La metàfora de la pluja fina l’ha presa Salvador Cardús per retornar-la amb la ironia que de tan fina ni mulla. Així ho explicava en la presentació del llibre de Ramon Tremosa dimecres passat. Encara en el seu article de divendres a l’Avui s’hi podia llegir que ERC "es dedica al "reformisme" conceptual, esbravant el sòlid
"independentisme tranquil", com l’havia definit Ramon Barnils, en un
"catalanisme de pluja fina", d’aquella que no fa ni obrir el paraigua." Tanmateix, en el mateix article hi ha altres frases que posen nous elements sobre la taula: "Un canvi d’hegemonia significa una nova manera d’interpretar la realitat, perquè els intèrprets són uns altres". Efectivament, aquesta és la principal repercussió del nou govern en l’opinió política catalanista. S’intueixen noves polaritzacions. A partir d’una mateixa realitat, uns articulistes subratllen les cessions d’ERC mentre altres subratllen els avenços del PSC. Per a uns, ERC ha fet president una persona que no coneix prou la llengua; per a altres, fer-lo president de la Generalitat ha estat la manera que s’hi senti implicat com mai. Llàstima que no puguem fer presidents de la Generalitat a carretades per fer que els defensors històrics del bilingüisme reconeguin la necessitat de promoure l’ús del català i es posin ells mateixos com a exemple.
Julià de Jòdar al Mail Obert de divendres deia: "als senyors que tenien el poema de Gil de Biedma a la tauleta de nit,
Pepe Montilla no els fa peça. I no els en fa, de peça, perquè, vulgues
no vulgues, ser president de Catalunya significa posar-se al servei de
la catalanitat." Aquesta seria una lectura en positiu.
En canvi, Josep Boix veia en la visita de Rodríguez Ibarra a Catalunya una primera garrotada per a ERC: "Aquest és el primer preu que han de pagar els dirigents d’ERC per
accedir al poder, empassar-se totes les manifestacions que elements com
el Sr. Rodríguez han fet i de segur continuaran fent per tal de reduir
als mínims una ideologia nacionalista o independentista en el si del
govern i de passada en la societat civil." Que jo sàpiga el Sr. Rodríguez Ibarra no ha callat mai. Tant si ERC governava com si no, sempre ha fet de l’anticatalanisme una manera de ser polític. Pot ser el cas de Josep Boix o no, però atacar el govern a través d’una exageració del que es presenta com un abandonament del nacionalisme per part d’ERC (perquè encara no hi ha fets concrets que ataquin o facin recular la identitat nacional) afavoreix CiU. I no dic que qui ho faci hagi de ser convergent. Faltarà que CiU estigui en condicions de beneficiar-se d’aquests possibles desenganys. Però en tot cas aquests plantejaments configuren un pol al voltant del qual s’anirà desgranant un argumentari, mentre que en l’altre pol hi ha els qui se sorprenen de les reaccions que ha tingut fins ara Montilla i queden a l’expectativa de canvis més profunds que possibilitin un cert joc, un cert transvasament ideològic que faci possible aglutinar ara a través d’una consciència social per després projectar-la a un projecte de país que pugui seguir tothom.
És interessant anar seguint aquesta polarització a través dels blocs sindicats a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Ja n’hi ha 161 i us animem a fer créixer aquesta quantitat. Als qui ja en formeu part, aprofito per demanar-vos que reviseu els vostres enllaços i que canvieu la URL inicial sobiranistes.info per xbs.cat. Això evitarà la dispersió i donarà estadístiques de visites més fiables. De moment, al rànquing de Catalexa hem guanyat 2.000 posicions. El que té de bo començar des de baix de tot és que la remuntada resulta més espectacular
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si no es llegeix la continuació al paràgraf citat , no es pot entendre el sentit del meu article. Mercès.
Aquest tal Boix a Sabadell el coneixem una mica. Ha anat passant d’Erc al Pi i del Pi a ERC per tornar a militar al Partit dels Rondinaires i Torrecollons. Aquest senyor no va reconèixer la derrota democràtica en una assemblea local d’Esquerra i, amb quatre "il·luminats" més, va intentar un "cop d’estat" fundant una mena d’associació política , autoanomenant-se president de la qual, que va durar dos dies. Tal i com tenen previst els estatuts d’Esquerra se’l va expulsar amb tota la raó.