Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
El ventilador, en marxa.
L’objectiu de la caverna mediàtica i la dreta espanyola era José Montilla i el PSC. El Mundo de Pedro J. publica el que publica (que no és cap novetat en absolut) perquè ara toca atacar els socialistes catalans i els ministres catalans. Ja sigui per l’Estatut, ja sigui per l’opa de Gas Natural. La catalanofòbia troba múltiples vies d’escapament. No n’hi falten.
Ara han posat en marxa el ventilador de la merda. Del finançament dels partits, que és una vergonya per culpa dels propis polítics que no s’hi han posat seriosament a fer una llei que reguli els comptes d’una manera transparent. No em fan cap llàstima. Han tingut temps i oportunitats per regular-ho, i aquí (qui més qui menys) intenta amagar el que pot.
Ahir, l’entitat d’estalvis que presideix Ricard Fornesa va fer una nota de premsa davant l’allau d’informacions que la situen al mig de negociacions i condonacions de deutes amb partits polítics. Ja sigui amb el PSC o amb la resta, inclús ERC. "Ante las noticias aparecidas sobre créditos a partidos políticos de "la Caixa", esta entidad desea hacer constar que su actuación se ha ajustado siempre a la legalidad, a las prácticas bancarias y siguiendo las pautas habituales ante situación de impago por parte de entiadades de interés público o social".
Tinc la hipoteca a "la Caixa" i un dia d’aquests aniré a la sucursal a veure si rebo el mateix tracte que els partits. Que em perdonin els interessos o em diguin que no cal que la pagui tota, la hipoteca. La diferència és que ni vosaltres ni jo hem d’aprovar "opes" o atorgar concessions públiques. Vés quina cosa!
(A la foto, Ricard Fornesa, els senyors Joan Carles i Sofia, Pasqual Maragall i Montilla, en la inauguració de la torre Agbar.)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla massa fàcil això de comparar-te amb els partits polítics. El seu deute i el d’un ciutadà no són comparables per una cosa, la quantia de diners que es deuen. A tu se’t poden quedar al pis, al PSC se li poden quedar l’edifici del carrer Nicragua però n’hi així paguen el deute. S’haurien de quedar la casa d’en Maragall, la Torre d’en Nadal, el pis d’en Mercader….. Vaja que els és més fàcil perdonar renegociar el deute és a dir. Qu eno els hi cobrin una barbariatat d’interessos i a canvia que paguin cada mes. Estaria bé que això ens ho apliquessin a tots. Però no pensaràs com els del Mundo que la igualtat existeix?
Home Saül, aquí has fet un pél de demagògia. A ERC La Caixa li va pujar l’interés nominal fins a l’11% i el de demora fins al 20%. Això va passar després de la camapanya contra els peatges que van fer els republicans. El suposat "tracte de favor" va ser que l’any passat ERC negociar que l’interés fós del 3%.
Per cert, felicitats pel teu blog.
Realment, esperava molt més d’un comentarista politic del teu nivell, que aquest article " facilón",un particular pot fer l’acudit fàcil, d’ anar a la Caixa i demanar el mateix tracte, però un periodista com tú, especialitzat en temes politics, ha de saver i sap, que aquest tema del finançament es molt més complexe i dintre de totes les ilegalitats i alegalitats que hi ha, la condonació d’interesos bancaris, "no arriva ni a pecata minuta",d’acord que no es tracte habitual amb particulars, però si amb grans o mitjanes empreses on saven que tindrian dificultats per executar al deute, si apreten amb els interesos.
No fotem, algú es creu que la banca tracta a tothom igual, hi ha clients preferencials, grans contes etc., els partits sen aprofiten, però no son els únics.
Vaja. ERC s’està quedant sense discurs electoral, que es basava sobre tot en dos eixos: la independència i la praxis política profilàctica. Desvirgades totes dues en el coit del poder, em refermo en la meva tesi del no avançament electoral, i aposto que es farà coincidir les eleccions al Parlament amb les municipals. És lògic. El tripartit pivota sobre els socialistes, i és en les eleccions municipals quan els catalans ens comportem de forma més heterodoxa i ens deixem portar pel ‘divertimento’. Anirien més de pressa si les fessin coincidir amb les del Congrés. Però no s’atreviran. Fent-les coincidir amb les municipals és on el tripartit, pel principi d’empatia, pot pescar més vots. I més quan Carod recupera el discurs republicà i llança l’ancora als anys 30 (allò del mai abans no se sap què d’una coalició). La República neix amb unes eleccions municipals. Ell vol que ERC torni a fer Història. I intentarà que sigui igual (és dels que creuen en l’etern retorn, com tot visionari). En Pasqual, no cal dir- ho, és municipalista, i tot li sonarà a flors i violes. Potser en Mercader en podrà imaginar una festa i tot. Els montillistes podran dir així que mai en 23 anys això havia passat (la coincidència de convocatòria). I argumentaran, ni curts ni mandrosos, que ara hi ha una autèntica praxi democràtica, perquè es "mobilitza" la ciutadania parlant dels ‘problemes reals de la gent’: la paperera, la bicicleta, la caca del gos, l’urinari que no tenim, l’abans pecat i ara civisme… també diran que fa poc a la gent l’anestesiaven. I a sobre, sentirem que fent coincidir dos campanyes en una, s’estalvien diners (passo per alt recordar con està el pati de la partitocràcia)…
No faré com algun professor universitari, que resol el món a la premsa però al final de l’article no diu quina quantitat de la seva renda neta disponible està disposat a posar (en euros corrents, no en teoria) per tal de solucionar els problemes que el fereixen. Jo en poso 100 a què això anirà així.