Blog d'en Xavier Mir

Benvolgut Xavier,  

De les reaccions que hi ha hagut al reportatge a TeleMadrid, opino, sembla despendre’s que, per a tothom, ha quedat ben clar que la suposada realitat que surt al reportatge no és correspon amb els fets; però és que cal tenir en compte, crec, que allò que surt al reportatge no és pas resultat ni tan sols de la més minsa voluntat de retratar la realitat. Ans al contrari: és la manifestació d’un temor, la plasmació videogràfica d’un temut fantasma. Aquest fantasma no és altre que la por que fa als hispanofons que es comporten a Catalunya com a colons lingüístics el fet que, amb un possible procés d’independència, potser perdrien els privilegis lingüístics que els permeten viure a Catalunya completament d’esquenes a la cultura i a la llengua del país. I, el que és més important encara, potser es posaria en qüestió aquella seva situació de privilegi, tan cómoda per a ells, en virtut de la qual els catalans ens veiem obligats a practicar el bilingüisme perquè els seus privilegis lingüístics (els dels hispanofons) restin intactes. I perquè resti també intacte el sacrosant model de convivència, tan lloat a tort i a dret, que, diuen, representa la “nostra” societat…

 Caldria deixar ben clar, d’altra banda, que els hispanofons, a Catalunya, no poden ser pas perseguits per motius lingüístics perquè no estan en el seu domini lingüístic. És a dir, i recordant allò de l’ABC que ja has mencionat (“como con Franco pero al reves”), és impossible perseguir l’espanyol a Catalunya perquè l’espanyol no és la llengua pròpia d’aquest pais. Persecució seria anar a Burgos i reprimir l’ús normal de la llengua, però allà; no pas a Barcelona, l’Hospitalet o Tarragona.

 En definitiva, el que de veritat fa por als espanyols és que un procés polític indepentista posaria en qüestió els seus privilegis lingüístics i haurien de fer l’esforç de normalitzar la seva situació: és a dir, haurien de plantejar-se que, per continuar vivint a Catalunya el preu a pagar seria deixar d’ignorar el català. Per tant, no és el reportatge de TeleMadrid la millor prova de la vitalitat de l’independentisme?

Bé. En vista de l’actitud de Telemadrid, Ciudadanos i companyia, aviam si us consciencieu d’una vegada que "tot això de les llengües" no té res a veure amb cap pretès "essencialisme", sinó que és la base infrastructural de la nació, ben real i palpable, i ben "pràctica" (ens travessa la quaotidianitat de punta a punta, i també el futur); o sigui, que és la mare dels ous. Si no, ¿a què tanta histèria per part d’aquells que sí que es prenen seriosament la qüestió lingüístico-nacional? Ací teniu la prova del set: les reivindicacions lingüístico-nacionals dels colons van a més (tot reclamant pretesos "drets" que no els corresponen pas) tot just quan força "sobiranistes" pretenen deslligar la reivindicació independentista de la seva infrastructura lingüístico-nacional.
Dit altrament: per descomptat que l’independentisme català duu incorporats principis com la lluita per la justícia social, la modernitat,  la democràcia, etc., etc.; però si és _independentisme_ és perquè és _català_. O sigui: les mancances de tota mena que pateix Catalunya per culpa dels estats
opressors (que són bastant més que l’Estat espanyol) només són
solucionables a partir de la independència, i no pas amb cap reforma de
cap dels estats opressors existents; en canvi, les mancances de tota mena que pot patir Múrcia per culpa de l’Estat espanyol se solucionen tot canviant el règim político-social de l’Estat espanyol per un de millor, i no pas proclamant la independència de Múrcia. 

Pol Sureda