Xavier Capdevila, en bloc

Vagi per endavant el meu sentiment de tristesa, ràbia i solidaritat per la mort de tantes persones en un accident de tren absurd i possiblement evitable. Aquest sentiment s’aguditza perquè la tragèdia ha passat a Santiago, una ciutat molt especial per a mi, la vigília del dia de Sant Jaume, que també és una data important en el meu calendari privat d’efemèrides, i just quan un bon amic està arribant a la capital de Galícia culminant el seu Camino de Santiago, i ho haviem de celebrar (en la distància) justament avui 25 de juliol.

Tristesa, desolació i por, qualsevol de nosaltres podia ser una de les víctimes. Solidaritat en el que es pugui, encara que sigui només en paraules. Però també ràbia, molta ràbia, no només per la injustá tria del destí o per la impossibilitat d’apaivagar la tragèdia, sinó també per les causes que l’hagin pogut provocar i per la reacció vergonyosa i la falta de sensibilitat d’alguns altíssims organismes de l’Estat, que quan més necessària és la sensibilitat més incompetència i barrueria demostren:  ¿Que més espera per plegar senyor Rajoy?

Una gran desgràcia amb trens i morts podria tornar a ser el marc circumpstancial de la fi del govern del PP a Espanya. La macabra coincidència arriba per camins diferents, però envoltada de mentides oficials i de fastigueig general. El comunicat de condol del President del Govern, on s’ha colat un paràgraf que lamenta la mort d’uns xinesos en un terratrèmol, no és només l’anècdota d’un funcionari inútil que no sap fer “recorta y pega”,  sinó que demostra a quins nivells de degradació està arribant el govern d’Espanya. Rajoy no ha volat a Galícia -i això que és la seva terra!- fins aquest matí,  potser per por de trobar-se amb algun periodista, als quals els té pànic des de que el xoriço del Bàrcenas li va llençant bombes incendiàries des de la presó, en forma de papers, sobres o missatges sms. 

L’accident és el segon més greu de la història d’Espanya (el primer va ser el 1944) i també un dels més greus dels que ha patit mai un tren d’alta velocitat a Europa (era un ALVIA que no corre tant com l’AVE  però que anava per una via de gran velocitat). I el maquinista anava a 190 km/h en una zona limitada als 80. Tot això passa en el país que ha construit més km d’alta velocitat del món, després de la Xina…

I tot això passa quan el principal partit del país, el PP, que controla la majoria d’institucions i que governa l’Estat,  està immers en l’escàndol de corrupció més gran de la història d’Espanya, una corrupció protagonitzada per grans empreses constructores que eren contractades per les institucions i els governs per fer, entre altres coses, kilòmetres i kilòmetres de vies d’alta velocitat, fins i tot en zones on ningú les reclamava i on ningú les utilitza. No sé els nivells d’ocupació habituals de la línia Madrid-Ferrol, però el tren accidentat tenia 8 vagons i hi anaven  222 persones… Afortunadament, perquè  a mig matí d’aquest dijous es comptaven 78 morts i 130 ferits, és a dir que gairebé ningú n’ha sortit il·lès.

En mig d’escàndols i incompetències fa dies que es parla dels suposats esforços que el govern feia per recuperar el suposat prestigi de la Marca España. Fins i tot es va crear un alt comissionat de l’Estat per establir estratègies que recuperessin el bon nom d’Espanya i els seus productes sobretot a l’exterior, davant d’Europa i del món. La curta història d’aquest comissionat està plena de nyaps i errors, el penúltim quan el segon directiu de l’entitat va qualificar de “merda” els ciutadans d’una part del país per uns xiulets en un acte esportiu.

La “marca” és un concepte publicitari que vol recollir tots els elements positius a l’entorn d’una paraula de referència que els sintetitza. La “marca” d’un país recull  els atractius naturals, climàtics o paisatgístics, les seves infraestructures, logístiques i serveis,  els valors socials, caracterològics i culturals dels seus pobles i habitants;  i també contempla o hauria de contemplar, la pau social, la seguretat,  l’eficàcia de les seves institucions i l’estabilitat de la seva situació política i econòmica. 

Sense cap concessió a recrear-se en la tragèdia, però la Marca España també va descarrilar del tot ahir al vespre a Santiago.