Lluitar, crear, construir!

Acabe d’arribar de Porrera on el dissabte vaig tenir la sort de de recitar el pregó de festes. Tot i que estava un xic nerviós, era la meua primera vegada, va ser molt especial. Després del pregó vam sopar i vam barrejar-nos amb la seua gent. Ara que estic a casa, a la meua ciutat, ho valore encara més. És increïble tot el que amaga el nostre país. Jo el recòrrec amunt i avall totes les setmanes i no em deixa de sorprendre. Només desitge que tots aquests pobles perduts i màgics conserven les forces que els han fet sobreviure. Ells tenen aquesta obstinació. I nosaltres la sort de contemplar-la.

”Porrerencs i porrerenques,

És
per a nosaltres un gran alegria poder estar avui ací a Porrera, al cor
del Priorat, en la seua festa major d’hivern. I ho és, en primer lloc,
perquè des de ben joves hem estimat aquest tros de terra amagada del
nostre país. Un tros de terra exemplar, compromesa i atrevida que
sempre ha trobat forces per a lluitar pel seu propi futur i pel de tots
nosaltres.

La
vostra història n?és plena exemples. Vau ser valents al defensar les
llibertats catalanes en la llarga i cruenta guerra de successió,
contra el rei Felip V ara farà 300 anys. També quan vau fer front comú
contra l’ocupació napoleònica o quan us vau alçar en armes per a
defensar una primera constitució tot just quan el nostre país començava
a albirar un futur lliure de cadenes. Però això no és tot. La gent de
Porrera, com la resta de gent d’aquesta comarca, heu plantat dura
batalla contra la vostra pròpia desaparició. I ho heu fet amb la
imaginació, tossuderia i determinació necessària per a vèncer les
crisis de la vinya, l’avellana i la forçada migració cap a ciutat. Avui
tot això us ha forjat la fama de poble fort i valent de què gaudiu. I
us ho diem nosaltres que, tot i ser forasters, ens sentim atrets per
aquesta força. Una vila insurrecta i digna, ancorada a la comarca on el
temps sembla aturar-se per a obrir un nou espai a l’esperança.

A
Porrera, a més, sempre heu estimat allò que ens fa poble: la nostra
llengua. Una llengua que, no ho oblidem, s’estén des del Rosselló fins
a Alacant i que ací, al Priorat, ha trobat un racó perfecte on
refugiar-se. Nosaltres, valencians desperts i conscients, us volem
agrair aquest ferm compromís envers allò que ens agermana. També
l’hospitalitat que sempre ens heu ofert i, tot i que encara no hem
pogut oferir-vos les nostres cançons, l’estima que ens demostra la
vostra gent.

Ací
també hi han arrelat grans amics nostres, atrets per la màgia i la pau que s’hi respirar. Ells, en Borja, la Graciela el Claudio i Lucia
han fet de pregoners diaris de les bondats d’aquesta vila. També el
nostre estimat Feliu Ventura que ha trobat a Porrera el rebost
necessari on madurar i fer créixer les seues cançons. Sense oblidar-nos
dels mestres, d’en Lluís Llach i d’en Martí Pol que amb les seues
lletres han familiaritzat els carrers de Porrera als cor de tots els
catalans. És per tant, tot una sort estar avui ací amb tots vosaltres.
Retrobar amics, fer-ne de nous i llançar noves amarres en aquesta
terra.

Acabarem
aquest senzill pregó en forma de proclama. Esperant que participeu en la
vostra festa major i que l?aprofiteu per encarar el nou hivern que ja
ha arribat. A gaudir dels silencis de les nits i de les rialles dels
matins. A seguir defensant allò que heu creat i a lluitar pel futur que
tots hem desitjat.

Gràcies Porrera per haver-nos acollit entre vosaltres. La vostra gent ens fa feliços, la vostra terra ens fa valents.

Visca els Països Catalans!
Visca el Priorat!
Visca Porrera!
I visca la Festa Major d’Hivern!”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!