Blog d'en Xavier Mir

Benvolgut Xavier, acabo de llegir la resposta d’en Joan Coscubiela i -diria- sembla que no es vol mullar. Perquè ja sabem que la crisi no és local, ja sabem com funciona el món de les multinacionals, ja sabem… Allò que no esperem -però que alguns intuïm o sabem- és que l’estat actui amb tanta mala voluntat vers un dels territoris que el conformen. Perquè, plantejar, mentre a Catalunya vivim la situació que vivim, augments de producció en d’altres territoris d’aquest refot d’estat, això no és fruit de la crisi de global, això és fruit d’una voluntat expressa i ferma d’oblidar i deixar de la mà de déu un territori. Per tant, si aquest estat menysté, oblida, maltracta un dels territoris que el conformen, deu ser que ni pluralisme ni federalisme ni romanços cap. Això només pot resumir-se com a tracte colonial. Tant costa dir les coses pel seu nom? Tant ens costa deixar-nos de giragonses i malabarismes?

Ara, en altre ordre de coses, anem bé si el feu tradicional del montillisme, o del socialisme connivent amb l’estat metropolità, comença a veure qui són aquells que tradicionalment han votat per “paissanatge”. Potser massa circumstàncies se’ns van posant de cara. Caldrà aprofitar-ne alguna, no? 

Au, salut!