El 5, el 6, el 7, el 8, el 9… de setembre
Cada any retorna el passeig per l’amor i la mort d’aquell inici de setembre de l’any que acabava el mil·lenni. És un record viu i encara dur, però ple de serenor, d’aprenentatge, de creixement … i sobretot ple d’una gratitud immensa que el temps no ha dissolt sinó que fins i tot ha incrementat.
Algunes persones estimades es fan partíceps del dol llunyà i malgrat els mesos i els anys es fan propers en aquests dies (amb un gest o amb un silenci), com també s’hi fan el 23 d’abril, per a mi, encara, un dia de melangia interna massa trista per contrastar amb una jornada d’alegria primaveral col·lectivitzada.
Però ja no hi ha llàgrimes amargues ni invocacions a capgirar la màquina del temps. La Núria és present en les nostres vides de la manera més lúcida i positiva; n’estic segur que és com ella voldria, com ella vol, que la tinguem present.
És per això que en parlo avui aquí, en aquest bloc, que ella no va arribar a conèixer, i a on repasso i comparteixo el meu present, no pas el passat de la nostàlgia.
És per això que no vull recordar-la només el dia que va tancar els ulls, sinó també i sobretot aquella vigília de comiat lúcid on ens va dir allò de “les coses petites i senzilles”, o aquell endemà de visites i trucades, d’abraçades sentides i galtes humides pel plor, o aquell divendres del seu sant el primer sant en que ningú es felicitava, o aquell retorn fugaç a casa on vaig evidenciar la buidor més absoluta, o aquell dissabte on la vàrem compartir tanta gent estimada mentre li dèiem adéu amb els ulls negats però també amb un somriure als llavis, fent-nos nostre el seu darrer missatges: gràcies a la vida que m’ha donat tantes coses.
I també el 10, i aquell 11 de setembre al llac Malniu de la Cerdanya amb el Jofre, i el 12 a la platja de Vilanova… i tants altres moments que encara m’esborronen.
Aquest any en fa 9 que la Núria va marxar; no és ni un número rodó. Tant se val. No calen aniversaris rodons, ni cap altra excusa, per exterioritzar sentiments o per evidenciar que s’estima.
Tampoc calia aquest post però m’ha vingut de gust escriure’l.
A La Vanguàrdia de dilluns hi ha un article molt interessant sobre la vida i la mort titulat “La última lección” on es repassa la presència actual de la mort, amb una visió positiva, des de la publicitat fins a la literatura. Si ho voleu llegir us copio uns PDF als arxius d’aquí sota.
Quan la Núria va marxar, el professor Manuel Castells estava acabant d’escriure “La Galaxia Internet“, (http://www.fundacioncoso.org/6/notas/galaxiainternet.htm) un llibre avançat però que avui ja és un clàssic i que jo he tingut el gust de rellegir per les classes de doctorat. La Núria va conèixer per mail el professor Castells però a qui no va arribar a conèixer va ser al Sr. Google Totpoderós; el gran buscador però la va trobar a ella i és increïble la de referències que hi va trobar; moltes són de la marihuana terapèutica, la batalla que la va fer més “mediàtica” quan ella ja no hi era per intentar evitar-ho (amb referències inclús en el British Medical Journal), però n’hi han també altres de la seva vessant professional, dels reportatges de la tele, del llibre que va escriure sobre Salvador Espriu, vinculacions arenyenques,… i alguns enllaços que ens porten a temes insòlits i curiosos, des de Sant Roc a la Creu de Sant Jordi. Les TIC ens ajuden a mantenir la referència històrica; totes les altres es porten, sense necessitat de cap altre giny en el TIC – TAC del cor.
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1147558
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=188505
http://www.granangular.cat/fitxadocu.php?ID=223
http://www.publico.es/ciencias/068911/marihuana/mejor/probar
http://www.arenysdemar.cat/document.php?id=12233
http://mynerva.net/ajarenysdemar/document.php?id=10732
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2001/05/06/pagina-7/34166451/pdf.html
http://www.acie.es/content/noticias-marihuanaloca
http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1996/02/18/television/87748.html
http://ieanet.com/index.php?op=InfoNoticia&idNoticia=3149
http://www.cannarias.com/foros/showthread.php?t=6647
http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=195083
http://www.drogomedia.com/estudios/canamo/10.pdf
http://lafesta.vilaweb.com/24hores01/12.html
http://www.granangular.cat/fitxadocu.php?ID=225
http://www.elsetciencies.com/cal.htm
http://www.elmundo.es/papel/2001/04/29/cronica/988848.html
http://www.gencat.cat/presidencia/creusantjordi/2005/cat/entitats.htm
http://www.lavenc.com/index.php/cat/revistes/l_avenc/79/aproximacio_historica_al_mite_de_sinera
http://www.arenys.org/stroc/index.html
http://arenys.cat/taxonomy/term/120
http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1173237
http://ramonvinyes.blogspot.com/2006/07/el-carrer-de-la-torre.html
http://www.tinet.cat/~colpert/junta.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Edifici_Montcalvari
http://www.arenysdemar.cat/ARXIUS/2007/Cultura/festamajor/programa_Sant_Zenon.pdf
http://www.bmj.com/cgi/reprint_abr/322/7285/511.pdf
http://www.arenys.org/stroc/art1991.htm
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No te rindas, aún estás a tiempo
de alcanzar y comenzar de nuevo,
aceptar tus sombras,
enterrar tus miedos,liberar el lastre,
retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
continuar el viaje,
perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo,
correr los escombros,
y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda,
y se calle el viento,
aún hay fuego en tu alma
aún hay vida en tus sueños.
Porque cada dia es un comienzo nuevo,
porque esta es la hora y el mejor momento,
porque no estás solo, porque yo te quiero.
MARIO BENEDETTI. Uruguay 1920-2009
Rep un petò per tots dos…no estàs sol!
Isabel
Sempre he pensat que m’hagues encantat esta aquella nit de les coses petites i senzilles. Però sense dir-m’ho mai, crec que es una de les coses que vaig apendre tenint la sort d’estar al seu costat.
Petons d’una que també s’enrecorda molt aquest dies d’ella
Ostres noi…Ara m’acaba de passar com el Pep Ribes amb el 3d9a…M’he quedat sense veu…sense paraules….
Ben pensat, no obstant, crec que no puc afegir gaire més al que he llegit.
Això sí, t’envio una abraçada !!
Roman
Hola Xavier,
No podia dormir i després de remanar una mica aquí i allà he entrat al teu bloc després d’un cert temps de no fer-ho. Em commou el que has escrit i sobretot el valor de fer-ho en uns temps en què tot es banalitza i el fet d’exterioritzar sentiments ens costa. A uns més que a uns altres. Gràcies per la teva autenticitat.
Una abraçada molt forta,
Olga
Xavi,
una abraçada!
Josep
HOLA XAVIER. UN DIA MÉS CREC QUE SOM MOLTS ELS QUE PENSEM AMB LA NÚRIA, JO PER SI FOS POC ,COM QUE COMPARTIEM HONOMÁSTICA ( per que amb sants no hi crec) HAS DE SABER QUE L´ANOMENO MOLT , AMB ELS AMICS DEL NOSTRE ENTORN, I AMB LA TEVA MARONA QUE CADA ANY PASSA PER LA BOTIGA A FELICITAR-ME, JA SAPS ALLÓ ES EL VERITABLE “PUNT DE TROBADA DEL C/ FRANCESC MACIA ” ADMIRO EN GRAN MANERA LA SERENOR QUE PLASMES EN AQUESTES LLETRES DESCRIBINT MOLTS DELS MOMENTS VISCUTS. DEU SER CERT QUE EL TEMPS VA RECOLOCANT CADA COSA EN EL SEU LLOC , I EL QUE AVUI ES DOLORÓS, TAL VEGADA DEMÁ POTSER SERÁ NOSTALGIC SENSE RESULTAR TANT TRIST. BE NO ESCRIC MES PER QUE NO SE EXPRESAR-ME PROU BE , PERÓ SI QUE VULL DIR-TE QUE LA GRAN HERENCIA QUE ENS HAN DEIXAT ELS NOSTRES ESSERS ESTIMATS , SON EL COIXI D´AMICS QUE UN DIA ELLS, PER LA SEVA FORMA DE SER ENS VAREN FER CONEIXER I COMPARTIR. EN EL NOSTRE CAS VA SER RECIPROC. TU VAS BRINDAR-NOS LA NÚRIA I EL SABRI HEM VA FER-TE CONEIXER A TU.
A REVEURE I SEGUEIX DONANT-NOS EXEMPLE
NÚRIA DEL SABRI
El mes de juliol d’aquell any en què acabava el mil.leni vàrem fer el darrer sopar amb la Núria, a casa de la seva mare, a Arenys. El sopar va ser dels millors de la meva vida, perquè el va preparar ella malgrat que ja estava força debilitada. Recordo l’intensa olor de gesamí que ens va acompanyar tota la nit. Un mes i mig després la Núria ens va deixar. I uns anys després la meva germana ens va regalar a l’Enric i a mi un gessamí que floreix cada any per Sant Joan. Aquest any tampoc no li van faltar flors a la nit més curta de l’any, però a finals de juliol vàrem marxar de vacances, i com que l’invent de reg que vàrem habilitar no va funcionar del tot, a la tornada les plantes estaven resseques, i el gessamí, molt deteriorat. El vàrem esporgar, abonar i regar diàriament. Durant el mes d’agost li vàren crèixer les fulles. Finalment, el 9 de setembre li va sortir la primera flor i l’olor torna a envaïr tota la terrassa.
Gràcies, Núria. Sabem que ets aquí.
Petons, Xavier.
Conxa
Gràcies amics i amigues pels afegitons .
També dels que ens heu llegit i assentiu en silenci.
Les vostres paraules i la vostra presència augmenten la serenor i el record positiu.
I si alguna llàgrima ha caigut aquests dies que regui la llavor de vida que la Núria ens va deixar.
M’has fet plorar, però de felicitat!
Una abraçada,
Joan
Noi, sabia que havies fet una glossa a la teva Núria però fins ara mateix no he pogut llegir-la. Com m’agradaria poder expressar els meus sentiments amb paraules!
Espero poder-te saludar un dia d’aquells que vens a veure la teva mare. Petons
Núria F
Estimat Xavier:
En el record i en l’estima més profunda, per tu per la Nuri.
Ramon
Dóna’m la mà.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.