Blog d'en Xavier Mir

En aquest combat d’arguments i estratègies que ens està portant a l’obtenció del nostre propi estat comencem a trobar, cada cop amb més freqüència, reaccions a la defensiva. I, com era de preveure i estava anunciat, no són reaccions argumentades, sinó desqualificadores. L’any passat, en un programa presentat per Josep Puigbó a 8TV, Aleix Vidal-Quadras deia que el procés no seria pacífic, cosa que no es podia interpretar sinó d’una única manera: aquest senyor faria servir la força quan els arguments dialèctics ja no li siguin útils. Per sort, és una amenaça sense fonaments que no fa sinó desqualificar-lo a l’instant i inhabilitar-lo per a la vida política.

Un altre tipus de reacció és la més recent de Hans-Gert Pöttering, que diu que ens desaconsella la independència perquè això fragmentaria i debilitaria Europa. Si més no, la cultura europea se li nota en l’intent de presentar un argument, que ja és molt, acostumats com estem a exabruptes, menyspreus i silencis per part dels contraris al projecte. L’argument, però, és rebatible: Europa no es debilita amb la creació d’un nou estat sinó amb l’impediment de consultes democràtiques per part dels estats ja existents, com l’espanyol.

Després de Raimon Obiols, ara és Anna Terron i Cusí qui, en una entrevista a l’Avui, reacciona a la defensiva. Hi diu, sense embuts, que allò que va dir Alfons López Tena i el Cercle d’Estudis Sobiranistes, que Zapatero incompleix el 90% dels acords sobre el català, és fals. Suposo que no ho deixarà aquí i es quedarà tan tranqui·la. Suposo que escriurà algun article explicant amb detalls on resideix la falsedat de què acusa Alfons López Tena. Ell ha exposat les dades, que són a l’abast de tothom. Terron fa servir la paraula fals amb una lleugeresa preocupant.

Com a delegada de la Generalitat, Terron se sent incòmoda, com s’hi sentia Raimon Obiols, perquè cada cop és més clar que la millor manera de fer que el català sigui oficial a la UE és deixar de ser comunitat autònoma i esdevenir estat. El catalanisme està decidit a fer el pas, tal com s’està veient al Tercer Congrés Catalanista. Però ella hi deu ser reticent i per això s’incomoda i respon a la defesiva acusant els altres de falsedats. “Hem de convèncer, no imposar“, diu. Però Europa té altres coses més importants a fer. Això ho hem de resoldre nosaltres convertint-nos en estat. Aquest és, ara mateix, el projecte polític que hi ha damunt la taula. Qualsevol que hi estigui en contra hauria d’explicar-nos per quin motiu va contra l’interès general del páis.