Ara que tot sembla dat i beneït, permeteu-me que faci una petita referència als companys de la nounada XBS. Els quatre blocaires convidats per Vilaweb hi estem subscrits, i això ha fet que els nostres apunts hagin acabat ofegant els altres per l’assiduïtat. Avui ens hi hem abocat compulsivament. A partir d’ara us animo a penjar les vostres valoracions dels resultats i el vostre seguiment dels acords. La XBS serà un molt bon instrument en aquesta legislatura que aviat començarà.
Ara, passi el que passi, vénen quatre anys en què el moviment sobiranista continuarà creixent i organitzant-se. No tot depèn dels partits. Per als qui pensen en l’eix nacionalista, la suma d’ERC i CiU no es mou. En canvi, la davallada espectacular de cinc escons la protagonitza el PSC-PSOE. Sense saber, a priori, quin serà el govern que es formi i quina actuació tindrà, el més interessant és que es manté el pols entre PSC i ERC. Maragall va fer fora ERC del Govern, Zapatero va posar-hi Montilla, i això no ha agradat. Jo diria quie el PSC és a les portes d’una crisi. Què voldran ser quan siguin grans? Més espanyolistes que els Ciutadans? Perdre 15 escons en dues eleccions no és poc. D’acord que ERC n’ha perdut un parell, però d’això se’n diu aguantar l’embat. O parada tècnica. En qualsevol cas, no tots els vots que van venir de CiU hi han tornat, i això vol dir que ERC ha consolidat l’impuls bestial del 2003.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quanta raó tens amb aquesta frase!. Es veu tot un seguit d’iniciatives i projectes que han de quallar d’alguna manera. Ja ho veurem. Hi hem de treballar tots molt i bé independentment del partit que votem. Com diria en Cardús, es l’hora dels "sense nom".
Deixa’m ser una mica frívol i especular. Respecte al 2003:
CiU n’ha guanyat 2. 1 procedent d’ERC i l’altre de l’abstenció.
El PSC n’ha perdut 5: 2 per a ICV, 2 per a Ciudadanos i 1 a l’abstenció.
ICV n’ha guanyat 3: 1 d’ERC i 2 del PSC.
PP n’ha perdut 1, que va cap a Ciudadanos.
Tal com explico als blocs d’en Saül i d’en Saltenc, el full de ruta marcat el 21 de gener s’ha acomplit amb un desgast menor per a ERC del que s’esperaven. És per això que cal conjurar el perill dels independentistes al govern i s’albira la sociovergència, després d’unes negociacions de pantomima.
I el detall a valorar. El sorgiment de Ciudadanos pot ser positiu perquè amb el seu folklore anticatalà pot fer aflorar més consciències catalanistes que no pas el PP descafeinat d’en Piqué. La COPE i el MUNDO tenen representació política histriònica al parlament de Catalunya. Les defenses naturals s’activen quan un organisme estrany i nociu irromp en el cos a través d’una ferida. Ara cal veure quines conseqüències té això per al PSC. És evident que el nou partit es nodreix dels descontents dels dos partits espanyolistes. Si ara pacta amb CiU -l’etern rival a Catalunya- o amb ERC -el dimoni dels espanyols-, el PSC pot patir una metàstasi que podria reduir-lo a la residualitat parlamentària (com ara el PP). I en benefici de qui aniria, tot plegat? D’ICV, Ciudadanos i ERC, no sé si per aquest ordre.
Diuen que un nou partit s’està articulant al voltant de Jiménez Losantos i el MUNDO. España y Libertad, podria ser-ne la denominació enllà de l’Ebre. La millor i més eficient fàbrica de consciències catalanes es disposa a produir en massa. De moment, i des d’ahir, ja tenen representació al parlament català. El 2014, a mica que hi facin, ja tindrem tres quartes parts del país a punt per dir Sí al referèndum d’autodeterminació.
Salut
Espero que tinguis raó amb la crisi del PSC, però no ho acabo de veure clar. La presència dels lerrouxistes pot espanyolitzar (encara més) el partit, però també pot ser que per compensar ara es revesteixin de catalanitat… i que la gent s’ho cregui. Em sembla que comença una temporada molt i molt complexa, sigui quin sigui el pacte de govern. Convido també a visitar el meu recent bloc, que actualitzo diàriament: http://joanarnera.blogspot.com/
Per exemple: per tornar a votar als qui ho havíen fet escandalosament malament, als gallegs els hi van omplir les butxaques.
Els progressistes, catalanistes i d´esquerres (l´ordre dels adjectius pot fluctuar i d´algún, si cal, se´n fer de més o de menys) no es deixen convèncer tan fàcilment.
Això de la crisi al PSC no ho tinc gens clar. En tot cas entenc que ho dius com si això fos una cosa bona, pensa que el PSC ja ho es ara de gran i no té cap intenció de canviar. Es un partit de poder i lluitarà, per això, per estar al poder.
Per fi, al Parlament de Catalunya podrà sentir-se la veu del nacionalisme espanyol més pur, íntegre i essencialista. Enmig d’aquest batibull de partits pseudonacionalistes catalans, més aviat regionalistes de via estreta, que no gosen alçar excessivament la veu senzillament perquè els falta el geni de raça de la nació espanyola que encarna el partit Ciutadans, Partido de la ciudadania, l’orgull de l’espanyolitat recuperarà l’espai que no havia d’haver perdut mai.
Prou que alguns mitjans de comunicació catalans van intentar boicotejar el nou partit amb l’excusa que aquest era un partit extraparlamentari i que per tant havia de rebre el mateix tracte que els altres partits extraparlamentaris. Eren excuses de mal pagador perquè era evident que Ciutadans encarnava l’autèntic esperit nacional tan malmès d’ençà de la mort de Franco, i per tant no li calien més credencials perquè se li donés el tracte que es mereixia, i que sí que li van saber donar els seus valedors de la COPE, del diari el Mundo, la Razón i altres mitjans que es consideren hereus de l’obra del Generalíssim. Es possible que des del Partit Popular de Catalunya se’ls consideri l’extrema dreta, però tan se val, perquè a Ciutadans saben que no hi ha dretes ni esquerres i que el que compta és la defensa a ultrança de la identitat i de la llengua espanyola.
Ciutadans! Arriba España!
No volem més tripartit. Concentració silenciosa per un pacte CiU + ERC, el proper dijous dia 9 de novembre, a partir de les 8 del vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Més informació a http://www.unitat.org Passa-ho!