Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Avui estic tocat, apagat. No sé exactament que em passa. Potser és la descompressió de l’hivern, de tot el que s’acaba, o potser és l’emoció desmesurada de tot el que comença. Mai m’he sabut mesurar. Crec que li dedique massa hores a tot això. Potser és això. Potser és que no he après mai a desconnectar. Desconnectar, he d’aprendre a desconnectar. I encara sóc incapaç d’escriure aquestes ratlles sense aturar-me a retocar-les. Serà millor que apague l’ordinador i marxe a fer un tomb… Sí, serà millor.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Després de tot l’esforç que feu per la Terra i tot el que doneu, no és d’estranyar unes línies així. Però molts ànims.
Anims XAvi!!!! Des de Sants t´enviem una abraçada!!!!
Saps què passa? Què sempre ens han explicat que això de fraccionar la vida en les seves diferents vessants -treball, oci, família- és alienador. I llavors fem com si tot fos part del mateix: lluitar, crear, construïr, en resum: viure.
Però de vegades és millor fraccionar, i descansar, i fer vacances, les coses que fa la gent en general.
Vinga cuida’t!
Em passa exactament igual que a tu…sóc incapàç de desconnectar…
surto a fer un tomb i no faig més que pensar en tota la feina que tinc, tot el que he d’estudiar…i arribar fins al punt en que ni descanses per les nits…
T’entenc perfectament…tot i que pensar, meditar bé les coses (com el que dius de retocar l’escrit) és bo, sovint has de deixar-te portar pel primer que passi pel cap i tirar endavant…
sóc una persona poc impulsiva, per tant reconec que això és molt més dificil del que sembla…però vinga Xavi ànim!
salut1
Xavi,
Llegir-te és una satisfacció. Som de generacions diferents -jo sóc força més gran que tu- i les nostres experiències han estat, segur, ben diferents també. Però llegir el teu blog és un exercici obligat fet amb la més gran de les il·lusions. Les teves aportacions són fermes, argumentades, sentides, agraïdes…, fins i tot les més doloroses i enrabiades.
T’he vist un munt de voltes en escenaris arreu del país i he xalat, en alguna ocasió, com si em tornés boig. Escoltar els vostres discos acostuma a ser un altre destacable plaer, però el vostre directe -com diu l’amic Frechina- és el millor del moment. I si el concert del darrer 11 de Setembre a Barcelona va ser genial, la teva crònica emocionada va ser superior, de categoria.
Avui parles de desconnectar i saps que la desconnexió només existeix a dins teu, quan, sense oblidar ni rebaixar la importància de res, contemples intensament un nou indret d’aquest llarguíssim i extaordinari país, o quan escoltes un dels grups de música que més t’agraden…, només desconnectes quan et sents a gust. Després de molts anys, he arribat a aquesta conclusió, i me la crec.
Com et deia, espero cada dia els teus escrits, la teva extraordinària connexió amb el país i la seva gent, i amb un profund respecte i un sentiment actiu, em dispose a llegir-te.
Una abraçada i ja n’anirem parlant.
Salut!
Vinga Xavi, ànims. Una abraçada!
Salut Xavi!
Et diré la meva modesta opinió:
És important donar-nos temps també per a desconectar. Temps i espai. Clar que si. Ja no ens queda oxigen a les ciutats, el ritme de vida que ens marca aquesta societat fa que en algun moment petem (l’estress és el major enemic de l’èsser humà).
De volta en quant, el nostre cos i la ment diuen prou. És en aquest moment quan u ha d’anar-se’n a la montanya (sense mòbils ni ordinadors) a respirar aire pur.
Clar que si.
És la única manera d’agafar forces per continuar lluitant.
Ànims Xavi, no hi ha presa. T’estarem esperant!
Primer que tot, felicitar-te per tot el que escius.
A continuació, donar-te ànims. Respira, mira enrrera i veuràs tot el que has aconseguit. Gent com tú mobilitza un país!!!
Per acabar, una forta abtaçada, company.
Gràcies a un enllaç que han penjat a la web de l’Avanç he arrivat al bloc del llibre que s’acaba de publicar sobre la vostra història com a grup i l’anàl·lisi del País a traves de les vostres lletres, i desde aquest bloc he entrat al teu bloc personal per curiosetjar i hem trove amb un comentari un tant "apagat".
Eixes paraules, imaginades desde la boca, o millor dit, el cervell que han eixit, m’han encoratjat a deixar-te un comentari per vore si et done una mica d’ànims.
Ara ve, tal i com tu has dit, l’hivern, i amb aquest el fred, aquest fred que ens lleva els ànims a molta gent, aquest que no ens deixa pensar amb claretat, es normal que després de tota la temporada de gires i concerts, ara et troves "tocat". Ara el que toca és descansar, desconnectar i despejar-te de tot els que ha portat la temporada passada. Entenc que com a defensor d’un país, a final d’any no tan sols arrossegues els problemes i mal de caps que et dona la feina, sino també tot el mal que li pasa al nostre País, que ell si, realment està "tocat" però de mort, amb la darrera reelecció del P(artit)P(odrit). Aquests mals del País desanimen a qualsevol (ací servidor, també està dolgut desde les últimes eleccions municipals), pareix que per molt que lluitem la cosa continua igual, però no és així. Al sí de la societat está creixent un moviment, que dia a dia, tal i com haureu pogut comprovar als concerts, va a més. Eixa gent es la que vos te que fer traure les forces de dintre per continuar endavant.
Vosaltres, i lo que et dic es totalment cert, foreu qui hem fereu obrir els ulls i clavar-me en política (fins als 20 anys jo era un borreguet mes, ara en tinc 26 ja) gràcies a les vostres cançons vaig anar lligant fils que no m’havia parat a pensar mai, i gràcies a viure en una casa on és respecten totes les senyes d’identitat del País he tingut sempre present "qui som, d’on venim i on anem".
Bé, per acavar, després del meu particular discurset, hehe, només dir-te que estigues tranquil, que per desconnectar una temporadeta ningú va a tirar-te res en cara. Prou feina haveu fet movilitzant tot un País, que se que al igual que a mi, haveu ajudat a despertar moltíssimes consciències, que fins ara restaven dormides. Descansa, que tal i com han dit en uns comentaris mes amunt del meu, t’estarem esperant.
Una abraçada desde el Sud!!
I recorda… en Alberic hi ha vida!! 😉 Ens veiem a algun concert!!
Recuperem el País Valencià!
Anims Xavi!!un salut desde la Marina Baixa!!
Vinga Xavi, anima’t!!! un fort salut des de la Marina Alta
La Valldigna és un bon lloc per a descansar,passejar i desconnectar….Ànim i endavant!!
bones!!!
Xavi… un descans, una desconnexió, un respir, un mirar com surt el sol/com es pon, una excursió, un tomb, ralla un disc de tant d’escoltar-lo (la meva especialitaaaaat jejjeej), un somriure a la lluna, una abraçada, un somriure i si cal, un desfogar-se…
et mereixes això i molt més!
au, descansa,… i ànims! després ja planificaràs el temps…
les hores, els minuts, els segons…
no deixis que el món canviï el teu somRiuure!!;)
(sigui hivern, primavera, estiu, tardor, plogui o faci sol…)
Salut des de Vilaplana!!^^ i molts, molts ànims…de part meva i segurament de totes les persones que t’envolten, els que t’acompanyen a tu i a tot el teu grup a cada concert, la gent del teu voltant…
b xavi t sempre tens paraules d’ànim per a la gent i ara som la gent qui les ha de tenir per t, i per la resta del grup. potser heu explotat massa la màquina i ara toca descansar, afluixar i reposar. serà el millor per tal d poder tornar amb més força i ganes, tot serveix per alguna cosa! i sou persones, tothom necessita desconnectar!!
per cert, una miqueta més avall hi ha un comentari relacionat amb un llibre vostre ?¿?¿ s algú en sap alguna cosa me’n pot informar, s és cert q s’ha publicat i s és així on es pot trobar. gràcies!
Salut i a la marxa.
Jo també he sigut líder d’un grup de música, amb un parell de discos al mercat, i se el que és portar el pes de la responsabilitat de tirar les coses endavant. Em poso al teu lloc, i penso com ha de ser liderar un grup del nivell de qualitat que te Obrint Pas, i a més estar liderant un moviment de país com ho esteu fent tu i el teu grup. Crec sincerament que això només està a l’abast de pocs.
Desconecta Xavi, i decansa, que aviat tornaràs amb energies renovades. No ho podràs evitar. Tens els teus gens inquiets.
Tranquil, Xavi, a tots ens està passant factura esta gira i tot el que tenim al cap. Costa acostumar-se als canvis, i portem des d’abril per ahi pegant bacs, havent gravat un disc gairebé sense descansar de la gira anterior… Ara tenim temps per estar a casa, gaudir dels nostres amics de sempre i de fer-nos putxerets totes les setmanes!
Em faré repetitiva però com la resta de cometaris coïncideixo en que et/us mereixeu unes merescudes vacances, de tan en tan s’han de recarregar les piles. I així com vosaltres contribuiu a carregar-nos-les als vostres seguidors mereixeu com qualsevol persona trobar la vostra manera de fer-ho.
Tots tenim moment de "baixón", dies grisos i dies negres però amb el suport dels amics i companys ens en podem sortir i estic seguríssima que llegir aquest comentaris farà que et pugi poc a poc la bateria, així que molts ànims!!!
Tot i que consulto sovint el blog és el primer cop que em decideixo escriure, tots els temes que tractes son importants, però aquest últim m’ha colpit i he sentit la necessitat de donar-te ànims.
Així que només em queda desitjar-te que et milloris i donar-vos les gràcies als OP per les vostres cançons i per les vostres ganes de lluitar, tard o d’hora ho aconseguirem!!!
Un petó ben fort des de Cambrils i ens veiem a la Selva divendres!!!
passetjar pel barri ve bé per no pensar, sobretot per les zones on encara queda horta… jo vaig prou per allà i s’està bastant tranquil…
La platja també va bé…
que vaja tot molt bé…ànima’t!
Una forta abraçada i molts "mimos" des de Barcelona.
Llejeixo assiduament el teu blog, i m’emociono a sovint. Voldria fer-te saber que n’estic molt orgullós de que siguis com ets i que escriguis tot allò que penses i sents. Tingues ànims, escampa la boira i de nou a la lluita. Has encès moltes consciències tu i el teu grup, i firns i tot jo necessito la teva vitalitat. Enhorabona, Xavi, per la teva feina. Felicitats per deixar al teu darrere sempre una flaire d’optimisme, vitalitat, valentía, amistat i bondat. Això que tens ens ha passat a tots mes d’una vegada, voras que al recer dels teus amics tot torna a ser com sempre! No vullc vore’t apagat! Amunt!
Encara que tot ho fem bé i tot vagi bé, la vida no és perfecta, així que dies com aquests estan garantits…
Aprofita’ls per gitar-te còmode en un racó, sentir la meva mà com t’acarona i deixar-te anar…
Molts ànims i molta força pel que ens queda de camí!!!!
Visca la terra!!!!