Blog d'en Xavier Mir

1. Creus que el dret d’autodeterminació és aplicable a l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya?

No és legalment aplicable per tal com el marc legislatiu espanyol no ho permet. Ho pot ser en cas que s’estengui la jurisprudència creada a Montenegro. Tot i així, aquell país era legalment constituït per dos ens d’igual a igual (Sèrbia i Montenegro), mentre que els catalans estem en un segon graó jeràrquic, de iuro i de facto. Teòricament tots som espanyols i tenim en l’espanyol la llengua comuna i, a més, hi ha alguns espanyols que parlen una altra llengua. Aquest és el resum legal de la nostra situació. La meva manera de veure le coses equival a dir que espanyols, bascos, catalans i gallecs convivim dins d’un mateix estat que no permet que cap nació de les sobredites pugui realitzar plebiscits per valorar la conveniència de romandre en el mateix estat.

(continua)

Sí, és clar. A ningú que no tingui alguna mania mental se li passa pel cap que una dona/home no es pugui separar de la respectiva parella. Pot estar totalment equivocat i el resultat pot ser pitjor que la situació de partida, però, esclar, la decisió pertany a l’àmbit personal. Semblantment, les nacions/territoris/whatever han de poder decidir quin ha de ser el seu futur. La decisió pot ser errònia o correcta però les consequències les patirà/gaudirà l’ens escindit.

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d’autodeterminació perquè Catalunya formés un Estat propi?

Sí, absolutament: sí rotund. No hi ha cap nou estat al món que hagi volgut tornar a les faldilles de l’antic (cap!!!). I és un fet provat que enguany hi ha més estats que al 2000, i al 2000, més que al 1990. No puc pensar que tothom i arreu del món s’equivoqui. Està empíricament provat que sent estat es funciona millor i en el nostre cas encara seria molt millor, car som territori donant d’impostos i no pas receptor i en donem més i en major proporció que enlloc de la capa de la terra (inclosa Califòrnia i els antics territoris de la RFA vers els antics de la RDA). Per llibertat nacional, per la llengua, per l’economia, pels drets i deures socials i nacionals, sí a la constitució d’un Estat català integrat a la UE.