L’autor del bloc El Mont no menysprea pas totes aquestes iniciatives a Internet, però opina que seria una llàstima que tota aquesta energia no arribés a sortir del món virtual. Apunta, doncs, a la crítica de l’altre front, el dels partits. Es pot llegir entre línies (o no cal si sou lectors habituals del seu bloc) que retreu a ERC que governi amb el PSC i ICV podent fer-ho amb CiU. Som, doncs, un cop més davant la qüestió de l’anomenat "pacte nacional", una qüestió que va sortir l’endemà de les eleccions i que ha ressuscitat amb les declaracions de Vendrell. És i serà un tema recurrent.
La meva opinió és que el govern ha de governar segons les necessitats palpables i quotidianes, i que per fer-ho necessita una planificació i tranquil·litat per desenvolupar els plans. I, a més, això s’ha de fer compatible amb una altra qüestió: l’horitzó sobiranista. Parlar d’un acord ERC-CiU per governar una comunitat autònoma sense més pretensions que plantar cara a Madrid haurà d’esperar. Els partits s’han posicionat per una legislatura i no té sentit buscar la desestabilització permanent. Ara bé, parlar d’aquest acord com una eina per començar a treballar seriosament el full de ruta sí que té sentit. Si a CiU n’hi hagués ganes, ja s’hi haurien posat. Si per algun lloc es pot introduir la falca que algun dia esberli el govern actual, aquest lloc és la sobirania. De moment no hem passat d’un debat al Parlament amb molt soroll i pocs acords. Però hi haurà nous intents (si és que CiU vol fer aquest camí).
Si més no, tant l’experiència de la campanya "Jo també vull un estat propi" com l’actual estatpropi.cat demostren que en aquest espai virtual hi ha un punt de trobada que als Parlaments costa més de veure. Si tots els votants d’ERC, de CiU, d’ICV, algun socialista com Joan Ferrer, els del PRC, de les CUP i l’Esquerra Independentista se situen al mapa per un estat propi, la suma de tots aquests esforços ens pot portar al milió de persones. Si el món virtual mostra aquest espai d’entesa, potser podrem ensenyar el camí als representants dels partits perquè es posin d’acord en la manera d’arribar a l’objectiu. Ho tenen tan fàcil que només ho han de dir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola,
només voldria remarcar que hi ha lleugeres diferències entre la plataforma Sobirania i Progrés i la web http://www.estatpropi.cat
Òbviament he participat en ambdues i n’he fet tanta publicitat com he pogut. Però per analitzar l’èxit de la segona cal tenir ben clar l’anonimat i com influeix en les actuacions a través de la xarxa.
El que vull dir és que és molt més fàcil i molt menys compromès posar una bandereta més en la teva població que no pas posar noms i cognoms (i direcció de mail) en una plataforma que té uns objectius i pensa promoure certes activitats (algunes tant importants com la objecció fiscal).
Ambdues propostes em semblen molt bones, però a l’hora d’analitzar-ne el possible èxit s’haurien de tenir en compte tots els factors i l’anonimat n’és un.
Voldria demanar als blocaires de la XBS un pas més i potser més compromès encara.
Em refereixo al fet d’allistar-se a un projecte que treballa per una finalitat més gran i conseqüent, com ja deveu entreveure que, pel fet de que m’he significat abastament, em refereixo a Catalunya Acció que ja sols treballa per créixer i esdevenir un lobby amb una sola fita, la concretat i necessària independència, la consecució de l’estat català i el previ trencament necessari per assolir aquests propòsits.
Per a Catalunya Acció allistar-s’hi significa dues coses concretes, primera fer en tot i per tot créixer aquesta idea, i segona aportar al Fons per la Independència una entrada de 50 euros i un mínim de 10 euros mensuals. A part d’aquests dos requisits i de la necessària verbalització* forta, decidida i repetida de tots aquests arguments, res més que cadascú continuï la seva pròpia lluita i tasca per a Catalunya, ell sol o amb el seu grup.
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
PD. Per a mi, dir "(Conseller de Catalunya Acció) o membre de …" representa la primera verbalització!-.
*Verbalització, no sé si és correcte? Vull dir “dir-ho obertament i a tothora” dir-ho! dir-ho! dir-ho!
Només una matisació, El que des de EL Mont es retreu a ERC no és que governi amb el PSOE i ICV i no amb CIU, el que es retreu és el canvi de discurs nacional que ha fet per justificar l’estada al govern. I que aquest govern actual, d’horitzó sobiranista no en te pas i menys amb un President nacionalista Espanyol, moderat si vols, però Espanyol.
S’ha de governar per les persones, però un nacionalista també ha de governar pel País. I el nostre govern governa per un País que es diu Espanya.
Felicitats pel bloc, i esperem que aquesta Catalunya virtual algun dia sigui la real.