir les meves obligacions.
Ha ha ha ha hahahahahahahah…
el qual, tot buidant bassiots, em fa enyorar les delícies de la meva infantesa, que no hauria estat ni la meitat de feliç si l’ajuntament ja hagués canalitzat les pluvials (per sort aquesta infrastructura ja em va agafar vella; igualment em pens que l’Auditori de Música m’agafarà morta, allà on tenim un Festival de Música que fa més de 40 anys està consolidat d’un prestigi internacional inqüestionable)…
Per dir-ho com Gene Kelly, idò
Come on with the rain,
I’m happy again…
…una dona marinera, tant si és llevant com ponent, i el bon temps sempre l’espera.
Per dir-ho amb ritme de jota!!
a parts iguals. No em parlem més. Au revoire