Saül Gordillo www.saul.cat

A part de José Rodríguez, el blocaire socialista capaç de practicar una certa autocrítica, hi ha una militant del PSC, Joana Torres, que també destaca per la seva sinceritat. Aquesta blocaire de Mataró és l’única que ha expressat comprensió amb Diana Garrigosa, l’esposa de Pasqual Maragall. El militant del JSC Cristian Rastrojo, de Sant Joan Despí, no amaga la seva insatisfacció amb Garrigosa i Maragall en l’article Maragallada consorte. “Sin duda, esta es una nueva maragallada producto del mas puro resentimiento. Este hecho no está la altura de un President que además de haber sido alcalde de la capital catalana, president de la generalitat es a día de hoy Presidente también del Partit dels Socialistes de Catalunya.”, etziba Rastrojo.

La resta de la bloquesfera socialista, però, ha preferit mirar cap a un altre costat, en aquest episodi que alguns (interessadament) ja s’han afanyat a qualificar de “diàspora” de maragallistes. Xiulen, com si aquí no passés res. Però sobre les declaracions del presidenciable de CiU Artur Mas festejant els “catalanistes del PSC”, la resposta no s’ha fet esperar entre el retornat Miquel Iceta, que actualitza el seu diari, recordant els pactes de CiU amb el PP i la insistència de Mas per negar la “catalanitat” dels socialistes; i també entre el tinent d’alcalde i primer secretari del PSC de Mataró, Ramon Bassas, que contesta el candidat nacionalista amb un article titulat Mas, truca’m. Bassas diu: “Sóc dels que critiquen la hipocresia dels catalanistes d’última hora que parlaven castellà en temps de Franco perquè quedava millor, i els que no dissimulaven les seves preferències a favor del règim, essent fins i tot procuradors a les Corts de la Dictadura i després van ser consellers.”

El bloc del militant republicà i professor de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre, que ha tornat de les vacances amb força, està fent un bon seguiment de les tensions entre el PSC i el maragallisme. Inclús en clau d’humor.

[L’esposa del President Maragall estripa el carnet del PSC]

Bons consells de Donaire, el bloc de Benach i concurs internacional

El diputat gironí del PSC i gran blocaire José Antonio Donaire, que va ser professor meu a la Universitat de Girona, tot sigui dit de passada, ha penjat aquest article imprescindible per a blocaires. Per cert, els més avançats us podeu apuntar a aquest concurs internacional de blocs, convocat per la televisió pública alemanya Deutsche Welle. Llàstima que la segona (?) llengua més utilitzada a la bloquesfera mundial, el català, no disposi d’apartat propi. No és cert que el català vagi per darrere de l’anglès, tal i com explica en aquest article el president del Parlament de Catalunya i també blocaire, Ernest Benach. El president de la cambra catalana, a poques hores de ser dissolta, té el repte de combinar el càrrec institucional amb el de candidat d’ERC per la demarcació de Tarragona. No sé si Benach mantindrà el seu bloc institucional o si n’obrirà un d’específic (que no estaria gens malament) per a la campanya electoral. Una manera de deslligar la presidència de la cambra de la seva legítima, d’altra banda, condició de candidat electoral. En qualsevol cas, segur que seria una bitàcola més barata i més activa que no pas aquesta.

Per cert, el secretari general de Joventut en aquesta breu etapa de Govern bipartit de la Generalitat, el socialista Olivié Bayón, ha canviat d’adreça de bloc. Ha abandonat Ya.com i ha fet el salt (com la majoria de bitàcoles del PSC) cap al Blogger. Aquest és el nou bloc de Bayón.

Una altra novetat és el bloc de la coalició entre ICV i EUiA, amanits amb independents, a Premià de Mar, la segona ciutat més habitada del Maresme.

Arrenca la campanya “Jo també vull un estat propi”

Avui comença la campanya “Jo també vull un estat propi”, a la qual aquest bloc s’hi ha adherit modestament. No us perdeu el seguiment al bloc del promotor, el ciutadà independent d’Arenys de Mar Xavier Mir. La campanya, centrada bàsicament a la bloquesfera, però amb correus electrònics i escrits enviats a institucions i mitjans de comunicació tradicionals, durarà tota la setmana. Un escalfament de la Diada Nacional de Catalunya, des del civisme transversal aprofitant la força dels blocs.

Hores abans de l’inici de la campanya, s’ha produït amb aquesta anotació l’adhesió de la militant de Convergència i exconsellera d’Ensenyament de la Generalitat, Carme-Laura Gil, una activa blocaire de nova fornada.

Entre els adherits hi figura el diputat d’ERC al Congrés Joan Puig, que amb aquest irònic apunt en què denuncia el “segrest de jugadors catalans a la selecció espanyola de bàsquest” sembla coincidir força amb aquesta altra anotació del bloc confidencial polític Sa Palomera, molt arrelat a Blanes (la Selva), la localitat de la qual el diputat republicà n’és regidor.

La selecció espanyola de bàsquet

Sigui com sigui la campanya “Jo també vull un estat propi” (que en el cas del santpolenc persistent Garrofaire s’ha traduït en un canvi de títol del seu bloc) s’expandeix per la xarxa hores després que la selecció estatal hagi guanyat el mundial de bàsquet, amb quatre catalans a l’equip. Pau Gasol ha tingut una actuació decisiva durant el mundial, i un compromís que entre els blocs socialistes catalans (o d’Iniciativa per Catalunya, com aquest) és motiu de gran satisfacció, mentre que entre els independentistes provoca malestar, per dir-ho suau. Llegiu, si no, la peça Mundial del conseller nacional d’ERC Joan Safont, o Or espanyol a bàsquet del periodista Pere Meroño, que participa també de la crida sobiranista formulada per Xavier Mir. Els èxits de les seleccions estatals furguen en la ferida d’aquells catalans que reclamen la competició oficial de Catalunya a nivell internacional, una de les aspiracions que va caure de l’esgotadora negociació estatutària.