I si
no volen aquest titular tenen una alternativa: ?un 34,2% de
catalans vol federar-se amb un estat que no en té ganes?. I
ara què? Què fem? Amb qui ens federem? És clar
que la pregunta del CEO no és ?Vostè vol que els
polítics catalans continuïn apostant per un federalisme
que Espanya ha rebutjat amb les darreres reformes estatutàries??
sinó ?Quina creu que hauria de ser la relació entre
Catalunya i Espanya?? Doncs això: un 34,2% creu que la
relació hauria de ser federal, i aleshores s’hauria de fer la
segona part de la pregunta. Perquè hi ha, fa falta una segona
part. És com si portem un morós a judici i el jutge ens
pregunta: ?Creu que el seu client li hauria de pagar el deute??
Responem que sí, i el jutge marxa i tots contents. Caram! Si
la gent creu que la relació hauria de ser federal però
resulta que no ens podem federar perquè l’Estat no ens
reconeix la sobirania per fer-ho, doncs cal tenir, com diu en Joan
Ridao, un pla B, no? Doncs que ho preguntin: ?I en cas que l’estat
federal no sigui possible, què? I fins quan està
disposat o disposada a esperar??
En fi,
quan he penjat l’apunt a tres quarts de dues del migdia només
El
Debat esmentava el baròmetre
i ho feia per centrar-se en la intenció de vot. Aquesta és
també la preferència de mitjans com El
Singular Digital. A
l’Informatiu migdia de
Catalunya Ràdio també
han destacat el 0.6% que puja el PSC en oposició a la
davallada de CiU, però abans de tancar la informació
han comentat la pujada de l’independentisme. A Tribuna Catalana han
preferit remarcar la qüestió identitària i han
triat com a titular ?El
percentatge de ciutadans que se senten ‘només catalans’
augmenta 3 punts, fins al 18,8%, en només mig any?.
Dins
de la blogosfera, el company Marcús ha penjat un apunt on
remarca allò que em sembla més remarcable: ?Hi
ha més independentistes ara que al juliol?. Perquè
en realitat, la intenció de vot a un o altre partit, en un
país on l’abstenció guanya per majoria absoluta, no sé
si és del tot rellevant. En canvi, que en tres mesos hi hagi
un 1.6% més de suport a la independència em sembla
notable. Pensem que si parlem d’una població de set milions
són 112.000 persones. En tres mesos. I es veu que l’enquesta
s’ha fet abans del caos a Renfe. Bé, abans del darrer caos,
perquè de caos ja fa temps que n’hi ha però cada cop
ens sorprenen i se superen.
_uacct = “UA-2879046-1”;
urchinTracker();
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Serà interessant veure com ho enfoquen demà els diaris. A aquesta hora, però, les edicions digitals són reveladores. Avui: "Augmenta l’independentisme". La Vanguardia i El Periódico: "El tripartit aguanta tot i l’apagada i el caos de les infraestructures".
Atès que sigui quin sigui el resultat de les eleccions del març vinent, Catalunya en sortirà -com sempre- perjudicada, jo, dels demòcrates abstencionistes, em plantejaria alguna reacció, atès que amb la seva abstenció ens trobarem en la mateixa posició de sempre (això és: amb el cap baix i el cul en pompa, a punt per a ser sodomitzats. Si surt PSOE, amb condó lubrificat -ganga, noi!-. Si surt PP, trepanadora Black & Decker calibre special), jo, deia, em plantejaria algun vot revulsiu de cara a la següent convocatòria a les urnes.
Sabent ara com aniran les coses, però, jo no m’esperaria tant i ja m’organitzaria per aquesta vegada, i triaria un vot NUL clar i vertebrable a nivell de Països Catalans, o bé inventant-nos la llista. Els qui la tinguessin clara, podrien votar una llista farcida d’economistes, advocats, executius d’empresa, sociòlegs, metges, arquitectes… que pensin que serien uns bons administradors dels recursos públics, més enllà de colors polítics i interessos partidistes.
Per als qui com jo sàpiguen que estan votant en unes eleccions espanyoles i entenguin que no és competència dels catalans votar els governants espanyols, però ja que hi som convidats, fem festa grossa, proposo engreixar una llista eventual, no definitiva, amb els personatges següents:
Doy mi voto al P.E.T. (Políticos Españoles Tentadores) para que forme gobierno de acuerdo con la siguiente distribución de cargos y funciones:
Ministro de Fomento: Josep Antoni Duran Lleida (los lunes de 9 a 2 de la mañana).
Ministro de Trabajo: Josep Antoni Duran Lleida (los martes de 9 a 2 de la mañana).
Ministro de Educación: Josep Antoni Duran Lleida (los miércoles de 9 a 2 de la mañana).
Ministro de Interior: Josep Antoni Duran Lleida (los jueves de 9 a 2 excepto los jueves que haya Consejo de Ministros y los días que haya atentado, caigan en qué caigan).
Ministro de Justícia, Información, Electricidad, Plástica y Anestesia: Joan Clos (full time).
Ministro de Sanidad: Joaquín Sabina (los días que sea posible).
Ministro de Exteriores, Misiones de Paz y Valija Diplomática: Fernando Alonso (cuando la ocasión lo requiera).
Ministro de Industria: Josep Antoni Duran Lleida (los viernes de 9 a 2).
Ministro de Economía y Hacienda: Josep Antoni Duran Lleida (seguro que encontrará el momento).
Ministro Portavoz: Duquesa de Alba (cuando se tercie -la ocasión, no la duquesa).
Presidente del Gobierno: Millán Salcedo (sólo los Martes y 13).
Caldria treballar-la una mica més. Això és el que dóna el cap a aquestes hores de la matinada i així, a la valenta. Vet-ho aquí.